tag:blogger.com,1999:blog-51369493116456760292024-03-05T06:18:46.446+01:00Bloc de Marta AlsinaBloc d'excursionsMarta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.comBlogger186125tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-23400576996731931712020-09-05T20:11:00.000+02:002020-09-05T20:11:02.260+02:00El sostre comarcal de l'Alt Urgell i uns quants cims més<p><b> </b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWfU8O5EYnPwGqjV1hmMRvAaC486IxUchMsMk8Dn2rJ7ptu2-izKpV4NpNEMNV1_XJXCWgMG-uNSDCGd9T5SguymYcgrqGZG1aU3CHrhA9Q9EqO7miQfBVK2xqCcFjnPOOcWmvnuNFSkaj/s2048/IMG_0635.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" height="351" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWfU8O5EYnPwGqjV1hmMRvAaC486IxUchMsMk8Dn2rJ7ptu2-izKpV4NpNEMNV1_XJXCWgMG-uNSDCGd9T5SguymYcgrqGZG1aU3CHrhA9Q9EqO7miQfBVK2xqCcFjnPOOcWmvnuNFSkaj/w625-h351/IMG_0635.JPG" width="625" /></a></p><p><b>Dissabte, 22 d'agost de 2020</b></p><p></p><div style="text-align: justify;">Una nova escapada d'estiu, que aquesta vegada aprofitarem per coronar un altre sostre comarcal, en aquest cas el Pic de Salòria, de 2.789 metres, situat al Parc Natural de l'Alt Pirineu, al límit entre els municipis d'Alins, al Pallars Sobirà i Les Valls de Valira, a l'Alt Urgell. Per accedir-hi, ens cal anar fins a Os de Civís, una entitat municipal descentralitzada de Les Valls de Valira, que té una particularitat ben curiosa: per carretera només s'hi arriba passant per Andorra.</div><div style="text-align: justify;">Així que, cap a Andorra ens dirigim el divendres 21 d'agost, per tal de passar la nit una mica més amunt de l'encantador poblet d'Os de Civís, a l'antiga Borda de la Plana, avui reconvertida en un elegant hotel rural. molt recomanable.</div><div style="text-align: justify;">Al matí següent, en fer-se de dia, sortim caminant des del mateix hotel, i després de fer un tram de pista forestal, ens enfilem per camins de pastura que segueixen el riu Salòria, en direcció al coll de Conflent. Al coll, pas natural que comunica Os de Civís amb la resta de territori català, i que nosaltres assolim després de superar més de 500 metres de desnivell, hi arriba també la pista forestal que hem deixat a baix i que enllaça amb Catalunya. Al coll, per la seva posició estratègica, s'hi troba també un dels antics búnquers de la línia Pirineus, que Franco va fer construir per defensar-se d'una possible invasió aliada al final de la Segona Guerra Mundial.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqprFZAw3L8aCxk4mzXeH7i9YPuEuX5QQyY8uVghFSCOo5tdj1wdlskKE7sqA7VM7uT-jnUO0zpWSSBc6X6tiId-Jx3Gmst09DpUA9S_HgDrpcMpez6cge6hnneqDGe15ao4WF0w6YS5Fw/s2048/IMG_0600.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" height="351" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqprFZAw3L8aCxk4mzXeH7i9YPuEuX5QQyY8uVghFSCOo5tdj1wdlskKE7sqA7VM7uT-jnUO0zpWSSBc6X6tiId-Jx3Gmst09DpUA9S_HgDrpcMpez6cge6hnneqDGe15ao4WF0w6YS5Fw/w625-h351/IMG_0600.JPG" width="625" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Mentre fem una petita pausa i contemplem Os de Civís ja força lluny dels nostres peus, arriba una caravana de vehicles per la pista, que ens fa pensar que aquesta no serà una excursió solitària. De fet, ben aviat, un dels excursionistes de la colla s'acosta a entrevistar-nos, ens explica que ha fet moltes vegades el cim i ens adverteix de la duresa del tram que hem de fer a continuació. Es tracta de remuntar una pala força vertical fins a la cresta que ens portarà al cim. Ens hi posem i efectivament el pendent ens fa esbufegar de valent, mentre ens acompanya la xerrameca alegre dels que han arribat al coll en cotxe, que, molt més frescos que nosaltres, ben aviat ens passen al davant.</div><div style="text-align: justify;">En arribar a la cresta, però, s'aturen a descansar i nosaltres seguim camí, amb un pendent força més suau fins que fem el cim i gaudim de la seva esplèndida i àmplia panoràmica, accentuada per l'assolellat dia que ens acompanya.</div><div style="text-align: justify;">Després de les fotografies de rigor i quan ja comença a arribar la multitud, ens arrecerem a la falda de la muntanya i esmorzem amb magnífiques vistes de la Vall Ferrera, amb el massís de la Pica d'Estats al nostre davant i el poble de Tor ben enfonsat als nostres peus.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqEw2BqhV2ir-RhHqqqv4Nhcz7FkwCep9qN5GoP5FpjApl9csd34_vE-1Q3GYxm-b_5KktwuATmUjPEv9UzPrQH4tFhYB_goGOR2ZhHW4h87c3fJid3OvCjgfMr_P3m8ov0tPxLX6g4ozk/s2048/IMG_0641.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" height="351" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqEw2BqhV2ir-RhHqqqv4Nhcz7FkwCep9qN5GoP5FpjApl9csd34_vE-1Q3GYxm-b_5KktwuATmUjPEv9UzPrQH4tFhYB_goGOR2ZhHW4h87c3fJid3OvCjgfMr_P3m8ov0tPxLX6g4ozk/w625-h351/IMG_0641.JPG" width="625" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quan acabem d'esmorzar, la multitud ja ha començat a desfer el camí de retorn al coll de Conflent, però nosaltres no ho farem, perquè tenim preparada una travessa i ens esperen uns quants cims més!</div><div style="text-align: justify;">Per enllaçar el pic de Salòria amb el següent cim, el Pic de Pletapicada, després de passar pel costat d'una vella cabana de pedra mig enrunada, ens cal superar una cresta estreta i una mica aèria. En aquest tram tenim tota la resta d'i<i>nteraccions socials</i> de la jornada: una parella amb un gos que ens avança i un excursionista mig perdut que va en sentit contrari. A partir de llavors, la muntanya serà íntegrament nostra.</div><div style="text-align: justify;">Un cop assolit el cim, hi ha un descens per la falda de la muntanya, entre pedres i rocs i sense camí i un nou ascens fins al pic de Bassiets, de 2.763 metres. Ja començo a estar una mica col·lapsada de tantes pujades i baixades així que en arribar a un collet, a uns 20 metres del cim, dic que aquest me'l salto i segueixo endavant per la cresta, aquest cop còmoda i ampla, que ens portarà als peus de la Torre de Cabús. Ens toca encara una nova pujada, força dreta, fins al cim, de 2.778 metres, poc menys que el Salòria i amb una espectacular fita al capdamunt.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifXA2ACCtlr8dqu_qbku62cwzez2AT9i_7uJW57js3UOhcr-xNZSqgizPIPVowwAQ_gg61a5v_E4pI4nvcXinUiaRkn7-rWlFkybje7-mXbfUgc7OeV0Hc5dXcSKaDJ2dmufH945i31VOI/s2048/IMG_0654.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" height="351" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifXA2ACCtlr8dqu_qbku62cwzez2AT9i_7uJW57js3UOhcr-xNZSqgizPIPVowwAQ_gg61a5v_E4pI4nvcXinUiaRkn7-rWlFkybje7-mXbfUgc7OeV0Hc5dXcSKaDJ2dmufH945i31VOI/w625-h351/IMG_0654.JPG" width="625" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La cresta que enllaça amb el proper cim, el Bassera o Pic dels Llacs, una mola plana, torna a ser força estreta i aèria i en algun punt, una mica perdedora, però assolim sense novetat el darrer cim, pròpiament dit, del dia.</div><div style="text-align: justify;">Comencem el descens, força vertical, fins al port de Cabús, al límit entre l'estació d'esquí andorrana de Pal i la famosa muntanya de Tor, a Catalunya, on ahir vam tenir la previsió de deixar un cotxe. A mitja baixada fem una pausa per dinar i després de superar una mena de bony que gairebé no podem considerar cim, el pic de Setúria, encarem ja el tram final de baixada, en el qual, com a darrera curiositat de l'excursió, una corda i una anotació a la roca ens informen que allò és terreny privat de la Muntanya de Tor (i per tant, millor no trepitjar-lo!).</div><div style="text-align: justify;">Arribem al port de Cabús a mitja tarda, amb un desnivell positiu de 1.428 metres i un de negatiu de 780 metres a les nostres cames. Una gran jornada de muntanya!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGW3zxPYywg8E8kYZwnMbEvrSplyhLflQ1DzUHkrCRpj5vXIHasO624Mntf6bUVPtVb-NW1UpKc2qwYA3SxEY8QkaVXUTL0ww95GQ4ZjBRlEYLCsMr-ojIkimv13qefZqurMsnFmerWHFF/s2048/IMG_0647.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" height="351" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGW3zxPYywg8E8kYZwnMbEvrSplyhLflQ1DzUHkrCRpj5vXIHasO624Mntf6bUVPtVb-NW1UpKc2qwYA3SxEY8QkaVXUTL0ww95GQ4ZjBRlEYLCsMr-ojIkimv13qefZqurMsnFmerWHFF/w625-h351/IMG_0647.JPG" width="625" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></div><p></p>Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-73935610694423381952020-08-26T15:44:00.005+02:002020-09-05T16:03:40.860+02:00Ascens al Monteixo, passant pel pic de Norís<p><b> <br /></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcT3Ibc9-9tfJv7eoZcTRyFwavIXwA3CeVOnnhLv5P_v6-SYH9WqXb_BKPCSJxtDbAsSaEX-5baIkjWXDwQjyRv8FkcDL3mkH0MhyphenhyphenXIXzejALw50Hky2Ip9PAZDkPQLaQATlt1b_GjD1Uz/s2048/IMG_0529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcT3Ibc9-9tfJv7eoZcTRyFwavIXwA3CeVOnnhLv5P_v6-SYH9WqXb_BKPCSJxtDbAsSaEX-5baIkjWXDwQjyRv8FkcDL3mkH0MhyphenhyphenXIXzejALw50Hky2Ip9PAZDkPQLaQATlt1b_GjD1Uz/s640/IMG_0529.JPG" width="640" /></a></b></div><b><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></b><p></p><p><b>Dijous, 23 de juliol de 2020</b></p><p style="text-align: justify;">En el marc d'una petita escapada al Pallars, pujarem a un cim que fa temps que em feia il·lusió de conèixer, el Monteixo de 2.905 metres d'alçada, situat al Parc Natural de l'Alt Pirineu, entre la Vall Ferrera i la vall de Tor. Es tracta d'un cim que, pel fet de ser veí dels tresmils del massís de la Pica d'Estats, pot quedar a la seva ombra, però és una talaia privilegiada del Pirineu Occidental català i a més a més, el seu perfil piramidal li dóna forma i caràcter de muntanya de conte infantil, que per mi (Pedraforca a part), són les més boniques.</p><p style="text-align: justify;">De totes les possibles rutes d'ascens, n'escollim una que passarà primer pel pic de Norís, de 2.828 metres i així farem una bonica excursió circular.</p><p style="text-align: justify;">Sortim d'Alins quan tot just comença a clarejar i ens dirigim cap a Àreu i des d'allí, per la pista de la Pica, fins a l'aparcament de la Pleta dels Frares. Quan hi arribem, ja hi ha uns quants vehicles i un grup d'excursionistes que comencen a caminar, davant nostre, just en aquell moment. Ens enfilem per un corriol, resseguint el barranc d'Aixeus, un rierol que baixa dels estanys del mateix nom, en algun punt en forma de magnífic salt d'aigua, fins que desaigua a la Noguera de Vallferrera. La pujada és sostinguda, i en alguns moments, em recorda la cuesta del Fraile que s'enfila fins als llacs de Bachimaña, a Panticosa.</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3KMejnwHydnbPGvVbNYLdOHuBi3K0VTK3xeWUD8x_1SNM9oFRd8OwNlDyuaVc1C4zCRa3-GtpTnz1DhuF9OnGniTjvEUdvHsjafnGSpGtmZTFTAC5DQRtGRpdsZ410RM7D42XF_6B2md2/s2048/IMG_0523.JPG" style="font-weight: 700; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3KMejnwHydnbPGvVbNYLdOHuBi3K0VTK3xeWUD8x_1SNM9oFRd8OwNlDyuaVc1C4zCRa3-GtpTnz1DhuF9OnGniTjvEUdvHsjafnGSpGtmZTFTAC5DQRtGRpdsZ410RM7D42XF_6B2md2/s640/IMG_0523.JPG" width="640" /></a></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Al capdamunt del barranc, just al punt on trobem un telenivòmetre (jo no ho sabia, però es tracta d'un aparell per mesurar les nevades a distància), el camí de la dreta, que farem servir de baixada, ens portaria directament al cim del Monteixo. Nosaltres ens desviem a l'esquerra, en direcció a l'estany d'Aixeus, un bonic llac glacial, en les aigües transparents del qual s'emmirallen els cims del voltant. El seu nom també és ben particular: sembla ser que prové de l'èuscar i segons Joan Corominas, significa "sota la cabana".</p><p style="text-align: justify;">Hem de deixar l'estany a la nostra dreta i enfilar-nos per la falda de la muntanya, per un camí ben poc marcat, amb trams herbosos i altres de tartera, fins a assolir la carena que uneix els pics de Lo Sentinella i Norís. Aquest darrer ens queda a la dreta i per coronar-lo ens caldrà superar una costeruda i pedregosa pala, que es fa bastant llarga. La panoràmica al capdamunt, però, val l'esforç. En destaquen per sobre de tota la resta el Monteixo i el massis de la Pica d'Estats.</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1G7yfiBMThBe20K2ss8aG_XAcGEdveXhmpeMKllyZm2J0h8aNcVLh2UUe0fpZQ83ffkUcL8PItnN5E3GCTqpeQWm-CCQZmxkP0pFOPZsik8z-3c8H5DRB6SMjp3Kq6ANnGF0g1jfjxAqt/s2048/IMG_0533.JPG" style="font-weight: 700; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1G7yfiBMThBe20K2ss8aG_XAcGEdveXhmpeMKllyZm2J0h8aNcVLh2UUe0fpZQ83ffkUcL8PItnN5E3GCTqpeQWm-CCQZmxkP0pFOPZsik8z-3c8H5DRB6SMjp3Kq6ANnGF0g1jfjxAqt/s640/IMG_0533.JPG" width="640" /></a></p><p style="text-align: justify;">Després d'una breu parada per esmorzar, encarem la cresta que uneix el pic de Norís amb el Monteixo. És en aquest moment que tenim l'única "interacció social" del dia, amb un excursionista que ve en sentit contrari i amb qui comentem alguns detalls del camí. El punt més difícil del recorregut ens el trobem ja molt a prop del Monteixo on, després d'una canal de pendent molt pronunciat i relliscós, perdem el fil de les fites i passem una estona intentant trobar el bon camí. Finalment, però, ens en sortim i assolim el cim. El dia, que havia començat assolellat, s'està començant a embolicar i fins i tot sembla que cau alguna gota, així que no ens entretenim i iniciem el descens per l'altre vessant de la muntanya, de terreny molt més amable que el de pujada.</p><p style="text-align: justify;">A mig descens, en un punt amb boniques vistes de l'estany d'Aixeus, donat que el temps ens ofereix una treva, ens aturem a dinar. Tot seguit, baixem ràpidament fins al telenivòmetre i des d'allí, desfem el camí d'ascens fins a l'aparcament. Tot i algun tro llunyà, l'amenaça de tempesta no es materialitza i arribem al cotxe sans i estalvis. Una altra magnífica jornada de muntanya!</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsstE8xJXVcc3ju0ulcWAOwNCUPrjzBwgECyQ3asC4eCRVe6nTeN-AkyFfIfAb_57X0FuN9CGcFw8NA3JhLlJXq52LYKhRFEkHpE4oHQTOajdRkx8I7fPOdUL-gKKbnqkJXl40XpGJ3_FK/s2048/IMG_0570.JPG" style="font-weight: 700; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsstE8xJXVcc3ju0ulcWAOwNCUPrjzBwgECyQ3asC4eCRVe6nTeN-AkyFfIfAb_57X0FuN9CGcFw8NA3JhLlJXq52LYKhRFEkHpE4oHQTOajdRkx8I7fPOdUL-gKKbnqkJXl40XpGJ3_FK/s640/IMG_0570.JPG" width="640" /></a></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-75154868708308219742020-08-18T20:16:00.001+02:002020-08-24T16:23:13.248+02:00El Comabona des del coll de la Bauma<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBkpyuZG8zq85TfyB142VP8L_VBsZz7J2tVmKstOee-FnTx_1FLhNx6UKz8iG_AidqF-j9CEZKQyPQ_fs-2ZzMiztBTY3tgUFUBrqLOxzt4kWDsZM7DztCr_Mopfv7M8iQWZKUDrtJ2nSV/s2048/IMG_0492.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBkpyuZG8zq85TfyB142VP8L_VBsZz7J2tVmKstOee-FnTx_1FLhNx6UKz8iG_AidqF-j9CEZKQyPQ_fs-2ZzMiztBTY3tgUFUBrqLOxzt4kWDsZM7DztCr_Mopfv7M8iQWZKUDrtJ2nSV/s640/IMG_0492.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p><b>Divendres, 17 de juliol de 2020</b></p><p style="text-align: justify;">Després d'uns quants mesos de reclusió forçosa, el fet de poder tornar a la muntanya suposa un veritable alliberament en molts sentits: no només l'alliberament físic de poder moure's, gaudir de l'aire lliure, el sol i la natura, sinó també l'alliberament mental de sortir de casa sense arrossegar la por i el sentiment de culpa: aquí no calen mascaretes ni distàncies; no encomanarem ningú, perquè no hi ha ningú. I per estrenar aquesta nova i magnífica sensació escollim un cim simbòlic, el Comabona, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, un dels cims per la Llibertat que l'any 2018 milers de catalans van pujar en suport dels presos polítics i exiliats. Precisament, el Comabona fou el cim escollit pel nostre admirat Jordi Turull i el seu ascens ens sembla un bon homenatge.</p><p style="text-align: justify;">La ruta que triem per pujar-lo no serà l'habitual, per Prat d'Aguiló i el Pas dels Gosolans, sinó que hi anirem des del coll de la Bauma, al Berguedà. Així que deixem enrere Bagà i Gisclareny i aparquem el cotxe a peu de pista, poc després del coll de la Bauma, entre els municipis de Gisclareny i Saldes.</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlc5Hk7sWlPZkmkGlqik6z0kwqaRz3Q0BiAMaCTxEkOW8MHUo89aL3frIYh3maaXnXaOVjFtgS8YiB0r90EWt9NxwVqgxo4dXemG4Hq1Pfl8wgt_uIZqhzA-KIdIwM3f1KkDImrp8eXNJh/s2048/IMG_0473.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlc5Hk7sWlPZkmkGlqik6z0kwqaRz3Q0BiAMaCTxEkOW8MHUo89aL3frIYh3maaXnXaOVjFtgS8YiB0r90EWt9NxwVqgxo4dXemG4Hq1Pfl8wgt_uIZqhzA-KIdIwM3f1KkDImrp8eXNJh/s640/IMG_0473.JPG" width="640" /></a></p><p style="text-align: justify;">Farem un recorregut circular, per un sender assenyalat amb marques blanques i verdes. L'ascens el farem per la via més directa, que s'enfila per la canal de Comabona i el clot de Tancalaporta, fins al coll del mateix nom. És una pujada que no dóna treva, però per un corriol agradable, ben encatifat de verd, amb permanent vista a la cara nord del Pedraforca. Hi ha boires a les valls berguedanes, però el nostre objectiu es retalla net sobre un fons blau. Esmorzem, en un escenari impagable, poc abans d'assolir el coll i gaudir de la bellíssima imatge de la vall ceretana, tan diferent del vessant berguedà del qual venim. Som al límit entre les dues comarques, però també a la frontera entre el Moixeró i el Cadí. Ara ja només ens queda remuntar la carena fins al cim, que queda a la nostra esquerra.</p><p style="text-align: justify;">El cim, de 2.548 metres d'alçada, en el qual trobem els dos únics excursionistes amb els quals coincidirem en tota la jornada, ofereix una magnífica panoràmica del Pirineu, que no ens estem de contemplar a pleret. Ens aturem especialment a contemplar el camí de pujada per la Cerdanya, des del refugi de Prat d'Aguiló, i també els cims més propers, entre els quals destaca el particular perfil de la Tossa Plana de Lles. Les boires, però, comencen a ensenyorir-se del Pedraforca, així que emprenem la baixada, que encara ens queda un llarg trajecte.</p><p style="text-align: justify;">Desfem camí fins al coll i voregem el Puig Terrers. El descens és més gradual, però molt més llarg i s'acaba endinsant pel bosc abans d'arribar de nou al punt d'inici de l'excursió. A punt per anar a dinar i celebrar, més que mai, haver tornat a la muntanya.</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjruajgitena0Nyh1WHntncCjs4L-QNRpRKVNLDSxTD6e_qfV2vqlDTwMFNzjhVWn_V_x0Yh4ftee7Zg5f1HjHcYxb8qdj5FOOU60MPVCt3_72-z9SfFeedE6kZmjLpxBEAuDol6lgV7fSC/s2048/IMG_0501.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1150" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjruajgitena0Nyh1WHntncCjs4L-QNRpRKVNLDSxTD6e_qfV2vqlDTwMFNzjhVWn_V_x0Yh4ftee7Zg5f1HjHcYxb8qdj5FOOU60MPVCt3_72-z9SfFeedE6kZmjLpxBEAuDol6lgV7fSC/s640/IMG_0501.JPG" width="640" /></a></p>Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-19004199972160178682019-12-31T15:51:00.001+01:002019-12-31T15:51:42.747+01:00Sostre comarcal de l'Alt Penedès: un dilema geogràfic<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg33mayWYP3jCyewumw1JBB2B0fSRN8_jz_vMXsjgWNVdVqhT8Xoxad09po-z_MIAuncXajc5PBlkb_w2rbHIA3rKDSvxqgkhqQNcOFHOnZXTnJxVQWiJSJxhbW5TkJmttWrytGmUuMDVG9/s1600/IMG_0152.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg33mayWYP3jCyewumw1JBB2B0fSRN8_jz_vMXsjgWNVdVqhT8Xoxad09po-z_MIAuncXajc5PBlkb_w2rbHIA3rKDSvxqgkhqQNcOFHOnZXTnJxVQWiJSJxhbW5TkJmttWrytGmUuMDVG9/s640/IMG_0152.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Dilluns, 9 de desembre. Nova oportunitat per fer una excursió fora del cap de setmana, que aprofitarem per recuperar el nostre abandonat projecte dels sostres comarcals. Ens decidim per la comarca de l'Alt Penedès, però no serà fàcil, i no pas precisament per la dificultat del cim!</div>
<div style="text-align: justify;">
La bibliografia és qui ens ho posa difícil. Al llibre <i>Sostres Comarcals de Catalunya</i>, de Cossetània Edicions, Jordi Lopez Miquel afirma que el sostre de l'Alt Penedès és el Puig de les Agulles, de 841 metres. No obstant, l'autor puntualitza que l'esmentat puig no és el punt més alt de la comarca, el qual es troba a la serra dels Esgavellats, però el sostre d'aquesta serra, el Puig de les Solanes (914 metres) no es troba dins la comarca de l'Alt Penedès sinó a l'Anoia, motiu pel qual no li atorga la categoria de sostre comarcal. Per altra banda, Joan Raventós Hill, a la seva obra <i>A peu per l'Alt Penedès</i>, també de Cossetània Edicions, no dubta a situar el Puig de les Solanes just a la divisòria entre tres comarques, l'Alt Penedès, l'Anoia i l'Alt Camp i per tant, el considera, amb tots els honors, sostre de l'Alt Penedès.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO4_8OXi5TLPCZYmNx7LpXIPhCpo78zQ8zTe_qxGM6m_K4zNdJy-OoQgtxb_wqz5NTo1JI2WsAHtkUTxCZ_ppzoDKk4dXx8kiBqF0DUlfmLQX6jnKbm5CuG7McrwIDkVRzGYB8dJvEQWY7/s1600/IMG_0157.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO4_8OXi5TLPCZYmNx7LpXIPhCpo78zQ8zTe_qxGM6m_K4zNdJy-OoQgtxb_wqz5NTo1JI2WsAHtkUTxCZ_ppzoDKk4dXx8kiBqF0DUlfmLQX6jnKbm5CuG7McrwIDkVRzGYB8dJvEQWY7/s640/IMG_0157.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ens prendrem el dilema com una oportunitat i no pas com un problema, i pujarem als dos cims, als quals n'hi afegirem, de propina, un tercer, el Puig Castellar, que tot i no entrar en el dilema, pel fet d'estar clarament dins de l'Anoia, és el més elevat (944 metres) i el que té més caràcter de cim.</div>
<div style="text-align: justify;">
Començarem l'excursió en un aparcament just al costat de la carretera que uneix La Llacuna amb Vilafranca del Penedès, passant per Pontons. Només baixar del cotxe, dues sorpreses: la primera, el fort vent (és la tercera excursió seguida que fem acompanyats de fortes ventades) i la segona, una mena de gàbia encastada a un arbre, plena de llibres, amb una cadira al costat. Deu ser una iniciativa de foment de la lectura, però no deixa de ser sorprenent en aquest racó de món i més amb les inclemències meteorològiques d'avui.</div>
<div style="text-align: justify;">
L'ascens al cim dura poc més de deu minuts, per un sender local prou agradable. El pic té ben poca personalitat, però més enllà de la vegetació que l'envolta, es pot albirar una bonica vista de Montserrat. La baixada la fem circular, seguint el mateix sender local, i abans de seguir, esmorzem dins el cotxe, per evitar el vent, que se'ns fa insuportable.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per abordar el segon cim del dia, ens cal creuar la carretera i seguir un tram del mateix sender local fins a enllaçar amb el GR-172, que planeja entre boscos d'alzines, al peu de la serra dels Esgavellats, fins a trobar l'indicador, a la dreta, per assolir el cim del Puig de les Solanes. Ens cal superar una costeruda tartera i una petita grimpada final. El cim té encara menys personalitat que l'anterior, sense cap mena de vista. Sabem que hi som per un pal indicador, una fita i un llibre registre en el qual podem constatar, aixó sí, que altres visitants anteriors el reconeixen com a sostre comarcal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX7sQx6bh3efoYb2WtnqJPB9ndvEHCv_xsTqYliSO4hyEapk3Kh6exAiJKFN2e3A2fsH_KTTjhmy1nZUXnT7plgerm-cFHuVf6FOttxofrGtGL9UCWqAerORCyF1Xjeo819IvpF9flNDou/s1600/IMG_0169.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="898" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX7sQx6bh3efoYb2WtnqJPB9ndvEHCv_xsTqYliSO4hyEapk3Kh6exAiJKFN2e3A2fsH_KTTjhmy1nZUXnT7plgerm-cFHuVf6FOttxofrGtGL9UCWqAerORCyF1Xjeo819IvpF9flNDou/s640/IMG_0169.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Donem doncs per assolit el sostre comarcal (sigui el que sigui!) i ens dirigim, per la pista que carena la serra dels Esgavellats, al tercer objectiu del dia, el Puig Castellar, les antenes del qual ja es destaquen al fons. Aquest sí que té caràcter de cim, i malgrat la humanització evident, gaudeix d'una magnífica panoràmica del Penedès i l'Anoia, amb la Llacuna en primer terme, Montserrat i el Pirineu al fons. Llàstima que la ventada ens en foragita i no ens ho deixa apreciar prou.</div>
<div style="text-align: justify;">
Abans de tornar al punt d'inici, posem una nota de cultura a l'excursió i visitem el poblat ibèric del Castellar, les restes d'un assentament fortificat datat entre els segles III i I aC i situat, com tots poblats ibers, en un punt estratègic, amb domini sobre la plana del Penedès.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per arrodonir el dia, ens regalem un dinar al restaurant Somiatruites d'Igualada, molt recomanable.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg05c8RqhyphenhyphenbBwZrDvFKOGKGTbD0Gtxd2VAOeehSnWbg90nVr3xYuNWNIrXpC_tgfhFUdDpX23kk2YlDBG85JbBXrQAKf2OQ39z2NbwCNh5VarYIrSo8t1bwfKueX5gXbTqQxYmz4vqQ1aQ8/s1600/IMG_0179.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg05c8RqhyphenhyphenbBwZrDvFKOGKGTbD0Gtxd2VAOeehSnWbg90nVr3xYuNWNIrXpC_tgfhFUdDpX23kk2YlDBG85JbBXrQAKf2OQ39z2NbwCNh5VarYIrSo8t1bwfKueX5gXbTqQxYmz4vqQ1aQ8/s640/IMG_0179.JPG" width="640" /></a></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-3756848840483330872019-12-26T21:00:00.002+01:002019-12-28T15:42:04.264+01:00Matinal al Montseny: les Agudes i el Turó de l'Home<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitO5pUV3u7aeJvzgSVl-VbRS9Pholniy8qUWBWWDAR3QmRn0DynhVXEbRv4w3mUpFQ0xjQel34MD7bu6QC2UrWX6iMnJowMyTVTsR4ALMns-GW0wnHvXT3eFPvTgMk1fTNLV3TW3fdhJJx/s1600/IMG_0099.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitO5pUV3u7aeJvzgSVl-VbRS9Pholniy8qUWBWWDAR3QmRn0DynhVXEbRv4w3mUpFQ0xjQel34MD7bu6QC2UrWX6iMnJowMyTVTsR4ALMns-GW0wnHvXT3eFPvTgMk1fTNLV3TW3fdhJJx/s640/IMG_0099.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diumenge, 17 de novembre. Sortida matinal en grup, per compartir un parell de cims propers: les Agudes (1.705,44 metres) i el Turó de l'Home (1.705,78 metres), els punts més elevats del Montseny, sostres comarcals de La Selva i el Vallès Oriental, que no engruixiran, però, la nostra abandonada llista, doncs ja els tenim repetits.</div>
<div style="text-align: justify;">
Començarem a caminar a l'aparcament de la Font de Passavets, situat al punt quilomètric 22 de la carretera que porta a Santa Fe del Montseny, que a aquesta hora, prop de les nou del matí, ja està força ple.</div>
<div style="text-align: justify;">
Poc després de la font, hem de creuar la riera de Passavets i agafar un corriol a mà dreta (sender PR-208) que s'anirà enfilant de forma sostinguda per dins d'una espectacular fageda, que per l'època de l'any en què estem, ens ofereix la seva millor targeta de presentació, amb una espessa catifa vermella al terra i una variada paleta de grocs i ocres al nostre damunt. D'una font a una altra: deixem a la nostra dreta la Font del Briançó, de la qual brolla només un filet d'aigua i fem un darrer tram de pujada fins a enllaçar amb el GR-5.2. De moment, però, el deixem i ens desviem a la dreta, per anar a buscar el coll de les Agudes i un darrer tram de tartera fins al cim.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1FqTxwdVeDtkM7BUlNzLTZYHmI-UFz0Wg7U4UMPgNOfDPSXkGB1FL-jwu2ClRKhdt6IarFmB1VFvpf6MBUySNGqDQsf7ONU_5P5VCAmL6-Mj49_HkAivU5HfevnLndXozmQismF5T7G57/s1600/IMG_0120.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1FqTxwdVeDtkM7BUlNzLTZYHmI-UFz0Wg7U4UMPgNOfDPSXkGB1FL-jwu2ClRKhdt6IarFmB1VFvpf6MBUySNGqDQsf7ONU_5P5VCAmL6-Mj49_HkAivU5HfevnLndXozmQismF5T7G57/s640/IMG_0120.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cim de les Agudes és escarpat i esquerp, sobretot si es puja des de la banda contrària a la nostra, per la grimpada dels Castelllets. A més i com ja comença a ser costum en les nostres excursions, ens dóna la benvinguda una forta ventada. El dia, però, és clar i la vista panoràmica, espectacular, des dels Pirineus fins al mar, que sembla ben bé a tocar. Als nostres peus, els poblets del Montseny i les Guilleries (Arbúcies, Sant Hilari de Sacalm) i el pantà de Santa Fe.</div>
<div style="text-align: justify;">
Després de gaudir de les vistes i immortalitzar el moment, busquem un racó una mica arrecerat per poder esmorzar, abans d'abordar el següent cim del dia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiihKCQfp4GPC1XS6RCZ6HhJMPgwRmg0jJj9u88LAzCJvpPzP5fNOm_d2WTtiMehQnVmGnW7Ql-4ATMvXlJzpIh7zoz0671ddQNFTn7mrw8-q1VN3swueaKRGjGzUT04ixrU0nYMQWh2ywo/s1600/IMG_0125.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiihKCQfp4GPC1XS6RCZ6HhJMPgwRmg0jJj9u88LAzCJvpPzP5fNOm_d2WTtiMehQnVmGnW7Ql-4ATMvXlJzpIh7zoz0671ddQNFTn7mrw8-q1VN3swueaKRGjGzUT04ixrU0nYMQWh2ywo/s640/IMG_0125.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per anar fins al Turó de l'Home, que tenim just al nostre davant, desfem els passos fins al GR, voregem el Puig Sacarbassa i prenem un corriol molt planer, el primer tram del qual, en zona obaga, està força glaçat. Ben aviat, però, ens torna a tocar el sol i enfilem el darrer tram en direcció al sostre del Montseny. El camí està força concorregut i també s'hi veu el cim. En arribar al coll Sesbasses enllacem amb un camí asfaltat i fem els pocs metres que ens queden fins al capdamunt acompanyats de força gent. Aquest cim, al contrari de les Agudes, està completament humanitzat, amb edificis i antenes diverses. El millor tornen a ser les vistes, en especial la del cim de les Agudes, d'on venim.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per baixar, tornarem a enllaçar amb el sender PR-208, passarem pel costat de l'Aveteda, un espectacular bosc d'avets, d'un verd ben fosc, infiltrat al mig de la fageda, i acabarem a una pista de grans llaçades que ens deixarà de nou a la Font de Passavets. A punt per anar a dinar!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2FnQglzy7p_aPXmq_wYndcdUWpKc8XOC93RLAClHbcpmW4_1zmRJ2nz3kP5dRgBWCkURodC04P0nagoEMPXZG8V-kGv-t88UaDoom3l6BOrrXlN9QijApNG5-mKIlwkPY5Q4croUai_Vh/s1600/IMG_0105.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2FnQglzy7p_aPXmq_wYndcdUWpKc8XOC93RLAClHbcpmW4_1zmRJ2nz3kP5dRgBWCkURodC04P0nagoEMPXZG8V-kGv-t88UaDoom3l6BOrrXlN9QijApNG5-mKIlwkPY5Q4croUai_Vh/s640/IMG_0105.JPG" width="640" /></a></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-42243969766222339622019-12-24T19:37:00.002+01:002019-12-25T19:49:07.875+01:00Tardor a la Vall de Gresolet<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhwtRW8tYkwU6DtFsxqn_K4rZqHgAIdj1lsFJseSaAT1Mzlgpb6lVJt9cocOWL2uqCPfSO2ACMRO6IBCHpZkcxT0wQgGDqoXUcaPUWFMywZUJvfmkcMwNucBK6ELcpmMD3-VVB0TauWRwN/s1600/IMG_0033.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhwtRW8tYkwU6DtFsxqn_K4rZqHgAIdj1lsFJseSaAT1Mzlgpb6lVJt9cocOWL2uqCPfSO2ACMRO6IBCHpZkcxT0wQgGDqoXUcaPUWFMywZUJvfmkcMwNucBK6ELcpmMD3-VVB0TauWRwN/s640/IMG_0033.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Dilluns, 4 de novembre de 2019. Tenim la sort de poder aprofitar un dia entre setmana per sortir d'excursió i a aquestes alçades d'any, és un bon moment per gaudir de la tardor. Així doncs, escollim un itinerari circular per la Vall de Gresolet, en ple Parc Natural del Cadí Moixeró, a la comarca del Berguedà i just als peus del Pedraforca. Sembla ser que la vall té un microclima especial, que fa que hi convisquin arbres de fulla caduca com faigs i roures amb arbres de fulla perenne, com pi roig, pi negre i avet, de manera que la combinació de colors de tardor promet ser espectacular.</div>
<div style="text-align: justify;">
Anem fins a Saldes i ens apropem en cotxe fins al coll de la Cabana, punt habitual d'inici de l'ascens al Pedraforca, prop del refugi Lluís Estasén. Quan sortim del cotxe i ens posem a caminar per la pista, el vent bufa amb força i és ben empipador. Afortunadament ben aviat deixem la pista per agafar un corriol a mà dreta que ens portarà cap al fons de la vall i ens protegirà del vent.</div>
<div style="text-align: justify;">
El corriol, pedregós i encatifat de fulles, davalla ràpidament pel mig del bosc fins a creuar el torrent de les Dogues. Poc després, el bosc es comença a obrir i podem contemplar ja el fons de la vall, amb els edificis del refugi i el santuari de Gresolet i sobretot, amb l'esclat cromàtic de verds, grocs, ocres i vermells. Tal com ens esperavem, tardor en estat pur.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm315YIIb4scWKTz8ta24-0_loXVwGNPThhxEvHl8MEhJZwIVQ322B_DvBOWBGXC1JgGy8EUKhuT3f8RhbPLTkmVRGy5c8fIiIZq-TsP4MRMHNVH4IOaECzZMNMHHSUvLdebq8zNWm6WUy/s1600/IMG_0036.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm315YIIb4scWKTz8ta24-0_loXVwGNPThhxEvHl8MEhJZwIVQ322B_DvBOWBGXC1JgGy8EUKhuT3f8RhbPLTkmVRGy5c8fIiIZq-TsP4MRMHNVH4IOaECzZMNMHHSUvLdebq8zNWm6WUy/s640/IMG_0036.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Acabem d'arribar fins al refugi, que està tancat, però la part de fora està molt ben arranjada, gairebé com un jardí, i allà esmorzem. S'intueix la imponent presència del Pedraforca, però tot i que en aquests moments fa sol, malauradament, unes boires no ens el deixen veure gens. </div>
<div style="text-align: justify;">
Havent esmorzat, ens toca recuperar tot el desnivell! És la broma pesada de les excursions que comencen en baixada. El camí d'ascens, però, transcorre pel mig d'una espectacular fageda, amb alguns exemplars d'arbres monumentals. Els primers que trobem, prop del camí i la majoria en bon estat, són els quatre faigs del Clot de l'Om. Per arribar als següents, però, ens hem de desviar a l'esquerra i superar un fort desnivell, fins a arribar al que resta del Faig Gros de les Molleres, en molt mal estat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFTDPEv5ZHLs0AOYAQmeChEiFDjLKeR5WBhVrqbdpq4Cp5apMSOCeaqkZNFpGbMbIKtbKKyuVqdhVyyf0XaVmreWZn5imkrcUBkkBhnavafHEwmosDfjL8c4Kj7zqtAA-zA-KKlY7F2Gae/s1600/IMG_0065.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFTDPEv5ZHLs0AOYAQmeChEiFDjLKeR5WBhVrqbdpq4Cp5apMSOCeaqkZNFpGbMbIKtbKKyuVqdhVyyf0XaVmreWZn5imkrcUBkkBhnavafHEwmosDfjL8c4Kj7zqtAA-zA-KKlY7F2Gae/s640/IMG_0065.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Atès que se'ns fa tard, decidim no arribar fins a l'Avet de les Molleres (després uns excursionistes ens diran que el pobre ja és per terra) i desfem els nostres passos fins al camí principal. Ens queda encara un bon tram de pujada, fins al Collell. Mentre ens enfilem, el temps s'ha embolicat, i a la pista que hem de recorrer per tornar al punt d'inici, no només ens rep el vent, sinó també algunes gotes de pluja. Ho compensen, però, les boniques i acolorides vistes del fons de la vall. Realment ha estat una de les millors escursions de tardor dels darrers anys!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5FoKNTUPL1VZX6BaCrnvl_ZXCyfw20V1KqtfPLr79fOdaI8a_DMQSGW7HQzdvMcGKbXAamsyR4Ou4wSJuW4O1e_lrZ_i5t72sa6C_QZxcMdmQBuir6MSWsvSWIWZe_op7hjjC9PH_y9cg/s1600/IMG_0080.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5FoKNTUPL1VZX6BaCrnvl_ZXCyfw20V1KqtfPLr79fOdaI8a_DMQSGW7HQzdvMcGKbXAamsyR4Ou4wSJuW4O1e_lrZ_i5t72sa6C_QZxcMdmQBuir6MSWsvSWIWZe_op7hjjC9PH_y9cg/s640/IMG_0080.JPG" width="640" /></a></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-48646948440650792042019-10-20T19:11:00.000+02:002019-10-20T20:27:02.164+02:00De nou al Vallhiverna, 9 anys després<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4_D_QU1J2_iTBPXviEPhiC3LRaBiUKpnBqa6UF_1LOUoplZ7tysMEoUW2sDFCwT64D-ewtTJMkv1B4PPfynUWmyUmqeWcQys-h8hz67n8kpq3t-azFyRQVOEiKzCWbICrdeMJPB8ww5u3/s1600/IMG_9873.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4_D_QU1J2_iTBPXviEPhiC3LRaBiUKpnBqa6UF_1LOUoplZ7tysMEoUW2sDFCwT64D-ewtTJMkv1B4PPfynUWmyUmqeWcQys-h8hz67n8kpq3t-azFyRQVOEiKzCWbICrdeMJPB8ww5u3/s640/IMG_9873.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<b>Diumenge, 18 d'agost de 2019. </b><br />
<div style="text-align: justify;">
Un esplèndid dia d'agost per culminar un repte iniciat 9 anys abans, un no tan esplèndid dia 18 de setembre de 2010, en què se'ns va acudir desafiar la meteorologia per coronar el que seria el meu primer tresmil. Com que les circumstàncies van fer que haguéssim de deixar l'excursió a mitges, teniem clar que hi tornariem, i finalment ha arribat el dia.</div>
<div style="text-align: justify;">
Comencem a caminar ben d'hora, després de fer nit a Pont de Suert, des de la presa de l'Estany de Llauset. Agafem el sender d'enllaç del GR-11 amb el GR-18, que voreja l'estany per la seva riba esquerra. La primera part del recorregut és força plana, tot i que pedregosa, i al nostre davant ja s'alça, imponent, l'objectiu: el pic Vallhiverna, amb els seus 3.067 metres.</div>
<div style="text-align: justify;">
En arribar a l'altra punta de l'estany, deixarem a la nostra dreta el camí que es dirigeix cap al Refugi del Cap de Llauset i ens enfilarem per la vall de Llauset en direcció al coll del mateix nom. L'ascens és sostingut, per terreny herbós, entre roques ferroginoses, d'un característic color vermellós. El darrer tram fins al coll de Llauset és una tartera de fort pendent, que a l'arribada, requereix un descans i un merescut esmorzar, a més del premi d'unes magnífiques vistes, entre les quals té un especial protagonisme el massís del Posets.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4dIBDe1ovOl07qlwfgVqByT0p-9EL7tEc0nEArTfyV3TV95obD_N-ZPEkYWQ9VQGvqrRvE3gi4-jqNTGL8b4YeGlrkGOqEHR9puPC-7xitZTQQYBhqs7bi6f_Il0xL7tbRh0bwB70zpOW/s1600/IMG_9907.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4dIBDe1ovOl07qlwfgVqByT0p-9EL7tEc0nEArTfyV3TV95obD_N-ZPEkYWQ9VQGvqrRvE3gi4-jqNTGL8b4YeGlrkGOqEHR9puPC-7xitZTQQYBhqs7bi6f_Il0xL7tbRh0bwB70zpOW/s640/IMG_9907.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Comença ara l'ascens al pic de Culebres, de 3.062 metres, pas previ al Vallhiverna. El camí és més exposat, amb timba pel cantó esquerre i conclou amb una grimpada que ens porta fins al primer tresmil del dia. El celebrem amb alegria, les fotografies de rigor i un cert nerviosisme. Al nostre davant, talment frontera infranquejable, ens espera el gran repte de l'excursió, que vaig haver de deixar pendent la darrera vegada: el famós Pas del Cavall.</div>
<div style="text-align: justify;">
El Pas del Cavall és un bloc de roca d'uns 25 metres de llargada, amb una aresta molt esmolada i timba a banda i banda, que deu el seu nom al fet que molta gent el creua asseguda a l'aresta, amb una cama a cada banda, com si anés a cavall. I així és com decideixo passar-lo jo i a la que puc, quan queda lliure (perquè hi ha prou gent com per desmentir la idea romàntica de la muntanya com un lloc de solitud i d'introspecció), m'hi llenço sense pensar-m'hi gaire, ja que, si hi dono gaire voltes, sé que no passaré!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggKsdrWW3-VY_PRqS5Ob6MzsNZ2BcAKFkwuHQ2YUJCNDBSgQMg5dW7z6810WR-UGeSJ720mZYr7w_TW_BWrMdPx3AAlCCwMTiL4F4IHAHNSlfIPU3XEDH90SZ16up50GPSxoKYx2AfDEf0/s1600/IMG_9914.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggKsdrWW3-VY_PRqS5Ob6MzsNZ2BcAKFkwuHQ2YUJCNDBSgQMg5dW7z6810WR-UGeSJ720mZYr7w_TW_BWrMdPx3AAlCCwMTiL4F4IHAHNSlfIPU3XEDH90SZ16up50GPSxoKYx2AfDEf0/s640/IMG_9914.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I així, amb uns quants cops de cul, tanco finalment el cercle obert fa nou anys i arribo al cim del Vallhiverna i aquesta vegada, sí, el puc gaudir com a balcó privilegiat sobre la cara sud de l'Aneto.</div>
<div style="text-align: justify;">
Després de gaudir del cim, ara sí amb la tranquil·litat d'haver superat la part més difícil, afrontem la molt àeria cresta que l'uneix amb la seva punta est i comencem el llarg descens. </div>
<div style="text-align: justify;">
El primer tram, de fort pendent, se supera, malgrat tot, amb llaçades força còmodes. Després, però, comencen els grans blocs de granit, que ja no desapareixeran fins al final. Anem resseguint tota una rastellera d'estanys: l'Estany Redó, l'Estany Xelat, a la vora del qual ens aturem a dinar i arribem fins al nou refugi guardat tot l'any del Cap de Llauset, un horrible bunyol metàl·lic enmig d'un paratge de gespa i rocs. Ens queda completar la baixada passant per l'estany de Botornàs i refent l'últim tram de camí per la riba de l'estany de Llauset. Arribem al punt d'inici al cap de gairebé deu hores d'excursió, amb una doble satisfacció personal: dos tresmils al sarró i saldo d'un vell compte pendent, que agraeixo especialment als que m'hi han acompanyat. Ja ho podem anar a celebrar!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSW0nb9CmConv3G1utCCOlQvGOVylQxYENU52dCHatHJnJEG0xyR2Ux7pKP6UkNWs66aoT4fYOxpfT959SZ1cL9mAaMqFbkOemP8i5TPnOA9skib3LM_oLd1ZtEJCPOgjzArail9bCcOHF/s1600/IMG_9929.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSW0nb9CmConv3G1utCCOlQvGOVylQxYENU52dCHatHJnJEG0xyR2Ux7pKP6UkNWs66aoT4fYOxpfT959SZ1cL9mAaMqFbkOemP8i5TPnOA9skib3LM_oLd1ZtEJCPOgjzArail9bCcOHF/s640/IMG_9929.JPG" width="640" /></a></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-88232614172184536792019-08-27T18:23:00.002+02:002019-08-27T18:23:38.483+02:00Un tomb pels Pirineus Occidentals des de Jaca<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;">De nou unes vacances amb el camp base situat a Jaca, ens permeten conèixer nous indrets del Pirineu més occidental de l'Aragó.</span></div>
</div>
<br />
<b>Diumenge, 7 de juliol - Mallo de l'Acherito</b><br />
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqD57dg7NLRs2lBRbFCn17hje2aO5rcfcrX61GjbsdbRxdYixXJ2laG54xjfEgmMBZRvijt054OmBWYOk218AqJyVW_-t4jHU0rV2cR4RL9xCHqCuoZzS0VMAo7NUVQFXbRVclQVoOooET/s1600/IMG_9409.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqD57dg7NLRs2lBRbFCn17hje2aO5rcfcrX61GjbsdbRxdYixXJ2laG54xjfEgmMBZRvijt054OmBWYOk218AqJyVW_-t4jHU0rV2cR4RL9xCHqCuoZzS0VMAo7NUVQFXbRVclQVoOooET/s640/IMG_9409.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Comencem les vacances amb un ascens important (més de 1.100 metres de desnivell!) a un dels colossos del Pirineu Occidental d'Osca: el Mallo de l'Acherito (2.374 metres). Per abordar-lo haurem d'anar fins a la bonica vall d'Ansó, gairebé a la frontera amb Navarra. El recorregut serà circular, amb inici i final al refugi de Linza. Ens acompanya un dia de molta calor i un entorn molt sec, producte de la lamentable falta de pluges d'aquest any. Per sort, la primera part de la sortida s'enfila per una bella fageda, que ens porta a superar el Paso del Salto del Caballo i el Paso del Oso. A partir de llavors, però, ja a ple sol, ens toca enfilar fins a una carena, superar una llarga pedrera fins al Collado del Huerto de l'Acherito i l'ascens final al cim, al qual arribem ja força tard. Això té un avantatge: ja tots els excursionistes són de tornada i el cim és per a nosaltres.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQVZRbYCFfCxnLADQeWFhEx471T-4hFoqFCYX0aSzt9GUTx4Ivd1PRL6t6-J_3J0a36hnB77eSIizkzBmYZKIvYoVxgiDPVX7Ba61EfeWkSrm24XL_vFBgIfYA-aqlONugkLpFTG6mAZ2L/s1600/IMG_9426.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQVZRbYCFfCxnLADQeWFhEx471T-4hFoqFCYX0aSzt9GUTx4Ivd1PRL6t6-J_3J0a36hnB77eSIizkzBmYZKIvYoVxgiDPVX7Ba61EfeWkSrm24XL_vFBgIfYA-aqlONugkLpFTG6mAZ2L/s640/IMG_9426.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
Mentre hi dinem, gaudim d'una fantàstica panoràmica de pics ben coneguts: Chipeta Alto, Petrechema, Mesa de los Tres Reyes, Midi d'Ossau, Balaitus ... A les alçades fa bon temps, però als nostres peus, la vall de Lescun, ja en territori francès, jau sota una espessa capa de núvols.</div>
<div style="text-align: justify;">
La baixada, dura pel terreny, però sobretot per la calor, la fem pel Barranco de Petrechema i las Foyas del Ingeniero.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Dimarts, 9 de juliol - Punta Pazino</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8sjmXrMI-2FocTCRub_QxaBC-Gues5OpJXrWwRlo5KodG4U00wXr2CfAqnKY2jIqjuy3wWjFjDLA_fxccpahUZPpwfMp1CliwwbBzYMVt2xH3DQyL7UbXnRApxh05aXjCTmcxRahe1QDZ/s1600/IMG_9476.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8sjmXrMI-2FocTCRub_QxaBC-Gues5OpJXrWwRlo5KodG4U00wXr2CfAqnKY2jIqjuy3wWjFjDLA_fxccpahUZPpwfMp1CliwwbBzYMVt2xH3DQyL7UbXnRApxh05aXjCTmcxRahe1QDZ/s640/IMG_9476.JPG" width="640" /></a><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dia plujós, que no ens impedirà, però, de sortir d'excursió. Aquesta vegada, ens dirigim cap la vall del Tena, a l'est de Jaca. L'objectiu és un modest pic situat el peu del municipi de Sallent de Gállego; la Punta Pazino (1.965 metres). Tot i la seva modèstia (que no ens estalviarà més de 800 metres de desnivell acumulat), en ser un pic aïllat, ofereix esplèndides panoràmiques de la vall, que no podrem gaudir del tot a causa del temps.</div>
<div style="text-align: justify;">
L'excursió serà circular, amb sortida i arribada a Sallent. Pugem al cim pel PR HU -91A i tret d'una primera part que s'enfila per una magnífica fageda, la resta de l'ascens fins al coll de Pazino ja ens ofereix molt bones vistes de Sallent, Formigal, l'embassament de Lanuza i especialment, de la Peña Foratata. El fons, però, està ben ennuvolat i no podem veure els 3.000 de la zona de Panticosa ni el Midi d'Ossau i l'Anayet.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh83QzE-rY53irF8jDRcD-X9YouclYs6nOBoZX1Lcus60pLe5wsH_1Z4XQ1bjbkL5JVUgQsjV1xlqy-3AfDPz9epTFOR5HfuUWgXLBOyUWhot2neKluIfqCimxVYYneqhpevEx1BmLEpyn/s1600/IMG_9493.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh83QzE-rY53irF8jDRcD-X9YouclYs6nOBoZX1Lcus60pLe5wsH_1Z4XQ1bjbkL5JVUgQsjV1xlqy-3AfDPz9epTFOR5HfuUWgXLBOyUWhot2neKluIfqCimxVYYneqhpevEx1BmLEpyn/s640/IMG_9493.JPG" width="640" /></a><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des del coll s'arriba còmodament al cim per un camí de llaçades i des d'allà podem contemplar també l'embassament d'Escarra. Ja ens hem pogut adonar que la meteorologia no ha castigat la Vall del Tena com la resta del país i que les pluges han d'haver estat ben generoses aquí, ja que tot està tenyit d'un verd intens, acompanyat del groc de la ginesta a les faldes de la muntanya, i els dos embassaments són ben curulls d'aigua.</div>
<div style="text-align: justify;">
La baixada la fem pel Camino as Crampas, no tan ben senyalitzat ni fresat com el d'ascens, que a part de les vistes ens obsequia també amb bonics trams de bosc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Dimecres, 10 de juliol - Punta d'a Espata</b><br />
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEvnmDe_cO30rydNd4hGs1ZyYGAsFHzQlUQoowdS7bwfiPHFVwXkI-VtJ5PWwaTgP_bsIdaKKwaRFVQobZRGY0eL5Jlv7Yw9D2pcIbsloipkaX8dWlTYuyPa30PIp2dFGTF2Q-9Bd-fVGq/s1600/IMG_9543.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEvnmDe_cO30rydNd4hGs1ZyYGAsFHzQlUQoowdS7bwfiPHFVwXkI-VtJ5PWwaTgP_bsIdaKKwaRFVQobZRGY0eL5Jlv7Yw9D2pcIbsloipkaX8dWlTYuyPa30PIp2dFGTF2Q-9Bd-fVGq/s640/IMG_9543.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De nou un dia esplèndid, que aprofitarem per pujar a un pic del massís de Collarada, la Punta d'a Espata (2.199 metres), que per la seva posició constitueix un magnífic mirador del sostre de la zona, el pic de Collarada, de 2.883 metres.<br />
L'ascenció la farem des de l'aparcament de la Fuente del Paco, després d'haver recorregut en cotxe, des de Villanúa, un bon tram de la pista de Collarada.<br />
El primer tram de l'excursió transcorre sobretot pel mig del bosc, la qual cosa és d'agrair, ja que la pujada és considerable i ja suem prou. De tant en tant, anem trobant-nos amb la pista, fins que sortim del bosc en arribar al refugi Cubilar de la Espata, punt on aquells excursionistes que han obtingut permís de l'ajuntament de Villanúa per circular per la pista en direcció a Collarada han d'abandonar el vehicle i seguir a peu. Avui només hi trobem un vehicle, aparcat al costat d'una taula de pícnic, molt ben situada a l'ombra, que aprofitarem per dinar, a la tornada.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs5Its5iSeBrRVRNJg65aTVPDyAlMAb7PxlZkAkvktaooa-chqnEEbesMl_kvLKlELBcGS2_XRBaopg2iK2W_OTpjVeUD3giFXSCGGRqogiwsWA3QBcMe7k-jRGSJqQu49fRqWUcJrzWLg/s1600/IMG_9522.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs5Its5iSeBrRVRNJg65aTVPDyAlMAb7PxlZkAkvktaooa-chqnEEbesMl_kvLKlELBcGS2_XRBaopg2iK2W_OTpjVeUD3giFXSCGGRqogiwsWA3QBcMe7k-jRGSJqQu49fRqWUcJrzWLg/s640/IMG_9522.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
Ens enfilem ara pel llom herbós de la muntanya, tot deixant enrere un ramat de vaques, en direcció al coll. El pendent és considerable i molt directe, però l'arribada al coll té com a premi les excel·lents vistes de Collarada, Collaradeta i els Sombreros.<br />
A partir d'aquí, abandonem l'herba i comença el pedregar, especialment en arribar a la cresta, on hi ha una petita grimpada, que a mi se'm fa prou complicada! Mentre pujavem, s'ha anat embolicant el temps i ara ja no veiem res de l'esplèndid escenari que hem gaudit des de coll. Així doncs, ens fotografiem amb una espasa que confirma que som al cim correcte i emprenem la baixada pel mateix camí. Ens espera un píncic de nivell, ben còmodament asseguts.<br />
<br />
<b>Dijous, 11 de juliol - Ibons de Bachimaña</b><br />
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-uUs0HOQHfyckFH5bPWbfNUSFPUxIkAgz9gCG9kV7QF9R4Pi-6xYziSneJUkUZRUTNuRbYEOaFfnFi2LQnTEGoeaDJWSmcGx1UpaODOjtMUi9PJr0eEEEn8wOOCV2_r2ef4AhORzAy8VA/s1600/IMG_9560.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-uUs0HOQHfyckFH5bPWbfNUSFPUxIkAgz9gCG9kV7QF9R4Pi-6xYziSneJUkUZRUTNuRbYEOaFfnFi2LQnTEGoeaDJWSmcGx1UpaODOjtMUi9PJr0eEEEn8wOOCV2_r2ef4AhORzAy8VA/s640/IMG_9560.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
L'objectiu del dia és visitar alguns dels molts estanys de la zona de Panticosa, però com que sortim tard i fa molta calor, al final farem molt menys del que voliem.<br />
Comencem a caminar pel costat del refugi de la Casa de Piedra, als Baños de Panticosa, tot seguint el GR-11. Som a alta muntanya i poc després de l'inici, i d'un camí de zigazages, comencen ja els blocs de granit que m'agraden tant! Fins i tot, en alguns punts, cal ajudar-se amb les mans i amb algunes baranes. I després trobem la llarguíssima i costeruda Cuesta del Fraile, que acaba just a la punta de l'embalse menor de Bachimaña, al peu del qual s'alça el refugi del mateix nom, un dels més nous del Pirineu i, pel que diuen, gairebé tan còmode com un hotel.<br />
Després de descansar una mica, continuem amb el GR-11, que voreja l'estany pel seu cantó esquerre, arribem a l'embalse mayor de Bachimaña, espectacular amb la seva illeta central, que resseguim fins al pla que queda als peus de la Cascada de los Ibones Azules, on ens aturem a dinar i decidim girar cua. No deixa de sorprendre'm que, mentre jo tinc feinades a mantenir l'equilibri amb els dos bastons, passa una noia amb un sol bastó ja que a l'altra mà aguanta ni més ni menys que un paraigua per protegir-se del sol! Constato que, com afirma la dita catalana, cada home (o dona) és un món, també a la muntanya.<br />
A la baixada, observem que molts excursionistes aprofiten per refrescar-se en algun dels molts gorgs i salts d'aigua que es troben al costat del camí.<br />
<br />
<b>Divendres, 12 de juliol - Lac d'Ansabé</b><br />
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjox6smEzEWiEF6o0M9RXiFNbgzLAUbGMgj1_RXkg0ypHYufu9puO5am8T3sHQTgpdJLS8MtElvEPDO95fkIrdUK94yNQ-yH4RM72TN7TNH5JwjVc0_bulJMmzhN0-_C2taCzBV1vnJKQKf/s1600/IMG_9597.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjox6smEzEWiEF6o0M9RXiFNbgzLAUbGMgj1_RXkg0ypHYufu9puO5am8T3sHQTgpdJLS8MtElvEPDO95fkIrdUK94yNQ-yH4RM72TN7TNH5JwjVc0_bulJMmzhN0-_C2taCzBV1vnJKQKf/s640/IMG_9597.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
La sortida d'avui ens portarà fins al bonic poblet de Lescun, a la vall d'Aspe, ja en territori francès. Des d'allà ens enfilarem fins al lac d'Ansabé, a 1.859 metres d'alçada, on gaudirem d'unes vistes espectaculars d'un dels circs més bonics del Pirineu.<br />
Iniciem el recorregut a Pont Lamary i per sort, aviat ens endinsem pel bosc, ja que fa molta calor. A la primera sortida del bosc, en una esplanada, ja podem admirar algunes de les moles del circ, especialment el Petrechema. Ens tornem a endinsar al bosc i en sortim a les cabanes d'Ansabere. Allà el camí es bifurca. El de la dreta, es dirigeix cap al coll de Petrechema, mentre que el de l'esquerra, que prendrem nosaltres, va cap al llac. És una pujada sostinguda, però de bon fer, que en poc més d'una hora ens deixa a la riba del llac.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7Jz5F76_eSVkf5VjbQWqoZjUpkEiX8A_bCA_RHhYUIpjnxpNLa-ieEAslVXICVFu4-Lt8A85N-eDgk9Yn-fCf48WYMPnbC43mHWBdXLgWUEmgExrNJPFKZCioPrq0evn-6HzrwnOXBUnb/s1600/IMG_9576.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7Jz5F76_eSVkf5VjbQWqoZjUpkEiX8A_bCA_RHhYUIpjnxpNLa-ieEAslVXICVFu4-Lt8A85N-eDgk9Yn-fCf48WYMPnbC43mHWBdXLgWUEmgExrNJPFKZCioPrq0evn-6HzrwnOXBUnb/s640/IMG_9576.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
L'indret és paradisíac: el llac no és gaire gran, però la seva situació és privilegiada. Al seu entorn, i reflectits en les seves aigues cristal·lines podem albirar des del Mallo d'Acherito fins a la Mesa de los Tres Reyes, passant pel Sobarcal, el Petrechema i les agulles d'Ansabere, amb la seva estètica dolomítica.<br />
Els voltants del llac estan encatifats d'herba i una bona colla de cavalls hi pasturen i s'hi abeuren. No cal dir que aprofitem per fer un pícnic al peu del llac i per remullar-nos els peus, abans de desfer de nou el camí fins al cotxe. Ha estat una excursió fantàstica, la qual cosa demostra que no sempre cal pujar a un cim per gaudir de la muntanya.<br />
<br />
<b>Diumenge, 14 de juliol - Calzada romana i Senda de los Ganchos</b><br />
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsrlJdNsVrKdWh1kbFKSfmGpcu1m8zY3HNuOxHDfoi8EvePxQux2VbtUIBKeEVHtiIQBbemr3GJc33934Wjwjru8aUB4TWl8TKMkxYT4T_YOjeLFvjolMC-KLCzXkKG3QUBiLSDc5tIOk3/s1600/IMG_9629.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsrlJdNsVrKdWh1kbFKSfmGpcu1m8zY3HNuOxHDfoi8EvePxQux2VbtUIBKeEVHtiIQBbemr3GJc33934Wjwjru8aUB4TWl8TKMkxYT4T_YOjeLFvjolMC-KLCzXkKG3QUBiLSDc5tIOk3/s640/IMG_9629.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
Avui toca una excursió circular, curta però molt interessant, que ens portarà al Valle de Hecho, que juntament amb el d'Ansó, són els dos més occidentals del Pirineu aragonès.<br />
Comencem l'excursió al Puente de Santa Ana, just al peu de la carretera que porta cap a la Selva de Oza, poc després de la bonica població de Siresa.<br />
La primera part de la caminada ens portarà, pel marge dret del riu Aragón Subordan, a recórrer l'anomenada Calzada Romana, antiga via de comunicació de l'època dels romans, que unia el Bearn francès amb Caesaraugusta (Saragossa). La ruta està marcada com a variant del GR-11, així com també formava part d'una de les entrades del Camino de Santiago a la Península Ibèrica. El primer tram de camí s'enfila pel mig del bosc i manté un empedrat molt ben conservat. Gairebé al capdamunt de la pujada trobem les runes d'una antiga fortificació o torre vígia, del segle XVI, testimoni de les estructures defensives construïdes al llarg del camí. A partir d'aquí comença una baixada en zigzag, pel mig del bosc, que ens deixa de nou a peu de carretera, a l'alçada de l'antic campament de San Juan de Dios, mostra que les valls del Pirineu no només eren lloc d'entrada i per tant, d'interès militar, en èpoques pretèrites, sinó també en èpoques molt més properes.<br />
A partir d'aquí, creuem la carretera i el riu per prendre el PR.HU-21, conegut com a Senda de los Ganchos o dels contrabandistes, per ser molt més discreta que el camí anterior. Ens caldrà enfilar-nos per boscos frondosos i diversos, per sobre de la Boca del Infierno, per anar a creuar el barranc d'Aguerri i tornar a baixar fins al Puente de Santa Ana, punt d'inici de l'excursió.<br />
<br />
<b>Dilluns, 15 de juliol - Ania-Auñamendi</b><br />
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu46NwA5Q1yHm9V-oEUoQbHz2Iqw61ksfQnO_qLhzr-vMbWzGwL0U3PS_WjSmT_LhygcZhP4CQTZreFFFbtFmcmzdD3LY6dg7cHUISIcDJRf9QQHg7g7kNbAUxJTjBAin3ksRokEuOy5u4/s1600/IMG_9665.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu46NwA5Q1yHm9V-oEUoQbHz2Iqw61ksfQnO_qLhzr-vMbWzGwL0U3PS_WjSmT_LhygcZhP4CQTZreFFFbtFmcmzdD3LY6dg7cHUISIcDJRf9QQHg7g7kNbAUxJTjBAin3ksRokEuOy5u4/s640/IMG_9665.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
Després d'una setmana d'entrenament ja podem abordar la que per nosaltres serà l'etapa reina d'aquetes vacances: el pic d'Ania o Auñamendi (2.504 metres), el primer gran cim d'envergadura del Pirineu Occidental, que tot i estar íntegrament en territori francès, és considerada la muntanya sagrada de la cultura basca. Es tracta d'un cim amb personalitat, per la seva silueta piramidal (la típica muntanya dels dibuixos infantils), la seva ubicació aïllada, que la fa destacar sobre la resta i la seva bona vista panoràmica. No és una ascensió difícil, però la llargada i el desnivell acumulat la converteixen en un repte per a mi.<br />
L'ascensió l'emprendrem pel cantó francès, motiu pel qual tornarem a Lescun, i des d'allí, per una pista forestal, ens arribarem al refugi de l'Aberouat, on començarem a caminar, seguint el GR-10. El primer tram, íntegrament per dins d'una bella fageda, és molt agradable, però suposa més d'una hora de no guanyar desnivell, sinó més aviat perdre'n, de manera que anticipa un esforç extra! A la sortida del bosc, una zona de prats i pastures comença a ascendir fins a la cabana del Cap de la Baitch, veritable arca de Noè amb animals de tota espècie (vaques, ovelles, gallines, rucs, porcs ...) i que, com és habitual, anuncien "vente de fromage".<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPsQJJj7-6e6igQe2ijHJRObccKHGgSxBzKQkKAvBDodAa-mIm4WhrMQ4R81-XYLU48i-L_3AzAWCaAv0oa06kekhqY8oZzWeC12xmB_-MXzSW92jTxhCEu6SwPF8zISbg0Qm8fq-uxpC8/s1600/IMG_9718.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPsQJJj7-6e6igQe2ijHJRObccKHGgSxBzKQkKAvBDodAa-mIm4WhrMQ4R81-XYLU48i-L_3AzAWCaAv0oa06kekhqY8oZzWeC12xmB_-MXzSW92jTxhCEu6SwPF8zISbg0Qm8fq-uxpC8/s640/IMG_9718.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
A la cabana deixem el GR- 10 i ens desviem cap a l'esquerra, vers un corriol que s'enfila, en forta inclinació, cap al cim, que s'alça solitari al nostre davant. El camí ens porta a una zona kàrstica, afortunadament molt menor que la de l'Aspe, el laberint de la qual ens cal superar, amb un petit esforç, per anar a trobar el camí que ve des del Col des Anies i que enllaça amb l'altra ruta d'ascens (aquesta sí, profundament kàrstica!). A partir d'aquí, es dibuixa ja un clar camí de flanqueig, per la dreta del cim, fins que, en una petita grimpada, girem a l'esquerra i enfilem la pala final, amb un inclinat camí en zigazaga, que ens deixa finalment al cim, en un moment en que les seves impressionants vistes han quedat mig emmascarades per la boira, però que igualment gaudim de valent.<br />
La baixada, pel mateix camí, i després de fer una pausa per dinar, se'ns fa llarguíssima, però arribem al cotxe amb la gran satisfacció d'haver superat 15 quilòmetres i més de 1.300 metres de desnivell acumulat.<br />
<br />
<b>Dimarts, 16 de juliol - Ibon d'Estanés</b><br />
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC0Y6gIPx9zDkM154wRDpgAC-BocR0X-NM-B8SzYaYG91KrMfgOWrMYLwYarh3XaewGPLjaMzmRNlgm8cwOhsUXR8Xz8gkH6nUPw9QH5O-q3QaUDTbgFnIQT2ZfZ1MTFcU0nd5KiKy11MO/s1600/IMG_9746.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC0Y6gIPx9zDkM154wRDpgAC-BocR0X-NM-B8SzYaYG91KrMfgOWrMYLwYarh3XaewGPLjaMzmRNlgm8cwOhsUXR8Xz8gkH6nUPw9QH5O-q3QaUDTbgFnIQT2ZfZ1MTFcU0nd5KiKy11MO/s640/IMG_9746.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
Després de l'esforç del dia anterior, avui optem per una excursió lleugera, que al final no ho serà tant.<br />
L'objectiu és l'Ibon d'Estanés, un dels estanys més coneguts de la vall del riu Aragón, al qual es pot accedir per diverses rutes. La que escollim avui l'aborda per la vessant francesa, des de les Forges d'Abel, just després de creuar el túnel de Somport. Des d'allà s'accedeix a un aparcament a tocar de la cascada d'Espelunguere (prop de la central elèctrica del mateix nom). Un primer tram de bosc, un segon tram de pista en direcció a la cabana d'Espelunguere) i un nou tram de bosc en pujada sostinguda fins a creuar el pas d'Escalé d'Aigue Torte i entrar en territori aragonès.<br />
A partir d'aquí, un llarguíssim pla de pastura de vaques ens condueix a l'inici de la vall d'Aguas Tuertas, un dels racons més curiosos del Pirineu aragonès, on podem contemplar els sinuosos meandres del riu Aragón Subordan.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7zpSfvNYBTyQS1YCKw3Iv7hRMJkSlDzpQKUDvlgdC2_9HjVKrFFN_rAwvW_nxboz6r8uiNnwef9t_EaDbXDegFp-MGwFDyAMB_mTZ3W4arvqLhF92RThK0fzM0m5NG_AYouJgT1yJiSIT/s1600/IMG_9741.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7zpSfvNYBTyQS1YCKw3Iv7hRMJkSlDzpQKUDvlgdC2_9HjVKrFFN_rAwvW_nxboz6r8uiNnwef9t_EaDbXDegFp-MGwFDyAMB_mTZ3W4arvqLhF92RThK0fzM0m5NG_AYouJgT1yJiSIT/s640/IMG_9741.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
Aquí fem un gir de 180º i enllacem amb el tram de GR-11 que uneix Candanchú amb la Selva de Oza, que ens portarà fins a Estanés, per un corriol pedregós i costerut que les meves cames, cansades del dia anterior, maleeixen una mica. En arribar al punt on ja podem contemplar l'ibon, decidim no baixar fins a la seva riba i dinar gaudint de la vista. Just al nostre davant, el Midi d'Ossau, amb un núvol enganxat al seu cim, sembla talment un volcà en plena erupció.<br />
La tornada la fem pel mateix camí, amb algun petit experiment per escurçar una mica la ruta.<br />
<br />
<b>Dijous, 18 de juliol - Pico d'a Raca</b><br />
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGTaslaOP9KCj5hOvkDIJIreA1loKZYuncVlIOAybO2Xzd9sup3EBpkIqPpUO99DcsKjbxELB_gTC5fsR3yeoZcTJAONPqZsYIMnnMCEiyH12MGYAcn6Na3PZzB_tSb0ZEeuyW6gNtqABJ/s1600/IMG_9780.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGTaslaOP9KCj5hOvkDIJIreA1loKZYuncVlIOAybO2Xzd9sup3EBpkIqPpUO99DcsKjbxELB_gTC5fsR3yeoZcTJAONPqZsYIMnnMCEiyH12MGYAcn6Na3PZzB_tSb0ZEeuyW6gNtqABJ/s640/IMG_9780.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
Avui pujarem a un pic situat just al damunt de les estacions d'esquí de Candanchú i Astún: el Pico d'a Raca (2.277 metres).<br />
L'excursió la començarem des del Puente de Santa Cristina, a la carretera que porta cap a Candanchú des de Canfranc. Just a l'inici, es troben unes roques d'un característic color vermellós, anomenades Peñas Rojas, que són un punt de gran interès per als escaladors. De fet, l'exèrcit espanyol hi té instal·lat un punt d'aprenentatge d'escalada i bona prova d'això la veiem en el grup de militars que hi estan fent pràctiques. Una mostra més de la intensa presència de l'exèrcit, encara avui dia, en aquestes terres de frontera.<br />
La primera part del nostre camí coincideix amb el GR-11 i també amb un tram del camí de Santiago, que baixa des de Somport. Ben aviat, deixem que ambdós segueixin el seu descens cap a Canfranc i nosaltres ens desviem a l'esquerra per prendre un corriolet que, en còmodes llacades, ens va fent guanyar alçada en direcció al cim. Durant tot l'ascens, ja s'endevinen les magnífiques vistes que ens oferirà el punt més elevat.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNGsz7eu9fUSZUilCMzX5IxLn3exzaHqCxF3E4sekyrc8xpImCljJBWUGbNKeOsmi0twAn93b-J7JA6FRED0hWv6_X4CwXQ-4c6DG9YoN4Bq129n_5xkt_u09jeZ3A1OrODNas-y7IrPR_/s1600/IMG_9814.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNGsz7eu9fUSZUilCMzX5IxLn3exzaHqCxF3E4sekyrc8xpImCljJBWUGbNKeOsmi0twAn93b-J7JA6FRED0hWv6_X4CwXQ-4c6DG9YoN4Bq129n_5xkt_u09jeZ3A1OrODNas-y7IrPR_/s640/IMG_9814.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
En arribar al collet, ens espera un darrer tram d'ascens més feixuc i força directe fins al cim. Cal dir que aquest està farcit d'antenes i altres edificis que formen part del telecadira de l'estació d'esquí d'Astún, la qual cosa l'espatlla del tot. No obstant, el que no pot espatllar és la panoràmica, que realment és excepcional. Realment és com una pel·lícula de totes les nostres vacances a Jaca, les passades i les que han de venir: Canal Roya, Anayet, La Moleta, Aspe, Bisaurin, Castiello d'Acher, Auñamendi ... Tots emergint d'un mar de boires que no aconsegueix amagar-los. El fons de les valls si que queden coberts i només se n'escapa la vall de l'Aragón, amb l'antic campament militar de Rioseta en primer terme i Canfranc Estación, que avui està de festa en commemoració del 91è anniversari del seu emblema: l'Estació Internacional de trens.<br />
Després de dinar emprenem la baixada, pel mateix camí de pujada. No cal dir que de tornada ens aturarem a Canfranc Estación, per compartir la seva festa.<br />
<br />
<b>Divendres, 19 de juliol - Ibon de Respomuso</b><br />
<b><br /></b>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6oqTEnWDRlJFs9EZLKb-ylysnGcOv-r6hDBtUGOLJYiANy8LJZ7m8BOffl_h_utlEbY0hgb_W_XQRmwGi57DyhoATgzWClPOToPWRsPzR69ME762Sklo_7995Bf3LCZOY-L9u-5ef2ZXf/s1600/IMG_9842.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6oqTEnWDRlJFs9EZLKb-ylysnGcOv-r6hDBtUGOLJYiANy8LJZ7m8BOffl_h_utlEbY0hgb_W_XQRmwGi57DyhoATgzWClPOToPWRsPzR69ME762Sklo_7995Bf3LCZOY-L9u-5ef2ZXf/s640/IMG_9842.JPG" width="640" /></a><br />
<br />
Finalitzarem les excursions d'aquestes vacances tornant al valle del Tena, a Sallent de Gállego, un poblet que ens encanta. L'objectiu del dia és l'Ibon de Respomuso i el refugi que hi ha a la seva riba.<br />
Començarem a caminar des d'un aparcament al costat de l'embalse de La Sarra, que fent honor a l'esplendor de la vall, també és ben ple.<br />
Hem de creuar un pont, per seguir el GR-11, que va paral·lel al curs del riu Aguas Limpias, per la seva riba dreta. L'initerari és molt bonic i variat, amb un inici pel mig d'una frondosa fageda, molts salts d'aigua, alguns en ple camí, que ens ajuden a atenuar una mica la calor del dia, un estret congost que ens ajuda a superar el barranc d'Aguas Limpias, pel Paso del Anso i un darrer tram ben pedregós fins a assolir la presa de l'Ibon de Respomuso.<br />
Des de la presa podem gaudir ja de les vistes de l'estany i del seu espectacular entorn d'alta muntanya, amb importants 3.000, com el Gran Facha i el Balaitous. El refugi, però, ens queda encara una mica lluny, a l'altra punta del llac, i ens caldrà enfilar-nos i tornar a baixar per arribar-hi.<br />
Dinem al costat del refugi, tot gaudint de la panoràmica, abans de desfer el camí d'anada. Fa molta calor i agraïm els trams de bosc i sobretot, els salts d'aigua que ens remullen una mica. Ens creuem amb molts excursionistes que van a passar la nit al refugi per pujar a un dels grans cims de la zona, entre ells un grup de jubilats catalans molt simpàtics.<br />
I així posem punt i final a les vacances, amb una excursió de no massa desnivell, però de gairebé 15 quilòmetres de llargada!</div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-87184689393374526792018-07-05T19:21:00.003+02:002019-08-20T19:07:59.022+02:00Al Taga des de Pardines<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3hFOPu8sX1Iyj7PCCgWw88OQ6SdQ30m42URev2TBuROWKRU5y3W7WIc_onQqcsaAPBdb59HYMgoVhSrPO3m4VA6wwH4BSSQYH6VcymEVGHj-9LHdp-R2mWh4ZyS1FUnyV-UxG9HT0bEqv/s1600/2018-06-24+08.40.31.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3hFOPu8sX1Iyj7PCCgWw88OQ6SdQ30m42URev2TBuROWKRU5y3W7WIc_onQqcsaAPBdb59HYMgoVhSrPO3m4VA6wwH4BSSQYH6VcymEVGHj-9LHdp-R2mWh4ZyS1FUnyV-UxG9HT0bEqv/s640/2018-06-24+08.40.31.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Diumenge, 24 de juny</b>. Matí de Sant Joan. Vam preferir no allargar gaire la revetlla per poder fer una caminada i gaudir del paisatge abans que aquest estiu acabat d'estrenar comenci a consumir la fantàstica verdor que ens ha deixat la primavera.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Farem una excursió pel Ripollès, que ens permetrà pujar al Taga per una ruta encara no explorada per nosaltres. Començarem a caminar al costat de l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac, a uns dos quilòmetres de Pardines. Hi hem arribat per una estretíssima pista encimentada, creuant els dits per no trobar cap cotxe en sentit contrari.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'ermita és d'origen romànic, però molt transformada, amb un gran absis i un porxo que en protegeix la portalada lateral. La deixem a l'esquerra i enfilem per la pista, que abandonarem aviat per un corriol a la dreta. Seguirem el camí de Noufonts, que transcorre entre prats de pastura, ben encatifats de verd. Ben aviat Pardines queda als nostres peus i el Puigmal ens fa de fons.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijG49EC5iYDh33G4iRsJPnG2XjcD-EeEwGRXlW5maQHPKsLIgtEQ_YixK9ugIw39wJkNM6tHchedi6lsq5Sss6By_bHETGlWAkXyaT6NLQfzkG69-4HvKohDVUuWYRFMHUylmZg00hkFnG/s1600/2018-06-24+09.12.04.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijG49EC5iYDh33G4iRsJPnG2XjcD-EeEwGRXlW5maQHPKsLIgtEQ_YixK9ugIw39wJkNM6tHchedi6lsq5Sss6By_bHETGlWAkXyaT6NLQfzkG69-4HvKohDVUuWYRFMHUylmZg00hkFnG/s640/2018-06-24+09.12.04.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Durant la primera part de l'ascens, no trobem ningú. Fins que no ens aturem a esmorzar no apareixen els primers excursionistes i també uns ciclistes que ja van de baixada.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El nostre objectiu era passar per la Portella d'Ogassa, però veiem que ens hem desviat una mica a la dreta, així que emprenem l'ascens al Taga una mica pel dret.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Després d'una bona dosi d'esforç, arribem al cim que, com sempre, està molt concorregut. Ens sorpren trobar-hi diversos pares amb nens ben petits a l'esquena.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La gran creu blanca que corona el cim ha estat pintada de groc, en reinvindicació de la llibertat dels presos politics.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Al cim fa força vent, com és habitual, i el dia, que era força assolellat, s'ha començat a embolicar. Així que, sense encantar-nos, emprenem la baixada fins a la Portella d'Ogassa. Ara sí que el gruix dels excursionistes que devien anar de revetlla s'han llevat i la corrua de pujada és considerable. En girar-nos, veiem com formen una bonica serpent multicolor.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM7KMAc6MyOmojd87fevvAw_I3w7zBpNGjnqrSSziV_wHP13aomA250L1SVIkEd6181qXKIP6Pd-dM7zk42llNESqJm5X7stNPviyAE-vfXxa9so0EqvzrEMFU5cE90-1qcicBCgZWVb_W/s1600/2018-06-24+11.32.33.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM7KMAc6MyOmojd87fevvAw_I3w7zBpNGjnqrSSziV_wHP13aomA250L1SVIkEd6181qXKIP6Pd-dM7zk42llNESqJm5X7stNPviyAE-vfXxa9so0EqvzrEMFU5cE90-1qcicBCgZWVb_W/s640/2018-06-24+11.32.33.jpg" width="640" /></a><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Teniem pensat, en arribar a la Portella d'Ogassa, enfilar-nos al Puig de la Coma de l'Olla i anar fins al Puig Estela, ja que és un tram de la Serra Cavallera que tenim pendent. Però, com que se'ns ha fet tard, ho deixem per un altre dia, i tirarem avall, resseguint el peu de la serra, passant pel Pla de la Llagona i fins a trobar la pista de la Barraca de l'Orri Vell. És un tram ben poc indicat i una mica perdedor, però per altra banda, ens permet gaudir d'un paisatge bellíssim i gens humanitzat. Natura en estat pur.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El darrer tram de l'excursió, des de la barraca, és tot per pista, però no es fa excessivament pesat. Arribem de nou a Santa Magdalena prop de les tres de la tarda i ens n'anem fins a Pardines, a dinar i fer una volta pel poblet.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiB2mn7MgZiTipNt25f0tGPxIABVr1zvkEprT1KsF598qhtLcep22oGhq82kxhUaD6_VwTjgoKs2GBr0ie5NqBx95anoh-Qezjek5id1qnXrJlpY8FRgWcXuTm81pKmYLcKwPVADQpnAlw/s1600/2018-06-24+14.03.22.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiB2mn7MgZiTipNt25f0tGPxIABVr1zvkEprT1KsF598qhtLcep22oGhq82kxhUaD6_VwTjgoKs2GBr0ie5NqBx95anoh-Qezjek5id1qnXrJlpY8FRgWcXuTm81pKmYLcKwPVADQpnAlw/s640/2018-06-24+14.03.22.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-87605741145401516052018-07-04T19:54:00.000+02:002018-07-04T19:54:28.355+02:00Tavertet - Rocallarga - Sant Corneli<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-EHeATeb-1_rdtV-jut7g69LFsiILY2dfvdCDqBNala46dQhmC5s9VGPYGO4YK9qgieLiPemRQtJHAmUA8wEBL7q-nHO4piFsnW58coqwUYg0wiQ07yyr2t5ahXwvvmsQbxX47Hq7fTTG/s1600/2018-05-20+08.34.48.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-EHeATeb-1_rdtV-jut7g69LFsiILY2dfvdCDqBNala46dQhmC5s9VGPYGO4YK9qgieLiPemRQtJHAmUA8wEBL7q-nHO4piFsnW58coqwUYg0wiQ07yyr2t5ahXwvvmsQbxX47Hq7fTTG/s640/2018-05-20+08.34.48.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: start;">
<br /></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Diumenge, 20 de maig</b>. La dita es compleix i aquest maig ens obsequia amb un raig cada dia. Sembla, però, que tindrem una treva matinal que aprofitarem per fer una petita excursió i gaudir del verd de boscos i camps. L'indret escollit és Tavertet i cap allà ens dirigim de bon matí. Quan deixem el cotxe, l'aparcament de l'entrada del poble és encara ben buit.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Comencem a caminar per la pista que uneix Tavertet amb Rupit, passant per l'Avenc. Aquí lluu el sol, però el fons de les valls està completament cobert per la gruixuda capa de cotó fluix que formen les boires matinals, de la qual únicament n'emergeix el Montseny.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ben aviat, passat un gran dipòsit d'aigua, deixarem la pista i ens enfilarem per un corriol a mà esquerra, que ens conduirà cap a la imponent masia de Monteis, del segle XVIII. És impressionant el patrimoni de masies i cases pairals amb què compta el nostre país, moltes, per sort, ben conservades. Aquesta n'és un magnífic exemple i com que hi passem a tocar, en podem observar detalls interessants, com una petita torre de defensa de planta circular. I més enllà dels detalls arquitectònics, l'entorn de la masia és també esplèndid, amb amplis prats d'un verd intens, encatifats de flors, collita d'aquesta primavera rica en pluges.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHf8u6pK1an9nuoprRetWoRgn9HHAuz8-gDnNUhcYJYyZ7HwQTeaj1pmjlWV6Meo1fN15KzOz1yAvlVHGK4ntvw8NmG5IMxd70pqCDccXtxwxjaVNR6XfZrEOCs4MS8T4nxmzwuOilaDYn/s1600/2018-05-20+09.49.51.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHf8u6pK1an9nuoprRetWoRgn9HHAuz8-gDnNUhcYJYyZ7HwQTeaj1pmjlWV6Meo1fN15KzOz1yAvlVHGK4ntvw8NmG5IMxd70pqCDccXtxwxjaVNR6XfZrEOCs4MS8T4nxmzwuOilaDYn/s640/2018-05-20+09.49.51.jpg" width="640" /></a><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Seguim el camí i ens acostem a la vora de la cinglera, que ressegueix, des de l'alçada, la pista de l'Avenc. Passem per la Balma Grossa de Monteis i ens dirigim, pel pla de Monteis i el pla de la Soca Negra, fins al collet de Rajols. Allà, ens desviem cap a la dreta i, després de saludar uns boletaires que cerquen camasecs, anem de dret als dos sostres de l'excursió.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En primer lloc, ens dirigim cap a la Rocallarga (1.186 metres), que, com el seu nom indica, és una roca plana, amb vèrtex geodèsic inclòs, que sobresurt del cingle i s'aboca al buit, en una vista panoràmica que va des del Pirineu al Montseny, passant pels cingles del Far i l'embassament de Susqueda. Un indret ideal per aturar-nos a esmorzar.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Havent esmorzat, ens dirigim cap al sostre de la jornada, el Puig de Cortils, de 1.193 metres, l'únic mèrit del qual és ser uns metres més elevat que Rocallarga. Per la resta, ni vistes, ni sensació de cim, ni res de res. Per arribar-hi, però, passem per una altra balma, la de Cortils, al costat de la qual hi ha un faig monumental.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqeCspueZpZcio_pIZpgavQjn3YCKh62nsBDRkkrfzKDZ338RIHc_R0tKEMvxVPptqtD47AnIE3VljDNcR7IHJRIof-4NVv-UpWfi_Pfc5QNY256c3tZw9AVVh1yMeniT4mpb842m7WeEV/s1600/2018-05-20+11.09.27.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqeCspueZpZcio_pIZpgavQjn3YCKh62nsBDRkkrfzKDZ338RIHc_R0tKEMvxVPptqtD47AnIE3VljDNcR7IHJRIof-4NVv-UpWfi_Pfc5QNY256c3tZw9AVVh1yMeniT4mpb842m7WeEV/s640/2018-05-20+11.09.27.jpg" width="640" /></a><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De bell nou al collet de Rajols, prenem ara el camí de l'esquerra, en direcció al collet de Graus. Aquesta part de l'excursió passa pel mig d'una bonica fageda , amb dos arbres monumentals més: els faigs de la Vena.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En arribar al collet de Graus, deixem el GR-151, que havíem seguit des de Rajols, ens desviem per un corriol a mà esquerra i, en un gir de gairebé 180º, ens dirigim cap al santuari de Sant Corneli, una ermita situada al cim d'un puig, damunt d'un assentament prehistòric, i que compta amb un bonic atri. L'esplanada del davant de l'ermita està ben animada per un nombrós grup d'excursionistes. Prop d'allà hi ha també un bonic mirador al qual ens arribem, abans de prendre el camí de baixada, un vertiginós corriol que ens porta de tornada a Tavertet. Hi arribem just a l'hora de dinar i mentre esperem taula en un dels restaurants del poble, descarrega una forta tempesta. Ens n'hem ben escapat!</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUQ-LS1d-WYDIPEHg0fAuE4c9XEDUmLkbKFkdyt6opraEsNcTrjgY3RpVfkAxVkoaI4D-xFxQSISBrxilkmrGXqFeD3ZZA_LYb7xJjdW_yIJTy7U9E98QeBCP-89952RYRGMlElbBHqtnX/s1600/2018-05-20+11.55.34.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUQ-LS1d-WYDIPEHg0fAuE4c9XEDUmLkbKFkdyt6opraEsNcTrjgY3RpVfkAxVkoaI4D-xFxQSISBrxilkmrGXqFeD3ZZA_LYb7xJjdW_yIJTy7U9E98QeBCP-89952RYRGMlElbBHqtnX/s640/2018-05-20+11.55.34.jpg" width="640" /></a><br />
<div>
<br /></div>
</div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-37627216883104911192018-06-30T18:49:00.002+02:002018-06-30T18:49:23.177+02:00A la Mina dels Bandolers<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEnEPrtHPBvBn5r4XbXRHY-NyGq415ff6oFWyHB9ATbKI3Y9OPwcuGIqVa3JPx8vIvAlzDbJMQxD2SoLV1QS_jkZiKI_-AePR_O2HfXqDEwMB5VHWP06vTugk4ccBx2TFSmUFU0Sr1hgLb/s1600/2018-04-22+08.36.21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEnEPrtHPBvBn5r4XbXRHY-NyGq415ff6oFWyHB9ATbKI3Y9OPwcuGIqVa3JPx8vIvAlzDbJMQxD2SoLV1QS_jkZiKI_-AePR_O2HfXqDEwMB5VHWP06vTugk4ccBx2TFSmUFU0Sr1hgLb/s640/2018-04-22+08.36.21.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Diumenge, 22 d'abril.</b> Després d'un hivern pròdig en neu, estem vivint una primavera excepcionalment plujosa. Per això cal aprofitar qualsevol dia de treva, com avui, per sortir a caminar. I escollim una excursió que ens permetrà fruir de valent de l'aigua.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens dirigim cap a la Vall d'en Bas i passat Els Hostalets deixem el cotxe en un petit aparcament al costat de la magnífica masia de l'Aubert. Hi ha una cruïlla de pistes. Marxarem per la de la dreta i tornarem per la de l'esquerra. Abans de començar a caminar, però, ens girem a saludar el massís del Puigsacalm, ben enquadrat entre el verd intens dels camps i el blau mig difuminat del cel.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La pista deixa a la dreta el Molí Vell, en runes, i dues grans masies, Bertrans i la Cidera i va a buscar un sender a través d'un prat amb files d'arbres perfectament alineats. A partir d'aquí, el corriol s'enfila seguint el curs del riu del Puig, ara a la dreta, ara a l'esquerra, ara pel mig. Ens fem un tip de creuar el riu, allò que m'agrada tant ... Sort que ens compensen els esplèndids salts i gorgs que anem trobant: el de l'Ansat, el dels Cristians, el de l'Olla, que és espectacular ... La pluja de les darreres setmanes fa que tots llueixin en el seu màxim esplendor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6Osv1RpYFcqRoosuHyNcjc21R_7nPNOPKhWyZHuiIXn1-OHQzZnqjmpY1F5KDXXHezXaNEH3zLlP6RumLc8M737auOAcQ775TteGcUcUjia1kjpH4me-_DDIvWLn6xYFtEj_JnSe2t2FZ/s1600/2018-04-22+09.26.00.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6Osv1RpYFcqRoosuHyNcjc21R_7nPNOPKhWyZHuiIXn1-OHQzZnqjmpY1F5KDXXHezXaNEH3zLlP6RumLc8M737auOAcQ775TteGcUcUjia1kjpH4me-_DDIvWLn6xYFtEj_JnSe2t2FZ/s640/2018-04-22+09.26.00.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després de la primera tanda de salts, arribem al mirador del Petró, on ens aturem a esmorzar, mentre admirem les vistes de la vall i un Canigó emblanquinat de fons.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Havent esmorzar seguim camí fins al gorg de les Fontiques, també magnífic i arribem a la font de les Marrades, per on passa el camí ral de Vic a Olot. Al costat de la font, un plafó ens recorda un fragment del llibre de Josep Pla "Un senyor de Barcelona", on Rafael Puget narra una travessa de Manlleu a Olot a cavall.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdB1qSP29FRs-feqCanBEIWkHtAxp9zn5QcA-d4CQJqLdBd6T07YTsLSGrsp6kpUCTZBCdaPdc-_5beUxaz0SKJDyK2_2cUTC8MK63VeM7M9n-ms_ogcreMATk2oORhZZW0laGIZsmYjFA/s1600/2018-04-22+10.34.14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdB1qSP29FRs-feqCanBEIWkHtAxp9zn5QcA-d4CQJqLdBd6T07YTsLSGrsp6kpUCTZBCdaPdc-_5beUxaz0SKJDyK2_2cUTC8MK63VeM7M9n-ms_ogcreMATk2oORhZZW0laGIZsmYjFA/s640/2018-04-22+10.34.14.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens toca superar ara el grau d'Olot, cosa que farem tot zigzaguejant (fent marrades) per un vell camí empedrat. I poc abans del final del grau, ens desviarem per anar a trobar la gran fita de l'excursió: la mina dels Bandolers. Es tracta d'una gran esquerda natural a la roca, en forma de trinxera, que pren aquest nom de la llegenda que la qualifica com un dels amagatalls preferits dels bandolers que acostumaven a assaltar els usuaris del camí ral. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En sortir de la mina, recuperem el camí ral, ara de baixada en direcció a Olot. Passem per algun punt de toponimia ben encertada, com el coll del Pixador dels Matxos i arribem de nou al punt d'inici. Falta poc per l'hora de dinar i agafem la carretera de la Parcel·lària, que ens espera un dinar fantàstic a l'Hostalet, un paradís de la cuina volcànica. Ens l'hem guanyat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4EB_bvV3SHuvKHuyIEaBlor2I6pf9gFQ8I6P0Eh0BIcAjMPH4nNCGaaf-aYub6mN9-HsKna92CBWbUALYMxtLhbinod_pxN_2Cs4fL7scTQNHiES6vMw6xw6CbFBW0-n3rPqNDrn7hnG7/s1600/2018-04-22+11.06.29.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4EB_bvV3SHuvKHuyIEaBlor2I6pf9gFQ8I6P0Eh0BIcAjMPH4nNCGaaf-aYub6mN9-HsKna92CBWbUALYMxtLhbinod_pxN_2Cs4fL7scTQNHiES6vMw6xw6CbFBW0-n3rPqNDrn7hnG7/s640/2018-04-22+11.06.29.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-21927591296405545642018-06-27T16:46:00.002+02:002018-06-27T16:46:16.506+02:00El sender de Sant Roc - Talaia ripollesa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUO1s6CtDy7ud9waTLsH0M0O7HtBZeV3ALHCf40GOv54bxLpqmyOdJbyLhjxRJlsg2KGcdcDpMCVtQfQ-H_KoiGMdTwSdL8gJ04J8oj9R7YqGkMS7KuZaoQayvyT6c9T1AeYBa7yH0wZlV/s1600/2018-03-28+08.48.54.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUO1s6CtDy7ud9waTLsH0M0O7HtBZeV3ALHCf40GOv54bxLpqmyOdJbyLhjxRJlsg2KGcdcDpMCVtQfQ-H_KoiGMdTwSdL8gJ04J8oj9R7YqGkMS7KuZaoQayvyT6c9T1AeYBa7yH0wZlV/s640/2018-03-28+08.48.54.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;"><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">Dimecres, 28 de març</b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;"> - Som al bell mig de les vacances de Setmana Santa i com que les circumstàncies no ens han permès portar a terme els plans previstos, decidim improvisar una matinal, aprofitant que fa un dia excel·lent. Escollim un sender local de Ripoll, el sender SL- C 11, que promet boniques vistes. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Comencem a caminar a la plaça del Monestir i enfilem les escales de Sant Pere, just a l'esquerra del Museu Etnogràfic, que anuncia una exposició del pintor i escultor vigatà Josep Vernis. En arribar al Raval de Sant Pere, girem a l'esquerra i trobem una font dedicada al sant. Aquí enllacem amb l'antic camí ral de Ripoll a Campdevànol, El camí, molt planer, segueix en direcció nord la vall del riu Freser i ens obsequia amb magnífiques vistes d'un Pirineu curull de neu, del qual sobresurt un orgullós Puigmal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En arribar a l'alçada del tanatori de Ripoll, deixem el camí ral i ens desviem cap a la dreta. Seguim per una pista ampla que remunta el torrent de Muiols. A la nostra dreta hi ha una gossera i pel camí trobem unes passejadores de gossos molt ben acompanyades d'una bona colla de quissos que ens saluden afectuosament.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot seguint camí trobem a l'esquerra un parell de grans masos, Casadesús i Can Baubs, passats els quals ens aturem a esmorzar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Havent esmorzat, girarem en direcció sud i emprendrem la part més costeruda de l'excursió, que ens ha de portar a coronar dos cims, que no per modestos, cal deixar de banda. Es tracta del turó de Comallevosa, de 939 metres i el turó de Sant Roc, de 936 metres d'alçada. Per fer els dos cims, ens hem de desviar a esquerra i dreta del nostre camí, i ens hem de creure que hem fet el cim, ja que res no ho indica! En el darrer cas, a més a més, ens cal superar una bona mata d'ortigues.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh3wJzyzUVVkpmxb5GSg9A7h5NR5qmhQq9IGl-nCbfg_f4k2Btafkc5C9vgGVbqgOB5P84uX4Id5Oz4m5OI-Bq1jiMvoZvFtRHLbu7fIbdPMukTG0Ir1fDUONBiCB49OiVtKvWiyHZxBGr/s1600/2018-03-28+11.04.53.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh3wJzyzUVVkpmxb5GSg9A7h5NR5qmhQq9IGl-nCbfg_f4k2Btafkc5C9vgGVbqgOB5P84uX4Id5Oz4m5OI-Bq1jiMvoZvFtRHLbu7fIbdPMukTG0Ir1fDUONBiCB49OiVtKvWiyHZxBGr/s640/2018-03-28+11.04.53.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Assolit l'objectiu d'alçada de la jornada, comencem a baixar en direcció a Ripoll, ara de cara a la vall del Ter. I aquí trobem el gran mirador de l'excursió: l'ermita de Sant Roc. Es tracta d'una modesta construcció, sense cap valor arquitectònic, però que per la seva privilegiada ubicació, es permet dialogar de tu a tu amb l'imponent campanar romànic de Santa Maria de Ripoll. Som a una de les millors talaies del bressol de Catalunya i des d'aquí, durant tot el corriol de baixada, ens acompanyaran magnífiques vistes de la ciutat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribem de nou a la plaça del Monestir poc després del migdia i ens aturem a fer una cerveseta abans de tornar a casa a dinar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU3ht0mPs_jADFBA4vcS8N3ThNf7NENtq5XWiZJWAYwz6-YNt40qmi0LPYuyn4uwJlCuLzr1o6ohIWXRWWZ1FZZTjnes7w2YASU4e5J33r-RtDyClz-8kcRz46O88MWKw7OORzxLPXFP2T/s1600/2018-03-28+11.23.27.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU3ht0mPs_jADFBA4vcS8N3ThNf7NENtq5XWiZJWAYwz6-YNt40qmi0LPYuyn4uwJlCuLzr1o6ohIWXRWWZ1FZZTjnes7w2YASU4e5J33r-RtDyClz-8kcRz46O88MWKw7OORzxLPXFP2T/s640/2018-03-28+11.23.27.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-42826815814021557122018-06-25T18:32:00.001+02:002018-06-30T16:18:55.459+02:00Hivernal pel circ d'Ulldeter<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEileiLLN3bBsAyx4IshUy9x8B82TX35zT5Sf73xIF4DOtxgL28rrtwJLwsC38lJQTaG4vFGBlTIhbeb6p_OdzTI1BjD0pEoasWfutBOBtZMWet-PUtfFznOgCK_0FbL_N7P8g42gDuaJpIO/s1600/2018-03-17+09.43.23.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEileiLLN3bBsAyx4IshUy9x8B82TX35zT5Sf73xIF4DOtxgL28rrtwJLwsC38lJQTaG4vFGBlTIhbeb6p_OdzTI1BjD0pEoasWfutBOBtZMWet-PUtfFznOgCK_0FbL_N7P8g42gDuaJpIO/s640/2018-03-17+09.43.23.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Dissabte, 17 de març.</b> Per fi tenim un cap de setmana lliure per anar a la muntanya i ens morim de ganes de trepitjar neu, després que l'hivern passat gairebé ni la vam veure i ara, en canvi, som al bell mig d'un hivern especialment generós. Així que, de bon matí, enfilem cap al Ripollés. El nostre objectiu és fer una volta pel circ d'Ulldeter i, si s'escau, pujar fins al pic de Bastiments.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El dia ha començat assolellat i amb un cel ben blau, que contrasta intensament amb el blanc de la neu, quan aparquem el cotxe al costat de la carretera d'accés a l'estació d'esquí de Vallter 2000. Atès que els gruixos de neu són considerables, ja només de començar ens calcem els grampons i ens dirigim cap al refugi d'Ulldeter, tot seguint el GR-11. L'estampa hivernal és preciosa i gairebé em costa de creure que sota l'espessa i glaçada capa de neu, on els grampons es claven sense problemes, l'aigua del Ter serpenteja ja cap a Manlleu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vorejem el refugi i seguim amunt, encara pel GR-11. El cel s'ha anat ennuvolant i els cims de les muntanyes resten coberts per les boires. Fem una pausa per esmorzar, mentre contemplem el paisatge, al costat d'una pista per la qual, de tant en tant, llisca algun esquiador.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjziSJK8C_XpAaGyaDzs1ICf_5czFEzMN214Fxti108memgsUMCtjtOJWj-I7Qri2Sh3qGHLwthqEFLa1Y2WP6JwvnS2dis-lMwySGKP2A7XFUQnYTne8L1m-7rB-546G_E_ozNPMJvN1sQ/s1600/2018-03-17+11.18.33.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjziSJK8C_XpAaGyaDzs1ICf_5czFEzMN214Fxti108memgsUMCtjtOJWj-I7Qri2Sh3qGHLwthqEFLa1Y2WP6JwvnS2dis-lMwySGKP2A7XFUQnYTne8L1m-7rB-546G_E_ozNPMJvN1sQ/s640/2018-03-17+11.18.33.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Havent esmorzat, creuem amb compte la pista i comencem l'ascens cap al coll de la Marrana. Caminar per sobre de la neu és fantàstic, però en no veure el camí, ens ho agafem pel dret i el pendent és considerable, directament proporcional al nostre esforç. Arribem esbufegant a dalt del coll. A la nostra dreta, direcció nord, s'alça imponent el pic de Bastiments, que amb els seus 2.881 metres d'alçada és el rei de la zona, mentre a la nostra esquerra, el Gra de Fajol llueix també esplèndid. Al fons, la vall del Freser, emmarcada per un cel cada vegada més amenaçador.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieb6xQ9ol8t-IyVhX2YKsc8seCbwDelMhpuEXURFDIts_FBsEYkcR_Cnsuk6CkQOo_H1VG3U94HVfkrGb7kQFIWPI8o-ag8gPid6mFlVftypIVS5IUgYot3Ci3rtcCP7kDrrYd1i5NTTO4/s1600/2018-03-17+11.39.41.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieb6xQ9ol8t-IyVhX2YKsc8seCbwDelMhpuEXURFDIts_FBsEYkcR_Cnsuk6CkQOo_H1VG3U94HVfkrGb7kQFIWPI8o-ag8gPid6mFlVftypIVS5IUgYot3Ci3rtcCP7kDrrYd1i5NTTO4/s640/2018-03-17+11.39.41.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En aquest punt, abandonem el GR-11, que es dirigeix cap al coll de Noufonts i cap a Núria. Nosaltres posem proa cap al pic de Bastiments. La falta d'entrenament, combinada amb l'empitjorament de les condicions meteorològiques faran que, poc després dels 2.700 metres, decidim girar cua, conscients que l'esforç no tindrà recompensa, ja que el cim, al nostre davant, roman totalment engolit pels núvols.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Poc després d'iniciar el descens, comença a nevar, primer dèbilment i després amb més intensitat, i ja no s'aturarà fins arribar al cotxe. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No hem fet cim, però marxem satisfets d'haver pogut trepitjar molta neu i gaudir d'un entorn fabulós. I ens n'anem a arrodonir el cap de setmana a la Fonda Rigà de Tregurà de Dalt, un hotelet de muntanya absolutament recomanable, on passarem la nit i continuarem gaudint de la neu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Q7ZXPInxNgUVhlOdxCVpDoPvMBq_jVsOe7X2KbwnfkeOS7Z-IQVER7QucyUMEB3zgMnOJEF9IkcObxM6RTZzK98rspOgu80CpEG_M-ceQSisTByaOzYB4mLIJ2_6Che-A1e9_CuDae-f/s1600/2018-03-17+11.47.55.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Q7ZXPInxNgUVhlOdxCVpDoPvMBq_jVsOe7X2KbwnfkeOS7Z-IQVER7QucyUMEB3zgMnOJEF9IkcObxM6RTZzK98rspOgu80CpEG_M-ceQSisTByaOzYB4mLIJ2_6Che-A1e9_CuDae-f/s640/2018-03-17+11.47.55.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-68246111697121229442018-01-07T19:42:00.002+01:002018-01-07T19:42:44.148+01:00Inici de 2018 al Serrat Llobater<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghQUV9-iPBAnSWrlF1NAT63nakC2PcRSzihEURg1TABYeWICpdTZ3CKg2wxbZZS5qyj8Ka7-e8ndOHi7XF1JORRWO_VuJC3iYfKrPp5JuMOQD07AyPP3SKLWwl6XZ94yx154UZvH5bPxiL/s1600/DSC_0256.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghQUV9-iPBAnSWrlF1NAT63nakC2PcRSzihEURg1TABYeWICpdTZ3CKg2wxbZZS5qyj8Ka7-e8ndOHi7XF1JORRWO_VuJC3iYfKrPp5JuMOQD07AyPP3SKLWwl6XZ94yx154UZvH5bPxiL/s640/DSC_0256.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dilluns, 1 de gener</b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">. Com tenim per costum, començarem l'any amb l'ascens a un cim. En aquesta ocasió, n'escollim un de ben proper, el Serrat Llobater. Però a diferència de les altres ocasions, aquesta vegada no hi pujarem sols. El nostre club excursionista, els Bandolers de Sant Feliu Sasserra, han programat un ascens per a tothom que s'hi vulgui apuntar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Així doncs, a les deu del matí, una hora prudent, tenint en compte que tots hem allargat les celebracions d'inici de l'any, ens trobem al Parc dels Castanyers, a punt per començar la caminada. Fa un dia esplèndid, assolellat i amb temperatura suau, que convida a no quedar-se a casa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Comencem a caminar i el grup de seguida s'esponja. Som gairebé una trentena de persones i dos gossos, que no paren d'empaitar-se entre les cames dels excursionistes. La primera part del camí, per pista forestal, és planer i en baixada, i recórre indrets que tot just s'estan començant a recuperar del devastador incendi de l'any 2012. Passem pel costat d'alguns dels masos del terme, fins que arribem a la gran masia de Badia, casalot que forma part del patrimoni cultural de Sant Feliu i que està en un lamentable estat d'abandonament.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A partir d'aquí, el camí comença a pujar, primer entre camps i després per corriols boscosos, fins a assolir el cim. El Serrat Llobater, de 695 metres, és el punt més alt del municipi, situat al límit amb la població de Santa Maria de Merlès, a la comarca del Berguedà. Al seu capdamunt, especialment en dies com avui, es pot gaudir d'una àmplia panoràmica, que abasta des del Montseny al Pirineu, passant per Montserrat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En arribar, ens rep l'estelada que hissen cada 11 de setembre els Bandolers. Les ventades dels darrers dies, però, han fet estralls i l'han feta baixar del seu pal i cal arbitrar una solució de compromís abans de fer la foto de rigor. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Brindem amb cava pel nou any, fem la foto i, sense esperar la resta del grup, desfem el camí d'anada fins al poble, que toca fer el dinar!</span></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-4960069936311263712017-11-19T12:35:00.004+01:002017-11-19T12:35:57.655+01:00D'Estamariu a Bescaran<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ3t-ghR7Bip5tqU0snnAA16l4k_hVn29b_1HikTmz4RQSJ66PhckomY8kgvMshhSMGRTy_uTqnJqxUfLiC5y-u7YSyBGv6bMyyXVpXUagLs58uHBzY26Vq1HueEPk5BE1YEX2blbW6yRl/s1600/DSC_0230.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ3t-ghR7Bip5tqU0snnAA16l4k_hVn29b_1HikTmz4RQSJ66PhckomY8kgvMshhSMGRTy_uTqnJqxUfLiC5y-u7YSyBGv6bMyyXVpXUagLs58uHBzY26Vq1HueEPk5BE1YEX2blbW6yRl/s640/DSC_0230.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Diumenge, 29 d'octubre</b>. Passem la nit de dissabte a diumenge a l'encantador Hotel Cal Teixidó d'Estamariu i aprofitem un esplèndid matí de diumenge per fer una petita excursió circular entre Estamariu i Bescaran. Comencem la ruta just a l'entrada del poble, i abans de posar-nos a caminar, visitem una petita joia, l'església romànica de Sant Vicenç, del segle XI. Es tracta d'un magnífic temple de tres naus en planta basilical, amb restes de pintures romàniques originals al seu interior. Són les úniques que es conserven al seu lloc en tot l'Alt Urgell. Ens van recordar les que vam veure a Sant Serni de Baiasca, al Pallars i, com allà, ens vam preguntar què passarà el dia que el veí que té cura de l'església ja no hi sigui.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuYuKouzBu8I_ApTz_bjXLB4B2sTbwl79jrUNnU4QCRwUw0w2i9ZsmAKfMkoyLllUn7VM8hCrkcGnfyVLnTDCOx2iloHJgiLB2NJnx7fFfnW3ynRc44VVnavGDwLlf7QUfz0dnFTozoHSv/s1600/DSC_0233.JPG" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuYuKouzBu8I_ApTz_bjXLB4B2sTbwl79jrUNnU4QCRwUw0w2i9ZsmAKfMkoyLllUn7VM8hCrkcGnfyVLnTDCOx2iloHJgiLB2NJnx7fFfnW3ynRc44VVnavGDwLlf7QUfz0dnFTozoHSv/s640/DSC_0233.JPG" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sortint de l'església, agafem un camí a la dreta de la carretera, que deixa el poble al nostre darrere. Està marcat en groc i ens portarà fins a Bescaran pel camí del Molí i el Forn. El primer tram fa baixada, fins a creuar el Torrent del Coll, per un pont romànic. Ens endinsem llavors per un corriol boscós i humit, una mica llòbrec, que corre paral·lel al canal del Torrent. Un grup de gent que ens precedien decideixen girar cua ja que troben el camí massa fangós. Nosaltres, però, seguim endavant i superat el fangueig, abandonem el bosc i comencen a ascendir, ja en ple sol. Hem de superar força desnivell, però ho fem de manera gradual i còmoda, fins que el camí comença a planejar i Bescaran apareix en la llunyanyia. El nom de Bescaran em recorda algunes llegendes d'Amades que havia llegit quan era petita, en que es contaven diverses coses sobre els habitants del poble, totes encaminades a tractar-los de ximples. Em pregunto què hi trobarem.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS9HszxYmcLc2yCa7L1uDXt0bqhKjU34aXl0PhThjbjCI2r2hs-KGDS3rIElHTrkawlEtQnkP3qIjc0TZl3_bSyR-qQW8UFaKJs_aTFT65N41JoGRZXd4iOIvHlzhsyJJkapL3O_ozUPrQ/s1600/DSC_0242.JPG" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS9HszxYmcLc2yCa7L1uDXt0bqhKjU34aXl0PhThjbjCI2r2hs-KGDS3rIElHTrkawlEtQnkP3qIjc0TZl3_bSyR-qQW8UFaKJs_aTFT65N41JoGRZXd4iOIvHlzhsyJJkapL3O_ozUPrQ/s640/DSC_0242.JPG" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En arribar a Bescaran ens rep l'estilitzat campanar romànic de l'antiga església de Sant Martí. És l'únic vestigi que queda dret de l'antiga església preromànica de Sant Martí i s'aixeca, isolat, al costat del cementiri, fent de guaita del poble. Ens arribem fins als carrerons costeruts de Bescaran i hi fem una volta. Està molt tranquil i tret d'alguns gossos i gats, no veiem més de tres persones. Tenim una conversa breu sobre la collita de tomàquets amb una senyora molt amable que té cura del seu hort. A jutjar pel que hem vist, els bescaranesos contemporanis no mereixen pas l'apel·latiu de ximples.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La tornada cap a Estamariu la farem seguint un tram d'El Camí (la ruta de senderisme cultural entre els diversos territoris de parla catalana), que uneix la comarca del Capcir amb l'Alt Urgell, travessant el Principat d'Andorra. El sender, assolellat i amb fantàstiques vistes de la serra del Cadí, ens deixa de nou a Estamariu en poc més d'una hora, just a temps per fruir del deliciós arròs de muntanya de Cal Teixidó.</span></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-75796216663877232532017-09-04T12:41:00.004+02:002017-09-04T12:41:37.192+02:00Al Pic de Montarenyo<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfTV476y0H6ldypnUIcyQWjsjVpIsbsNGQmcs-VeOThDopRhN6Px6ZDUO_ZxAEsu6cS0rTLJPLpvuzAYAYiXvAlTXqSsv3kpR20BncRG6dB_e6GprjNGZAKXdNFkeR9xngVOmo5sLiIAcj/s1600/2017-08-26+08.22.21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfTV476y0H6ldypnUIcyQWjsjVpIsbsNGQmcs-VeOThDopRhN6Px6ZDUO_ZxAEsu6cS0rTLJPLpvuzAYAYiXvAlTXqSsv3kpR20BncRG6dB_e6GprjNGZAKXdNFkeR9xngVOmo5sLiIAcj/s640/2017-08-26+08.22.21.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Dissabte, 26 d'agost.</b> És el cap de setmana de l'excursió d'estiu dels Camalluents. Aquesta vegada ens allotgem a Tavascan, el darrer poble de la Vall de Cardós. El cim que volem pujar és el pic de Montarenyo, de 2.618 metres, situat molt a prop de la frontera amb la regió occitana de l'Arieja.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Com de costum, el dissabte ens llevem ben d'hora, abans de les sis del matí, ja que com diu el nostre sherpa, qui es lleva quan s'ha de llevar arriba al cim a l'hora que s'hi ha d'arribar! Des de Tavascan tenim un bon en tram en cotxe de pista forestal fins al punt d'inici de l'excursió, que engegem poc abans de les vuit del matí, en un aparcament just al costat de la Font de la Costa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La primera part del camí segueix el GRT-4, un sender transfronterer, que va ser un dels camins de l'exili durant la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Anem pujant gradualment i còmodament, en la fresca matinal, fins a assolir el primer estany del dia, l'estany Xic, que no es veu tan petit com el seu nom indica, ja que forma sistema amb l'estany del Port, molt més gran. Déu n'hi do de l'aigua que hi ha, tot i la sequera d'aquest estiu etern. Els voregem per la seva dreta, deixant enrere una passera de fusta per la qual passarà el camí de tornada.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMvo4Q9z7414RLqyDrS3DMUJOh631_FfKgRseFNbY4mvi4YL1fsANe_WyovbFR-OYYGH3XSP8MM_NrcS3hURd_mnxwK5Y3fOyjI5wKLXnGTMrloEQQUL9d4cBoryiCIBLTp2ZPNJdWsdX6/s1600/2017-08-26+09.02.51.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMvo4Q9z7414RLqyDrS3DMUJOh631_FfKgRseFNbY4mvi4YL1fsANe_WyovbFR-OYYGH3XSP8MM_NrcS3hURd_mnxwK5Y3fOyjI5wKLXnGTMrloEQQUL9d4cBoryiCIBLTp2ZPNJdWsdX6/s640/2017-08-26+09.02.51.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Al final de l'estany, abandonem el GR, que segueix amunt, per anar a creuar la frontera al port de Tavascan, i ens desviem cap a l'esquerra, per abordar el tram de més pendent del dia. La costa és força feixuga i a més, ja ens ha encalçat el sol i comencem a tenir calor. Però al capdamunt hi ha premi: el bonic estanyet de Montarenyo, al costat del qual farem la primera parada del dia, per esmorzar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un cop recuperades les forces, continuem enfilant la carena i en poca estona, assolim el cim del Montarenyo. Les vistes són esplèndides i entre els pics del voltant destaca, per la seva magnitud la peculiar silueta del Montroig. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIZfFZX90Ilv9d_HUIUH5b_g_hLuXmr7xxcZj6e2N5VA7gfZsARau8KzyI5UQxDbkweAVsjIOwlihe98ftjH5TgpTuuVM5iyCLo7ZU9Iy2PKPgVjoDY-ct2ZfFDt87cUQtjJC7DoxqulOw/s1600/2017-08-26+12.00.03.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIZfFZX90Ilv9d_HUIUH5b_g_hLuXmr7xxcZj6e2N5VA7gfZsARau8KzyI5UQxDbkweAVsjIOwlihe98ftjH5TgpTuuVM5iyCLo7ZU9Iy2PKPgVjoDY-ct2ZfFDt87cUQtjJC7DoxqulOw/s640/2017-08-26+12.00.03.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Després de la sessió fotogràfica, desfem part del camí i ens dirigim cap a un cim situat just a l'esquerra del Montarenyo. Amb els seus 2.624 metres serà el punt més elevat de l'excursió d'avui, i tot i que l'Institut Cartogràfic de Catalunya no li dóna nom, en algunes guies figura com a pic de la Muntanyola.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un cop assolit el sostre del dia, toca baixar fins a l'estany de Mariola. I no serà fàcil. La ruta que seguiem ens encaminava al descens des de la dreta del pic de Muntanyola, però no ho veiem gens clar, per culpa del fort pendent. Després d'estar dubtant i fent uns quants tombs, decidim que la millor opció és desfer el camí de pujada fins a l'estanyet de Montarenyo i des d'allà, pujar un petit coll que en pocs minuts ens deixa al peu de l'estany. El de Mariola és un dels estanys més grans del Pirineu català i es troba en un entorn molt bonic, emmarcat pels pics de Montarenyo, Mariola i Roca Espana i amb el Montroig de fons.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5xOvlRM7V8ENZPWnMCSpdJ_6K4BoyDmisJH1AHpv4k7DO-gy0RO1XgKjw9VheUdUgdUy808oDIXsg3FuqF4uDB9B5H9G3BMxvW7Hz8t48AhRQyIgI95qzwJd3gGqMdycOFNYrsVhx_6vA/s1600/2017-08-26+14.07.48.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5xOvlRM7V8ENZPWnMCSpdJ_6K4BoyDmisJH1AHpv4k7DO-gy0RO1XgKjw9VheUdUgdUy808oDIXsg3FuqF4uDB9B5H9G3BMxvW7Hz8t48AhRQyIgI95qzwJd3gGqMdycOFNYrsVhx_6vA/s640/2017-08-26+14.07.48.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ja gairebé és hora de dinar, però decidim baixar una mica més fins a trobar una ombra, ja de nou a les envistes de l'estany Xic, on ens aturem. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Havent dinant, ens resta ja ben poc per acabar l'excursió. Creuem l'estany per la passera que ja havíem ullat a la pujada i desfem el camí fins a la Font de la Costa i l'aparcament on tenim els cotxes. Cap a Tavascan falta gent, que ens espera una cervesa ben fresca!</span></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-50368526627731670422017-08-28T16:53:00.001+02:002017-08-28T16:53:16.225+02:00Pedraforca 2017<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMnFYZpwCxxbJtB1bWgXnk6Xg32To7vyRg3dIPdQv6BWd0WpopeMeDTAMSx63Xewu2djfOY30NVjiHZZAK7QIRoKUXaQ_8xUsfvvAnmUE118PTQ5HKWzdyh12gG9Kvxaoy22IF9GMxnRTs/s1600/2017-08-20+08.15.41.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMnFYZpwCxxbJtB1bWgXnk6Xg32To7vyRg3dIPdQv6BWd0WpopeMeDTAMSx63Xewu2djfOY30NVjiHZZAK7QIRoKUXaQ_8xUsfvvAnmUE118PTQ5HKWzdyh12gG9Kvxaoy22IF9GMxnRTs/s640/2017-08-20+08.15.41.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Diumenge, 20 d'agost</b>. El meu segon ascens al Pedraforca, per mi el cim més bell de Catalunya, i un dels més bonics que conec (amb el permís del Matterhorn). Feia ja molt de temps des de la primera vegada que hi vaig pujar, el juliol de 2010.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens llevem d'hora, ja que hem de fer ben bé una hora de cotxe fins a l'inici de l'excursió i a més, volem aprofitar les primeres hores del matí, abans que la intensa calor d'aquest estiu interminable arribi al seu punt màxim.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbK7ma2duU0v7mY9XwgTSrgvMeOe0p7nvDFhhhkFmzYWOL9Ijo6jT7IN2FjTVIEKyOZPSSRblC-dyv5sPU0SZOJWV0S7iQsQtEwU7_YgIZjWj-9nBc4iKM_4dhkirEPHY9_xDBVL16BTcL/s1600/2017-08-20+08.53.24.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbK7ma2duU0v7mY9XwgTSrgvMeOe0p7nvDFhhhkFmzYWOL9Ijo6jT7IN2FjTVIEKyOZPSSRblC-dyv5sPU0SZOJWV0S7iQsQtEwU7_YgIZjWj-9nBc4iKM_4dhkirEPHY9_xDBVL16BTcL/s640/2017-08-20+08.53.24.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Encara no són les vuit del matí quan comencem a caminar i el cel és ben blau, però amb algun nuvolet aquí i allà. Pujarem des de Gòsol, en una ruta una mica més llarga, però molt menys concorreguda que la via habitual, des de Saldes i pel refugi Lluís Estasén. Seguirem el PR-C-123.1, que s'enfila ràpidament en ziga-zages, deixant el bonic llogarret de Gòsol, que tot just comença a despertar-se, cada vegada més avall. Avancem còmodament perquè ens toca l'ombra, mentre contemplem la cara nord del pic, que ens ofereix la seva imatge menys popular. En sortir del bosc i avançar per una zona herbosa, coneguda com el Prat Gran, ens encalça ja el sol. Poc abans d'avançar per la carena que ens portarà fins al coll del Verdet, ens aturem a esmorzar, davant d'una bonica panoràmica de la cara sud de la serra del Cadí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Havent esmorzat, resseguim una entretinguda carena que ens porta fins al coll del Verdet, on enllacem amb les multituds que venen del refugi. Fins ara havíem trobat tot just quatre excursionistes. A partir d'aquí, seran desenes i desenes. Aprofitant que tots s'aturen a esmorzar al coll, enfilem ràpidament el tram de pujada que ens deixa just al peu de la paret on comença la grimpada. Desem els bastons a la motxilla i ens preparem per l'aventura.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUeJO_XVkEBi9py27LAMn8JVVJTcOpsuhnwYI7Iwu455g-taLN1LrG86OgWlMtWs8XrTP2lCuHD7rmJrdtUR8x5C6EZE5fCQDS7X_teVgIyiYopvdY75N-jLDzBuNSVqlQUS4w0DIauGG4/s1600/2017-08-20+11.17.54.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUeJO_XVkEBi9py27LAMn8JVVJTcOpsuhnwYI7Iwu455g-taLN1LrG86OgWlMtWs8XrTP2lCuHD7rmJrdtUR8x5C6EZE5fCQDS7X_teVgIyiYopvdY75N-jLDzBuNSVqlQUS4w0DIauGG4/s640/2017-08-20+11.17.54.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Abordem amb cura el primer tram de grimpada, el més llarg. Pugem bé, tret d'un tram una mica més difícil, on una corda ens serveix d'ajuda. Som una llarga corrua, ben acolorida, els que ens anem arrossegant cap amunt. Per sort, tothom és molt tranquil, i s'espera que els de davant assegurin bé mans i peus. Després de la primera canal, una baixada, una segona canal, més curta, nova baixada i ascens final fins al Pollegó Superior, que trobem tan concorregut com qualsevol cala de la Costa Brava un matí d'agost com el d'avui. La satisfacció d'haver fet el cim és compartida amb un grup de nois que pujaven al nostre darrere i que ens han fet més lleugera la remuntada amb els seus divertits comentaris.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1jPGkL0gm0GAXG9zX4HfPA3-jxY_UI9J5QiwZj2RANs-dJuVImUK-Vks8BDKvUAkex4921B7VYj4_tC8gCM8EPTjlL_B2P3m4d1L0jNpuZZM0szkVSPs6r4rcipyzBJ9aWlOCuko7iha7/s1600/2017-08-20+12.26.42.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1jPGkL0gm0GAXG9zX4HfPA3-jxY_UI9J5QiwZj2RANs-dJuVImUK-Vks8BDKvUAkex4921B7VYj4_tC8gCM8EPTjlL_B2P3m4d1L0jNpuZZM0szkVSPs6r4rcipyzBJ9aWlOCuko7iha7/s640/2017-08-20+12.26.42.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Són més de les dotze, així que, després d'una ràpida sessió fotogràfica i de contemplar la panoràmica (bona visibilitat cap al nord i dolenta cap a les valls), iniciem ràpidament el descens fins a l'enforcadura, altre cop en fila india.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un cop a l'enforcadura, la multitud gira cap a l'esquerra, vers la tartera de Saldes, mentre que nosaltres ens desviem a la dreta, cap a Gòsol. Per aquesta banda, el tram de tartera és més curt i no tan costerut. Després de les corresponents relliscades, un camí molt ben conservat s'endinsa pel bosc, on baixa serpentejant força ràpidament fins a Gòsol. Aquí finalment no puc evitar el cop de cul que m'havia estalviat en el tram de tartera! Però, tot i així, arribo, sencera i contenta a l'aparcament, quan són gairebé les tres de la tarda. Ens esperen a Maçacers, amb un bon dinar per celebrar-ho.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZhnaywpqgkOjJdvsOtcSiRabuQuhO7auh1jY4bAlnvFZHpX15CpWEXU2dYxxcmeWNXnXSNpoG4rdOt7YYBLoa6rHeklFQ39CgBG1Dx0cXZ_fZFZ42zTWwn4l426Ga1yLT3LorVc2pkK1e/s1600/2017-08-20+13.25.38.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZhnaywpqgkOjJdvsOtcSiRabuQuhO7auh1jY4bAlnvFZHpX15CpWEXU2dYxxcmeWNXnXSNpoG4rdOt7YYBLoa6rHeklFQ39CgBG1Dx0cXZ_fZFZ42zTWwn4l426Ga1yLT3LorVc2pkK1e/s640/2017-08-20+13.25.38.jpg" width="640" /></a></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-68149683294545350522017-07-25T15:58:00.000+02:002017-07-25T15:58:43.469+02:00Al Costabona i la Roca Colom<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB2BfU487qqz2g-u37_hY5NdGi3nBsmES5ZU2Ufh1pYi0MZvE9CRdiAYI0cxW_fc6mGWsVsvhDIqv9Mmv3cKTDkaX3glWog_gdwwT3nC7sPZ-9fGUXqw2vo3vbY62aJF5LXX6j8Q8GZpwi/s1600/2017-07-22+14.01.31.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB2BfU487qqz2g-u37_hY5NdGi3nBsmES5ZU2Ufh1pYi0MZvE9CRdiAYI0cxW_fc6mGWsVsvhDIqv9Mmv3cKTDkaX3glWog_gdwwT3nC7sPZ-9fGUXqw2vo3vbY62aJF5LXX6j8Q8GZpwi/s640/2017-07-22+14.01.31.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Dissabte, 22 de juliol. </b></span><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; text-align: justify;">Han passat ja tres setmanes des de les vacances i tenim "mono" de muntanya, així que planifiquem un dissabte d'excursió pel Pirineu. Sembla que farà bon temps. Ens llevem ben d'hora, ben d'hora. Hem de conduir fins a Espinavell i allà prendre la pista forestal que enllaça amb Setcases. Aparquem al punt anomenat Collada Fonda i al nostre davant s'alça el primer objectiu del dia, el pic de Costabona. Es tracta del primer cim de més de 2.000 metres (en fa 2.465) que trobem al Pirineu, venint des del cap de Creus. De característica forma piramidal, separa la vall del Ter, al Ripollès, de la vall del Tec, al Vallespir.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Comencem a ascendir cap al cim per una variant del sender dels Pirineus (GR 11.6), carena amunt, tot resseguint el filat de les vaques. La pujada és constant però suau i còmoda, per prats herbosos, encara força verds. Fa un sol mig espantat pels núvols i cap al sud, la visibilitat és dolenta. A llevant, però, arribem a veure el mar. També bufa el vent, en alguns punts de forma gairebé violenta.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTH1HeU4JLbL-UmovdOygRBXrfSv5oNDIWJVAHl9ihGNKotmZ5KoUQ-VnQ73w7KN6AD2ENF4vAtzbjdb52TKH7aUkZepgp0vUPWFWZwgBeixjsNOncgTJWrcna6E9hqggW0WbLkpdE6AYF/s1600/2017-07-22+09.35.47.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTH1HeU4JLbL-UmovdOygRBXrfSv5oNDIWJVAHl9ihGNKotmZ5KoUQ-VnQ73w7KN6AD2ENF4vAtzbjdb52TKH7aUkZepgp0vUPWFWZwgBeixjsNOncgTJWrcna6E9hqggW0WbLkpdE6AYF/s640/2017-07-22+09.35.47.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Poc abans d'arribar al refugi lliure del Costabona, deixem el GR i ens desviem cap a la dreta, per enfilar de dret cap al cim, que assolim sense més problemes que la lluita contra el vent. A dalt trobem una vista privilegiada del Canigó i una excel·lent panoràmica dels cims del circ d'Ulldeter (Gra de Fajol, Pic de l'Infern, Bastiments, Pic de la Dona ...).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Seguint la pista d'un ramat de xais, ens desviem una mica cap a la falda nord de la muntanya i efectivament, quedem a recer del vent i podem esmorzar còmodament, de cara al Canigó.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Havent esmorzat iniciem el descens fins a la Coma del Tec, ben a prop de les fonts d'on brolla aquest riu, que travessa tota la comarca del Vallespir per anar a morir al Mediterrani, a la comarca del Rosselló, prop d'Elna. Abans d'arribar a les fonts girem a la dreta, en direcció al refugi lliure de la Portella de Rojà. Es tracta d'un petit refugi metàl·lic i forma part de la ruta del Torb, que uneix els refugis d'Ulldeter i Marialles. A fe que, amb el vent que fa avui, la ruta porta un nom més que merescut! Just allà ens tornem a desviar a l'esquerra, per un sender marcat en groc i vermell. L'abandonarem ben aviat, per derivar cap a la dreta, on hi ha un grapat de rocs que, encara que no ho sembli, són un cim. Té un nom ben original, Roc de la Mort de l'Escolà, i tot i que costi de creure des d'on som, quan el Costabona llueix al nostre davant com una muntanya de veritat, només té un metre menys d'alçada. Una petita grimpadeta ens deixa aviat al seu punt més alt.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje1iStSD2dKJxGx7uG8wvu2w2EBXyanZ5XAZmni_Eno-RPPCyP87zPNTwCxT7FHlt_i76q8JX6rxoZ1xBmR6Ge9fhwDGwV0Auapt5AdaoYsVTvgUi6UpWJx_izIldoaWdANe4CjlZTTNWL/s1600/2017-07-22+11.15.21.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje1iStSD2dKJxGx7uG8wvu2w2EBXyanZ5XAZmni_Eno-RPPCyP87zPNTwCxT7FHlt_i76q8JX6rxoZ1xBmR6Ge9fhwDGwV0Auapt5AdaoYsVTvgUi6UpWJx_izIldoaWdANe4CjlZTTNWL/s640/2017-07-22+11.15.21.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Des d'aquí, tot carenejant, ens dirigim fins a la Roca Colom, que amb els seus 2.506 metres d'alçada, és el sostre de la jornada. És l'únic pic del dia on trobem altres excursionistes; fins ara havíem tingut l'exclusiva dels cims.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A la baixada, tornem a enllaçar amb el GR 11.6, i passem pel coll de Pal, als peus del Costabona. Ens anem alternant amb un grup de ciclistes, que passen més estona amb la bicicleta a coll que no pas al revés. S'ha de tenir moral!</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Arribem a l'aparcament cap a quarts de dues del migdia i fem la segona part de pista fins a Setcases, per anar a gaudir d'un merescut dinar a la Fonda Pastoret de Vilallonga de Ter.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLerWeaaLIUoPXI12lcbR_MutZWUGP4hPIOpn_gGYN4furAd-8HtNB5ZuoZYS6OGzZbQswv2RWuOapP3PwLZKmkcH4WXTqN0OHHpPv4-cxdnx3Kj_9cvwsRHjzboye1S8JBJQEGo8Em9M2/s1600/2017-07-22+11.37.52.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLerWeaaLIUoPXI12lcbR_MutZWUGP4hPIOpn_gGYN4furAd-8HtNB5ZuoZYS6OGzZbQswv2RWuOapP3PwLZKmkcH4WXTqN0OHHpPv4-cxdnx3Kj_9cvwsRHjzboye1S8JBJQEGo8Em9M2/s640/2017-07-22+11.37.52.jpg" width="640" /></a></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-74165288819905394692017-07-23T21:20:00.001+02:002017-07-23T21:20:14.214+02:00Setmana de pluja a les valls de Benasc i Aran<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDX179kX0m2pZOJJ0qU2XkcMZDAgMWx0C9h7Zv48AN9_G-4EEW0bHaS-CZbH3zu_S0erZLa1f_7PPqZEmyFZZnxLz2NkzuRbcFeD-rQ7D6ksIWugZhbeZKtqbBOPmli0_QaaY8blVWMbcm/s1600/2017-06-27+06.42.06.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDX179kX0m2pZOJJ0qU2XkcMZDAgMWx0C9h7Zv48AN9_G-4EEW0bHaS-CZbH3zu_S0erZLa1f_7PPqZEmyFZZnxLz2NkzuRbcFeD-rQ7D6ksIWugZhbeZKtqbBOPmli0_QaaY8blVWMbcm/s640/2017-06-27+06.42.06.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Les nostres vacances d'aquest any, la darrera setmana de juny, coincideixen amb el període probablement més plujós de l'estiu, i amb l'únic període de treva en la llarga onada de calor que s'ha instal·lat entre nosaltres i que no sembla tenir ganes de marxar. Però tot i la pluja, que ens obliga a modificar els nostres plans inicials, no deixem d'anar d'excursió i descobrir indrets ben bells de les valls de Benasc i l'Aran.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Dilluns, 26 de juny - Grist-Ansils-Sarllé-Benás</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXWLRydwroVfDoSWc3kFH0P9Oa3c2maRkZn0ZGWkw6oHJulq4TicyPvgoRbO6mpfsxif6XWdM3CBgLvtwZZpfJ4YTBUjG0ayJ1wOtZu94vXH-QrlGODArYGIfi7irwgSVgHDVWBrxld1-0/s1600/2017-06-26+15.46.44.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXWLRydwroVfDoSWc3kFH0P9Oa3c2maRkZn0ZGWkw6oHJulq4TicyPvgoRbO6mpfsxif6XWdM3CBgLvtwZZpfJ4YTBUjG0ayJ1wOtZu94vXH-QrlGODArYGIfi7irwgSVgHDVWBrxld1-0/s640/2017-06-26+15.46.44.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Com ja ens havien anticipat les previsions meteorològiques, ens llevem, el nostre primer dia de vacances, i el cel està ben ennuvolat i a punt de ploure en qualsevol moment. Ens allotgem a Eriste (Grist en aragonés benasquès o patuès, parla de transició entre el català i el castellà). Com que no és qüestió de quedar-se tancat, agafem l'impermeable i ens disposem a fer una ruta circular entre els pobles de la vall, que iniciarem just a la porta de l'hotel, al darrere d'un ramat de vaques camí de les seves pastures d'estiu, ja que part de la ruta recorre antics camins de transhumància. La ruta ens permet descobrir bonics poblets com Ansils, que al costat d'alguna urbanització fantasma, record de la bombolla immobiliaria, conserva encara bonics carrerons i cases pairals. D'Ansils fins a l'estació d'esquí de Cerler (Sarllé) el sender s'enfila per encantadors corriols empedrats, murs de pedra seca coberts de molsa i faigs les copes dels quals s'enllacen formant espessos túnels de verdor. És com un bosc encantat que s'acaba, de cop i volta, en el moment de creuar el barranc de Remáscaro, on un dic de contenció aprofita les aigües que baixen braves de dalt dels cims. Som a les pistes d'esquí, als peus del pic de Cerler, el gran dominador de la vall. Comença a ploure amb intensitat i ens aixopluguem a les instal·lacions de l'estació, on aprofitem per dinar mentre esperem que passi el xàfec.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-RToNJhbvwm8GLWDyfIj029qVW7ZtnFgS3kN3w36T49yiJvCw0NVBsMwBq-kiT3MD-b91kF5B6XNn4trNnvOGPr4KqzFlDso7dvnRmpQ_RvRPQleWgMEC7AE-9L1bzqjd-hmNrApq8yzb/s1600/2017-06-26+13.07.13.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-RToNJhbvwm8GLWDyfIj029qVW7ZtnFgS3kN3w36T49yiJvCw0NVBsMwBq-kiT3MD-b91kF5B6XNn4trNnvOGPr4KqzFlDso7dvnRmpQ_RvRPQleWgMEC7AE-9L1bzqjd-hmNrApq8yzb/s640/2017-06-26+13.07.13.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Després de visitar el resort hivernal, fantasmagòric en aquesta època de l'any, i el poble antic de Cerler, molt interessant, baixem fins a Benasque per un corriol costerut i relliscós. Des d'allà, tornem cap a Ansils en un bonic passeig per la riba del riu Éssera i enllacem amb un sender que passa per les antigues cases de Conques, abans d'arribar de nou a Eriste, vorejant l'embassament de Linsoles. En total han estat més de 15 quilòmetres i 600 metres de desnivell, més alguna remullada.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Dimarts, 27 de juny - Lac deth Còth deth Hòro</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMimwLlAbMRIksgj-ytIgthsPKpTesjPFH4yNJoqMu7sS8R3c3VPrExGnem0noB-KuBUc0hCvEFEqrVHj9t2xqLE21TXQlUm5xMRb65snxgKzr1SDJNYdxOx9Xbls3Iiahm-j6iqeqeVSF/s1600/2017-06-27+11.53.20.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMimwLlAbMRIksgj-ytIgthsPKpTesjPFH4yNJoqMu7sS8R3c3VPrExGnem0noB-KuBUc0hCvEFEqrVHj9t2xqLE21TXQlUm5xMRb65snxgKzr1SDJNYdxOx9Xbls3Iiahm-j6iqeqeVSF/s640/2017-06-27+11.53.20.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tot i que es preveu una setmana pèssima, metereològicament parlant, el matí del dimarts apunta una petita finestra de bon temps, així que ens plantegem intentar pujar a l'Aneto, intent que haurem d'avortar al cap de poc de començar.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ens llevem molt d'hora i efectivament el cel està estrellat mentre conduim fins al pla de la Besurta. Quan aparquem, però, es comença a fer de dia a l'ensems que apareixen les primeres boires. Iniciem el recorregut cap al refugi de La Renclusa, però quan hi arribem, les boires ja s'han ensenyorit totalment de les alçades. Així que, preveient que des del cim no es veurà res, decidim que l'esforç no ens compensa i canviem de plans. Des del refugi travessarem fins al Plan d'Aigualluts, seguint una variant del GR-11, en una intensa, però curta pujada i una vertiginosa baixada. Durant el descens, gaudim de belles vistes del pla i d'alguns cims que, com la Forcanada, encara no han estat del tot engolits per les boires.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWPYQau-TywH9873APd3Qu9eySSIMkn_X8-pIksFP3uUqIvY1gGG8QDc9ZrUuzvwdG51ZfJBUqJaoasTA291ur2VyriZgm4KNiDNScvH33I1m5wDHA8RuL6Bv9yRaryqGKSQIICQx4zWYN/s1600/2017-06-27+09.55.43.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWPYQau-TywH9873APd3Qu9eySSIMkn_X8-pIksFP3uUqIvY1gGG8QDc9ZrUuzvwdG51ZfJBUqJaoasTA291ur2VyriZgm4KNiDNScvH33I1m5wDHA8RuL6Bv9yRaryqGKSQIICQx4zWYN/s640/2017-06-27+09.55.43.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Creuem tot el plan d'Aigualluts, que llueix un verd ufanós i anem a buscar el corriol pedregós que s'enfila cap al coll i l'estany del Toro. La zona és el paradís de les marmotes, que, sorprenentment, no s'espanten de nosaltres, i n'arribem a veure alguna de molt a prop.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Al nostre darrere s'apunta la silueta de l'Aneto i tot i que podem arribar a veure els Portillons, la gelera (amb ben poca neu) i fins i tot el coll de Corones, en cap moment s'arriba a albirar el cim.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4tVxDiP-ibjKXkp-w58SgUqAc4LHZj0eqZSI0OQRWhZ6ncnoYVcJW1xpidRJR9QWVTQq5J8KLhVMY1uJgXBbQCJSxkduNJQ2gwv7NwlxeYLTLWGpaVu2E7G1onA7fc2Cns5zE7iGexhZ5/s1600/2017-06-27+14.54.21.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4tVxDiP-ibjKXkp-w58SgUqAc4LHZj0eqZSI0OQRWhZ6ncnoYVcJW1xpidRJR9QWVTQq5J8KLhVMY1uJgXBbQCJSxkduNJQ2gwv7NwlxeYLTLWGpaVu2E7G1onA7fc2Cns5zE7iGexhZ5/s640/2017-06-27+14.54.21.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Arribem finalment a l'estany de Toro, a l'altra banda del qual ja s'estén la Vall d'Aran. Allí la meteorologia és una mica millor i al fons podem contemplar una magnífica prespectiva del pic de Mauberme. És molt d'hora encara, i ens plantegem pujar a un parell de cims que s'alcen a l'esquerra de l'estany: la Tuca Blanca de Pomero i la Pena Nera. El camí, però, no està indicat i ben aviat perdem les fites. Ens enfilem una estona pel dret, fins que ens en cansem i abandonem quan falten uns 60 metres per al cim. És una llàstima, ja que es tracta de molt bons miradors de l'Aneto, però avui tampoc no ens perdem gaire res.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tornem als peus de l'estany, on dinem, abans de desfer el camí, de nou pel Plan d'Aigualluts i fins a la Besurta, passant pel costat del famós Forau d'Aigualluts, on les aigües del riu Éssera, procedents de la glacera de l'Aneto, es perden per dins de la muntanya i van a sortir a l'Artiga de Lin, a la veïna Vall d'Aran.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Dimecres, 28 de juny - Banys de Benasc - GR-11.5</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQPVScPCCxf6zE4PFJXFcgj18tgTSAYAmrHDdRYKJ1-PRKsoBZjPFKtyxna157UgXNxpIxc-ZuXDBP8-hn2JAc7ouA9aXfe_dTvT-a1uecxvYeBznS_iGOCoL_c9PSkKi6UsxoENY4yy3X/s1600/2017-06-28+14.55.07.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQPVScPCCxf6zE4PFJXFcgj18tgTSAYAmrHDdRYKJ1-PRKsoBZjPFKtyxna157UgXNxpIxc-ZuXDBP8-hn2JAc7ouA9aXfe_dTvT-a1uecxvYeBznS_iGOCoL_c9PSkKi6UsxoENY4yy3X/s640/2017-06-28+14.55.07.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Avui pronostiquen pluja per a tot el dia, i tot i que encara no plou quan ens llevem, està a punt. Decidim intentar una petita excursió fins als estanys d'Alba, des dels Banys de Benasc, i cap allà ens dirigim. Banys de Benasc és un balneari situat en una cinglera a l'esquerra del riu Éssera, en un indret privilegiat. L'edifici, però, és molt antic i no ha estat remodel·lat, de manera que té un aspecte més aviat tètric i misteriós.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Poc després de començar a enfilar-nos cap a l'estany, per la canal del Turonet constatem que el camí és extraordinariament dret i relliscós i que està a punt de ploure. Abandonem l'intent i seguim un tram del GR 11.5 que porta fins a l'Hospital de Benasque. El sender és molt atractiu, però al cap d'una hora comença a ploure amb intensitat i decidim girar cua. Avui no era un dia per sortir d'excursió!</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Dijous, 29 de juny - Ibon de Cregüenya</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcugiBYfrATyMbtZhCkxU5e4q0oufRtt-EdefzFNbdSSpUwL7eue8mvsATwc3JcVqc_RqoaFPlAlwFCmeJW6sjjvCbd2JPvhQvXiIei5knVwrQFen4e62wtiYGYIG3AgDTaPXd6VjtX_wV/s1600/2017-06-29+13.25.10.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcugiBYfrATyMbtZhCkxU5e4q0oufRtt-EdefzFNbdSSpUwL7eue8mvsATwc3JcVqc_RqoaFPlAlwFCmeJW6sjjvCbd2JPvhQvXiIei5knVwrQFen4e62wtiYGYIG3AgDTaPXd6VjtX_wV/s640/2017-06-29+13.25.10.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Avui sembla que la climatologia ens mig respectarà i escollim una excursió fins a l'estany de Cregüenya, un llac ben especial, situat a 2.630 metres de desnivell, entre cims de més de 3.000 metres. El camí fins allà, amb més de 1.200 metres de desnivell acumulat és dur i llarg. Aparquem al costat del pont de Cregüenya i comencem a ascendir per un corriol a l'esquerra del Barranc de Cregüenya, per qual s'escola a raig l'aigua procedent de l'estany, amb alguns salts força impressionants. La primera part del camí, molt costeruda, transcorre pel mig del bosc. A continuació s'enllaça amb una zona planera, l'anomenada Pleta, i finalment, una llarga tartera d'enormes blocs de granit. Poc abans d'arribar al llac, hi ha encara una gran llenca de neu, que trepitgem en part. Per mala sort, no portem els grampons, i no podem remuntar còmodament els darrers metres per la neu. Ens toca continuar saltant rocs i més rocs fins a assolir la cua esquerra de l'estany. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtFEsTvHbeRWkisNVEZO95GdKShdJjdURmbb4oZ9A_GmIU_jscZAbTyrGGRkBpmpgpu1sOGPCz2zctvYpCLFaVhrCww5_BLjQtNUdW797Zm89xZDPbIWTVKX1_3lx55dkOr0mbpAZS6dMX/s1600/2017-06-29+11.47.07.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtFEsTvHbeRWkisNVEZO95GdKShdJjdURmbb4oZ9A_GmIU_jscZAbTyrGGRkBpmpgpu1sOGPCz2zctvYpCLFaVhrCww5_BLjQtNUdW797Zm89xZDPbIWTVKX1_3lx55dkOr0mbpAZS6dMX/s640/2017-06-29+11.47.07.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tot i que hem començat a caminar amb sol, el cel s'ha anat tapant i ara les boires pràcticament cobreixen del tot els cims del voltant. El paisatge és impressionant: un espectacle de roca, aigua i muntanya! Malauradament, la boira gairebé no ens ho deixa veure. Mentre resseguim el llac, per veure'n una mica més (és el tercer més gran del Pirineu i des d'on som només n'albirem la cua, poc més d'un 25% de la seva extensió), comencen a caure algunes volves de neu. En una treva de la boira apareixen cims espectaculars, com el pic d'Aragüells. Ben aviat, però, la boira guanya la partida i decidim començar el descens, ja que continua nevant i fa molt de fred.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La baixada és llarga i dura, molt més que la pujada, i se'm fa especialment carregosa, però arribem al cotxe sense més problemes i satisfets de la gran excursió feta.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Dissabte, 1 de juliol - Vielha - Es Bòrdes pel Camin Reiau</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgddX4O2ReofsIkDOJKh5wDnNjFOa4HVUEKJCBEwUcZ5ZrqsaaNwkPzur54zD64Z33-u8vBv9LcUpl0CEDb4zpH46o-Kfv8rDONKDxpbbW5isztGUZFRV53J9M3tDY17b4R8BAEgWIog7t/s1600/2017-07-01+11.30.32.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgddX4O2ReofsIkDOJKh5wDnNjFOa4HVUEKJCBEwUcZ5ZrqsaaNwkPzur54zD64Z33-u8vBv9LcUpl0CEDb4zpH46o-Kfv8rDONKDxpbbW5isztGUZFRV53J9M3tDY17b4R8BAEgWIog7t/s640/2017-07-01+11.30.32.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Canviem de vall, però no de climatologia. A l'Aran també pronostiquen pluja. Abandonem doncs la idea de fer cap cim. Quan ens llevem, el cel està completament cobert de núvols. Però no obstant, volem caminar. Així que farem una de les parts que encara tenim pendents del Camin Reiau, una ruta que enllaça tots els pobles de la vall, recuperant camins tradicionals.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sortim de Vielha en direcció nord, pel marge dret de la Garona, en direcció als poblets de Vilac, Mont i Montcorbau, des dels quals les vistes sobre el poble i el port de Vielha són magnífiques. A més, a Vilac, com ja sol ser habitual a les nostres excursions entre pobles, se'ns afegeix un gos, que ens acompanyarà durant bona part del camí. Els tres poblets són encantadors, cadascun amb la seva església romànica i el seu campanar en forma de barret de bruixa, amb boniques cases tradicionals i moltes segones residències.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKQMwquJVKkkwInXVEFopBZf86EYWJu0bi3xwYogsh9l5ttcwkxkCxVFO3ZXDOiIHkn-kIiXT1ob54di8Kx0qEDymLXjvAzf_HX_ULYkW2uXXJZqI8EkvGNEyyiIGhYeUdCnqSV_kRWihl/s1600/2017-07-01+11.15.39.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKQMwquJVKkkwInXVEFopBZf86EYWJu0bi3xwYogsh9l5ttcwkxkCxVFO3ZXDOiIHkn-kIiXT1ob54di8Kx0qEDymLXjvAzf_HX_ULYkW2uXXJZqI8EkvGNEyyiIGhYeUdCnqSV_kRWihl/s640/2017-07-01+11.15.39.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Des de Montcorbau baixem fins a Betlan, un dels poblets més petits de la vall, només unes poques cases al voltant de la plaça de l'església. Aquí comença a ploure amb força intensitat. Seguim fins al nucli d'Aubert, situat al peu de la carretera N-230. Des d'allà podriem enfilar fins al nucli de Vila, però el deixem per un altre dia, ja que se'ns fa tard. Anem cap a Arròs i des d'allà baixem a la carretera, per creuar la Garona a l'alçada del Pont d'Arròs. La darrera part de camí la farem pel marge esquerre, a tocar del riu, passant pel costat d'un càmping i de la central elèctrica de Benós. Plou molt i ens alegra enormement veure aparèixer la silueta de l'església d'Es Bòrdes. El que més ens alegra, però, és pensar en la taula que tenim reservada a la fonda i en la magnífica olla aranesa que ens espera!</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Havent dinat, continua plovent, així que tornarem a Vielha fent servir l'excel·lent xarxa de transport públic de la vall.</span></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-30792558332239163772017-07-08T16:39:00.001+02:002017-07-08T16:39:56.009+02:00De nou a Penyes Altes de Moixeró<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_e0ZAfGDCevHws79mp28O-Pg6V2wNIRoiv3PD04usNEe7fTW3kIU07pjG7AjZEcfiNXlH4IQ2JapC98Ih4J9hyMpIeS9su1IDWKFEAYfKms14IRa3iKk4zZ1czsAObF_LTrORBX9UaN6O/s1600/2017-06-18+11.36.17.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_e0ZAfGDCevHws79mp28O-Pg6V2wNIRoiv3PD04usNEe7fTW3kIU07pjG7AjZEcfiNXlH4IQ2JapC98Ih4J9hyMpIeS9su1IDWKFEAYfKms14IRa3iKk4zZ1czsAObF_LTrORBX9UaN6O/s640/2017-06-18+11.36.17.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Diumenge, 18 de juny</b>. Volem fer un bon entrenament de muntanya, amb gran desnivell i, com sempre en aquestes ocasions, escollim un cim que ens farà esforçar-nos de valent: Penyes Altes de Moixeró.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tot i ser només a mitjans de juny, la canícula ja fa dies que ha arribat, de manera que si volem pujar sense que la temperatura acabi amb nosaltres, hem de sortir molt d'hora. Ens llevem que encara és fosc, i abans de les set del matí, ja hem aparcat el cotxe al costat de la carretera que va de Bagà a Coll de Pal i estem a punt de començar a caminar. Tot i l'hora, no som sols, i ja hi ha diversos cotxes aparcats al nostre costat.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Emprenem la pista forestal que forma part del Camí dels Bons Homes (GR 107) però l'abandonem de seguida i ens desviem a la dreta, cap al llogarret de Gréixer, on no s'observa cap moviment a aquesta hora del matí. Ben aviat ens fiquem al bosc i comencem l'ascens, que ja no ens donarà cap treva fins al cim. Una calor humida comença a fer-se notar i el sol il·lumina intensament, a la nostra esquerra, el relleu de la Roca Tallada, que ben bé sembla que hagin retallat i enganxat a un fons de blau intens. Al nord, comença a treure el nas el Pedraforca.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia2lQ_GWjwkS0aEZcfuEijU9731qYVBZ0Iil0xadtO-79fbrGmtznq5aZ4WohQM4qpDkJ4XAmPDkyclQ0MSAEkyE27Xsz1wiatUJwVJkc2PjTmzSRy0xNwN9wjnNQ18V7pUIJMIxfpnsH1/s1600/2017-06-18+07.42.02.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia2lQ_GWjwkS0aEZcfuEijU9731qYVBZ0Iil0xadtO-79fbrGmtznq5aZ4WohQM4qpDkJ4XAmPDkyclQ0MSAEkyE27Xsz1wiatUJwVJkc2PjTmzSRy0xNwN9wjnNQ18V7pUIJMIxfpnsH1/s640/2017-06-18+07.42.02.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pugem i pugem sense parar i tot d'un plegat, el camí comença a fer esses: som a la Canal de la Serp, que fa honor al seu nom i que ens ajuda a guanyar alçada encara més ràpidament, superant de forma senzilla parets que a primera vista semblarien impossibles, fins a la sortida del bosc. Allà fem una pausa per esmorzar, sota un arbre, amb vistes al Pedraforca.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A partir d'ara, el camí l'haurem de fer sota un sol que escalfa de valent. El primer tram, per una zona de prats encatifats de flors, ens porta fins al coll del Raset, amb la Cerdanya als nostres peus. La vista és esplèndida, tot i que les altes tempertures dels darrers dies han fet que als cims que tanquen la vall ja no hi quedi ni gota de neu.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif-dgGeZcl5duTgHr-M9HnuIDsVaGVCLy2tDQfdSKfZdcJxE590q5f7w8rr1kcrDtvsm6OJbkeCCMzciJzm4H2zjr4dpjXXcmL8f-I5y-1laAPZJNbSeTWVgtKmpgV7cHdD8u01kB_E53I/s1600/2017-06-18+11.22.51.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif-dgGeZcl5duTgHr-M9HnuIDsVaGVCLy2tDQfdSKfZdcJxE590q5f7w8rr1kcrDtvsm6OJbkeCCMzciJzm4H2zjr4dpjXXcmL8f-I5y-1laAPZJNbSeTWVgtKmpgV7cHdD8u01kB_E53I/s640/2017-06-18+11.22.51.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El darrer tram fins al cim el farem seguint el GR 150-1, una variant del circuït del Cadí. Com que l'excursió és molt complerta, si fins ara havíem passat per boscos i prats, en endavant ens tocarà, sobretot, roca, amb alguna petita grimpada. I és a partir d'aquí, també, que comencem a trobar altres excursionistes.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Arribem al cim cap a quarts de dotze del migdia i gaudim de la meravellosa panoràmica a 360º de la Serra d'Ensija, el Pedraforca, el Cadí i tot el Pirineu Oriental. Cap a les valls, però, una espessa capa d'ozó troposfèric, producte de la calor d'aquests dies, ho cobreix tot d'un filtre marró brut. A l'est del cim hi ha una altra elevació, a la qual ens arribem, per comprovar que no sigui més alta.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un cop hem gaudit suficientment del panorama, desfem el camí fins al coll del Raset i des d'allí seguim la carena en direcció al coll del Moixeró, un indret fantàstic, "verdós i ombrívol de sos avets i pins", com el defineix Verdaguer a Canigó, d'aquells que no et deixen indiferent.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj93GiINVx0Oy4XmDl_59fkqIggKywVgp1xBEBBjTCcu_c8BSSRWUl_Jc4h8WPwrzHrALg2en0r5eHg4UonjqDRBp97fio8cyLWp23xc7lA6UMpEPoGT0vyNz2ScH8NGT_aXsH_Cobsc7jI/s1600/2017-06-18+12.39.20.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj93GiINVx0Oy4XmDl_59fkqIggKywVgp1xBEBBjTCcu_c8BSSRWUl_Jc4h8WPwrzHrALg2en0r5eHg4UonjqDRBp97fio8cyLWp23xc7lA6UMpEPoGT0vyNz2ScH8NGT_aXsH_Cobsc7jI/s640/2017-06-18+12.39.20.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Volem baixar per un corriol que porta cap al coll de la Cabrera i feina tenim, ja que es tracta d'un d'aquells camins malauradament a punt de perdre's, envaït per la vegetació i molt difícil de seguir, però, no obstant, ben bonic. Aconseguim arribar fins a la Font de la Cabrera i a partir d'allí, després d'alguns dubtes, agafem un camí que baixa vertiginosament per dins del bosc, i que va millorant a mesura que perdem alçada, fins a enllaçar amb una pista forestal que ens porta de nou fins a Gréixer. Són les tres de la tarda, fa molta calor i, satisfets, anem a veure si en algun lloc ens donen dinar, que ens l'hem ben guanyat!</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-6676996993247518442017-06-05T19:20:00.001+02:002017-06-17T20:07:23.081+02:00De Batet a Núria<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb4jW7H2NP0HtI9pYGbgr08fO_P8Ckdni4PrlEon5R_w4pFJk5Fmo-eCy79eh9GrkNQyEslMyQP1sGb4v-V455V2LZqu7kIDubOflz_7p2iCio5g5OeNAwXQE1Z-QmrK0YJvaIwmXoyT4K/s1600/2017-06-01+12.55.03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb4jW7H2NP0HtI9pYGbgr08fO_P8Ckdni4PrlEon5R_w4pFJk5Fmo-eCy79eh9GrkNQyEslMyQP1sGb4v-V455V2LZqu7kIDubOflz_7p2iCio5g5OeNAwXQE1Z-QmrK0YJvaIwmXoyT4K/s640/2017-06-01+12.55.03.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Dijous, 1 de juny</b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">. Finalment avui culminarem el projecte que va començar a Montserrat un diumenge de Pasqua de l'any 2011. Són les set del matí i ja som a Batet, punt final de la nostra darrera etapa, després d'haver deixat un cotxe a l'estació del cremallera de Ribes Vil·la. Lluu el sol quan comencem a caminar, pel sender anomenat camí de Núria i Montgrony. Ens enfilem per un corriolet, que deixa a la nostra dreta boniques vistes del Taga i la vall de Ribes. L'ascens s'acaba en arribar al nucli de Vilamanya, quatre cases que pertanyen al municipi de Queralbs. Un ramat de vaques i vedellets pasturen tranquil·lament en un prat a tocar del nucli, i ni s'inmuten quan passem pel seu costat. A partir d'aquí, el camí és pla i avall, pel mig del bosc, fins a tocar de Queralbs, la imatge de postal del qual apareix ben aviat entre els arbres. Ens toca baixar fins al fons de la vall, a creuar el riu de Tosa, abans de tornar-nos a enfilar, per un corriol de fort pendent, que ens deixarà finalment a l'entrada del poble de Queralbs, cap a quarts de nou del matí. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhai4_7ew5BsK2WxVWq4Hy5wXkCoeFEHGwdNDF0eLqu-UvFV6P3shZLEY-EfWiN9CmqvRPHX26WV2Hce8bMYtRbjjl5aG-JoIIRyBxNkpHSho_X1d2X189V_ZTIOMd03bUrr6iewlHUVdLB/s1600/2017-06-01+08.23.34.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhai4_7ew5BsK2WxVWq4Hy5wXkCoeFEHGwdNDF0eLqu-UvFV6P3shZLEY-EfWiN9CmqvRPHX26WV2Hce8bMYtRbjjl5aG-JoIIRyBxNkpHSho_X1d2X189V_ZTIOMd03bUrr6iewlHUVdLB/s640/2017-06-01+08.23.34.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Només de trepitjar el poble ens trobem amb l'església romànica de Sant Jaume, del segle X, amb una impressionant portalada de sis arcades. Rondem una mica pels solitaris carrerons empedrats, a la recerca d'algun lloc on poder esmorzar. I finalment, la sort ens somriu: passat l'ajuntament, trobem el bar Xix, que ja ha obert i ens permet asseure'ns còmodament a esmorzar i agafar forces per al que ens queda per davant.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Havent esmorzat, anem cap a la plaça, al costat de l'estació del cremallera, on hi ha el punt d'inici del Camí Vell cap a Núria. Un gos que hem trobat a la sortida del bar ens acompanya fins a l'aparcament. Podria ser un d'aquells aventurers que s'apunta a anar d'excursió amb el primer que passa, però es cansa aviat de nosaltres i es queda a jaure sota una ombra.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El camí està preciós, i el verd dels arbres s'alterna amb el groc intens de les mates de ginesta, que escampen arreu la seva característica olor. El neret ja comença a brotar, però encara li falten algunes setmanes per arribar al seu esplendor rosat.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH3gMdGl5f6lvLfMNPHyVptpuPvGCRmlHvhJCSXIwX7fzld1r_hfQcZAyknDvaPmALZadDtCXZbJURVJsHwVt648MXshPWAF7JjyF0D2Fb44l99vudpt_ZTvu95daOIU_Fv1VvLFqkksov/s1600/2017-06-01+10.33.05.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH3gMdGl5f6lvLfMNPHyVptpuPvGCRmlHvhJCSXIwX7fzld1r_hfQcZAyknDvaPmALZadDtCXZbJURVJsHwVt648MXshPWAF7JjyF0D2Fb44l99vudpt_ZTvu95daOIU_Fv1VvLFqkksov/s640/2017-06-01+10.33.05.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tot i tractar-se d'una ruta ben popular, anem sols i fins arribar al pont romànic de Cremal no ens encalcen un parell de turistes anglesos i un excursionista amb qui ens anirem alternant durant la resta del camí. A partir d'aquest punt trobem però, alguns grups que ja van de baixada.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Després d'una petita pausa, encarem el tram més costerut del camí, tot aprofitant per fer balanç de les anteriors etapes del projecte. Hauran estat 14 jornades, un total de gairebé 250 quilòmetres de patrimoni cultural i natural del nostre país, que ens han deixat també una colla d'anècdotes per anar recordant mentre ens enfilem. La conversa, però, no ens impedeix gaudir del paisatge, en el qual l'aigua té un especial protagonisme. La primavera ha estat generosa en pluges al Pirineu i això, unit al desgel, fa que els torrents baixin ben plens i les cascades del Salt del Sastre i la Cua de Cavall llueixin esplèndides.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihS3bzGI1493bBmopCVVeZ8d9UXNFeorXkDm_lXd4DdUyoLzQ7vIkboGEEF5QGc1JbnegNKMopTrURIAnO-H-0rY00XXy4mYOQg7mUpah7EPLjHvITl6-DY75mp_A7rKqMjYLFPW9RZcCr/s1600/2017-06-01+11.51.24.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihS3bzGI1493bBmopCVVeZ8d9UXNFeorXkDm_lXd4DdUyoLzQ7vIkboGEEF5QGc1JbnegNKMopTrURIAnO-H-0rY00XXy4mYOQg7mUpah7EPLjHvITl6-DY75mp_A7rKqMjYLFPW9RZcCr/s640/2017-06-01+11.51.24.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El xiulet del cremallera ens saluda al punt del migdia, just abans d'arribar al coll de la Creu d'en Riba, indret des del qual, la primera visió de la vall i el santuari no deixa d'emocionar el caminant, per més vegades que l'hagi experimentada.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Amb la satisfacció de la feina feta, baixem fins al santuari, a presentar els nostres respectes a la Verge. El dia, que s'havia despertat esplèndid, s'ha començat a emmurriar i algún tro llunyà amenaça pluja. Sembla que tancarem el cercle, ja que en la primera etapa, una bona ploguda va endarrerir la nostra sortida de Montserrat. I si aquesta aventura es va iniciar al cremallera de Montserrat, finalitzarà al cremallera de Núria. Durant la baixada, finalment la pluja fa la seva aparició, però ja no ens molesta gens quan arribem a Ribes i anem a premiar-nos amb un bon dinar al restaurant "Els Caçadors". Ens ho mereixem!</span></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-26928832558612881672017-05-30T15:40:00.001+02:002017-06-03T15:54:34.906+02:00De Sant Martí d'Ogassa a Batet<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSoH9rRkldqE6B5Cei8wrAhL0YDuZLZAlj9TfWW7BMUIH9PMAYfTNi4jxI_ln5acFuvJaP4Mlitrn_BayqTbm5dV5QI5uU3Hci8EncMLaDylW13LmUgB4kwEiTIzN0VMOJeXuip3K8nGZV/s1600/2017-05-21+16.08.11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSoH9rRkldqE6B5Cei8wrAhL0YDuZLZAlj9TfWW7BMUIH9PMAYfTNi4jxI_ln5acFuvJaP4Mlitrn_BayqTbm5dV5QI5uU3Hci8EncMLaDylW13LmUgB4kwEiTIzN0VMOJeXuip3K8nGZV/s640/2017-05-21+16.08.11.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Diumenge, 21 de maig.</b> Encarem la penúltima etapa de la nostra particular peregrinació de Montserrat a Núria. El darrer dia ho vam deixar a Sant Martí d'Ogassa, i cap allà ens dirigim, després d'haver previst la tornada, portant un cotxe cap a Batet. Mentre hi arribem, la ràdio ens informa d'una altra peregrinació, una mica més ambiciosa que la nostra: la de Kilian Jornet al cim de l'Everest.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Comencem a caminar a quarts de deu d'un matí esplèndid. Seguim un dels senders locals d'Itinnerania, en direcció a coll de Jou. És una bonica ruta, lleugerament ascendent, que ressegueix el peu del Taga, a la nostra dreta, entre boscos i prats de pastura. El paisatge primaveral és d'un verd esplèndid i la claredat del dia fa que la vista a la nostra esquerra abasti fins al Montseny.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En poc més d'una hora albirem ja el refugi lliure de Sant Jordi, a tocar de coll de Jou. Fins llavors havíem caminat sols, però ara la cosa es comença a animar. Excursionistes i boletaires coincideixen en aquest encreuament de camins que és coll de Jou. És moment de fer una parada i ens asseiem en un marge, per esmorzar tot contemplant el Puig de Sant Amanç al nostre davant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3VFpMPXT7yKu7lwMphPZd1ICEount2Y3joc8nSpcrR0291_2uZnO6JJqhWIe6nt8h4BhT3KHIDNiDXrHj6thw6iWIN8vMvHfb3zaDCHfZqnB_kZAZp6JcM3wI29J6LUUH6tyXDtAhJZaH/s1600/2017-05-21+11.28.40.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3VFpMPXT7yKu7lwMphPZd1ICEount2Y3joc8nSpcrR0291_2uZnO6JJqhWIe6nt8h4BhT3KHIDNiDXrHj6thw6iWIN8vMvHfb3zaDCHfZqnB_kZAZp6JcM3wI29J6LUUH6tyXDtAhJZaH/s640/2017-05-21+11.28.40.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Havent esmorzat ens toca flanquejar el Taga per anar a buscar el camí que ens ha de baixar fins a Ribes de Freser. Continuem seguint el sender d'Itinnerania, però en aquest tram resulta molt perdedor. Tot sovint el camí s'esfuma i ens trobem a la deriva, marge amunt, marge avall, a la recerça d'alguna fita o senyal que ens orienti. El mal camí, però, el compensa la panoràmica d'un Pirineu espectacular que, des del Pedraforca fins al Puigmal, exhibeix alguns cims encara enfarinats.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Finalment, aconseguim arribar als plans de can Maçana, des d'on s'enllaça amb el camí d'ascens al Taga venint de Ribes. La ruta, ara, ja es clara. Per pistes forestals i corriols enmig del bosc, baixem ràpidament fins al poble, on arribem cap a quarts de dues. Hi ha un gran ambient i les terrasses del passeig són plenes de gent. Ens hi aturem a fer un dinar ràpid, abans de continuar endavant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1xMHq04RpYib2XPtG7GJFvVJAp9vjuxXYvsWCyQddK5uy1Wv0i5KrlKLJqpxonVpzRaZ4HBpEJvNcIw-LRNivdWFdiMOrOsl51GcFKEhDjQgnAqGOUzhhKdPnqMJBQWXfRHS6tiVplpCw/s1600/2017-05-21+15.43.52.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="1600" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1xMHq04RpYib2XPtG7GJFvVJAp9vjuxXYvsWCyQddK5uy1Wv0i5KrlKLJqpxonVpzRaZ4HBpEJvNcIw-LRNivdWFdiMOrOsl51GcFKEhDjQgnAqGOUzhhKdPnqMJBQWXfRHS6tiVplpCw/s640/2017-05-21+15.43.52.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ens queda la part més feixuga de l'excursió: sota un sol de justícia, hem de remuntar el major desnivell del dia. No són gaire més de 200 metres, però la combinació de la calor i la digestió els fan força pesats. El paisatge, però, ens amoroseix el camí, amb tons de verd intens tacats del groc de la ginesta i amb la senyora Taga esguardant-nos el clatell en tot moment. Seguim ara l'anomenat camí de Núria.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En arribar a Batet, un petit nucli de quatre cases i una ermita, ens creuem amb un ramat de vaques del poble que surten a pasturar, acompanyades pels seus pastors. No podíem tenir una rebuda millor, ja que són la mostra que encara hi pot haver vida, més enllà del turisme, en aquests poblets de muntanya.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ara sí que ja podem dir que tenim Núria a tocar.</span></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-22922185562718561362017-05-01T18:26:00.002+02:002017-05-30T15:46:30.786+02:00De Vallfogona de Ripollès a Sant Martí d'Ogassa<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuUR4ki5kKtZF_ty71HyZwFW58s8iIXzxzFPcB92Dv6CzyO3tY0vnR2u9vJFMGtXfazhdxISDy16-9m9mFys7tRq8cIEnij08sIrl383ZJBWF2OODT8bh-C8fouVrgYKu5KPsLmEZyfBdw/s1600/2017-04-16+14.48.33.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuUR4ki5kKtZF_ty71HyZwFW58s8iIXzxzFPcB92Dv6CzyO3tY0vnR2u9vJFMGtXfazhdxISDy16-9m9mFys7tRq8cIEnij08sIrl383ZJBWF2OODT8bh-C8fouVrgYKu5KPsLmEZyfBdw/s640/2017-04-16+14.48.33.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diumenge, 16 d'abril. Pasqua. Matí magnífic per a una nova etapa en la nostra gairebé eterna ruta de Montserrat a Núria, que va començar, tal dia com avui, ja fa sis anys. Avui volem enllaçar Vallfogona del Ripollès amb Sant Martí d'Ogassa, i ens caldrà un bon periple en cotxe abans de començar a caminar. De bon matí, anem a deixar un cotxe a Sant Martí d'Ogassa i després, per una estreta pista encimentada, anem fins a Vallfogona, on començarem a caminar cap a les deu del matí. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQAtBe_VvnC3yCd3kREMxnBeMLRsFNK9sxkjI8bAiZca6rhvTtC1XusVTCorfg_wvyOah0Fa_gzoktBLJzSv8KxNtmhpVc3d28k7yO3a8cZxJB0xNaB-mQH6M75sNo0PJlFrB0gFQU9B-b/s1600/2017-04-16+11.06.02.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQAtBe_VvnC3yCd3kREMxnBeMLRsFNK9sxkjI8bAiZca6rhvTtC1XusVTCorfg_wvyOah0Fa_gzoktBLJzSv8KxNtmhpVc3d28k7yO3a8cZxJB0xNaB-mQH6M75sNo0PJlFrB0gFQU9B-b/s640/2017-04-16+11.06.02.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El primer tram del nostre recorregut d'avui, des de Vallfogona fins a Sant Joan de les Abadesses, coincidirà amb el sender GR-151, pels Camins del Bisbe i Abat Oliba, que hem estat seguint des que vam sortir de Montserrat. En aquest tram, la ruta coincideix amb el GR-3, el sender central de Catalunya, que uneix el Pirineu Oriental amb la plana de Lleida.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Deixem el nucli de Vallfogona per la carretera que l'uneix amb Ripoll. Ben aviat, però, l'abandonem, per agafar un corriol a mà dreta, que s'enfila fortament pel mig d'una pineda. En arribar al coll de les Fonts de l'Orri s'acaba l'ascens i comencem a davallar cap al fons de les valls del Ter, enmig, ara, de boscos de fulla caduca. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A la sortida del bosc, ens esperen amples prats de verdes pastures, creuats per la pista encimentada per la qual abans hem passat en cotxe. Prop de la masia de Can Jombi, fem una pausa per esmorzar, davant una bella perspectiva de Sant Amanç i el Taga.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnIVsbkS1HauEKdtmtD3CAuFlG3S3vRPd4twgcLJAehhKUmq0oJTPd2arfD3Rf6neFTne5vAC00N6TYWto6CNYvMMmx-pEpbJYO_OXIb8gDvEYzJIT7iD-AXu3NbdpMexiI3MNXyT-7dll/s1600/2017-04-16+11.56.54.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnIVsbkS1HauEKdtmtD3CAuFlG3S3vRPd4twgcLJAehhKUmq0oJTPd2arfD3Rf6neFTne5vAC00N6TYWto6CNYvMMmx-pEpbJYO_OXIb8gDvEYzJIT7iD-AXu3NbdpMexiI3MNXyT-7dll/s640/2017-04-16+11.56.54.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Havent esmorzat, seguim per la pista fins a la casa rural de Les Llances, que deu ser ben plena durant aquesta Setmana Santa, a jutjar pels infants que juguen al seu davant, sota l'atenta mirada dels seus pares. Just al punt d'arribar a la casa, un caminoi a la dreta ens conduirà directament al centre de Sant Joan, on arribarem just quan les campanes del monestir assenyalen el punt del migdia.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">És dia de mercat, a més a més de diumenge de Pasqua i els carrers i places de la vila abacial fundada pel comte Guifré el Pelós bullen d'animació. Les terrasses dels bars conviden a asseure's i prendre una cervesa ben fresqueta, però ens queda encara un bon tram de camí per fer, així que seguim endavant.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Travessem el Ter pel pont gòtic, creuem la ruta del Ferro, ben plena de ciclistes i ben aviat deixarem definitivament el GR-151, per prendre un camí que ens acosti cap a Núria. El nostre proper objectiu és Sant Martí d'Ogassa, i cap allà ens dirigirem, per un sender local d'Intinerannia, que coincideix amb el Camí de Vidabona. En aquest tram ens tocarà pujar, tot i que de forma força gradual, al principi pel mig del bosc i més endavant, en arribar a les envistes de l'antiga colonia minera d'Ogassa, que deixem a la dreta, per una antiga pedrera.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjokFw81uEnoF3yfFrEr1UyrJg1EGppvoptghh9ZgKIw7Qh2zHZfPnEZI8U7YJPo79ZdqJMEBxXvgWMHEz0on48c0_svcJkNN5MuLo-IcNo_C-xosk7jDXC6uM2zzokubbNMCCdoe-R2Uzm/s1600/2017-04-16+14.00.50.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjokFw81uEnoF3yfFrEr1UyrJg1EGppvoptghh9ZgKIw7Qh2zHZfPnEZI8U7YJPo79ZdqJMEBxXvgWMHEz0on48c0_svcJkNN5MuLo-IcNo_C-xosk7jDXC6uM2zzokubbNMCCdoe-R2Uzm/s640/2017-04-16+14.00.50.jpg" width="640" /></a><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La darrera part del camí després d'un còmode corriol que creua una fageda, ens porta a remuntar la pista encimentada que uneix Ogassa amb Sant Martí. Són poc més de tres quilòmetres, sota un sol de justícia, però bufa un ventet que els fa força suportables. I així arribem a l'ermita de Sant Martí, on ens espera el cotxe, a quarts de tres de la tarda. Ens hem ben guanyat el dinar!</span></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-78955875944444110972017-04-21T20:54:00.000+02:002017-04-21T20:54:18.484+02:00Tarda a Cabrera<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRFiSbKvsSfA8ypY1ewa3sDqBLCQ-ls19NHpGjrIn4JxqbwET8_Ax6DOIbY7lVrUFjenVNNj9bpu39cY-7e2nY7wWVZbNRMlWbY3TQl20WYTvSL2Ot_sx08bh7tfR5Lzim7grZiIKtUxZ4/s1600/2017-04-08+18.49.08.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRFiSbKvsSfA8ypY1ewa3sDqBLCQ-ls19NHpGjrIn4JxqbwET8_Ax6DOIbY7lVrUFjenVNNj9bpu39cY-7e2nY7wWVZbNRMlWbY3TQl20WYTvSL2Ot_sx08bh7tfR5Lzim7grZiIKtUxZ4/s640/2017-04-08+18.49.08.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dissabte, 8 d'abril. Tarda assolellada que dedicarem a repetir una excursió ben coneguda, però que volem veure amb llum de tarda. Pujarem de nou a Cabrera des de Sant Julià. Aparquem el cotxe al costat de l'ermita, però en lloc d'iniciar ja la pujada des d'allà, fem un tros de pista i anem fins al collet del Vidrier, a tocar de la masia del mateix nom, des d'on seguirem les marques grogues d'un sender local, a mà dreta. L'ascens per aquesta banda és una mica més gradual que des de l'altre camí. Trobem a la dreta el camí de la Serrica, la nostra ruta habitual, però aquesta vegada la deixem de banda i farem una mica de marrada, en direcció a la Baga del Pla del Prat.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0uT_dE5-nkSLYAFwajyZoBZ0KYz482ZPxo_gCcAxTlsMy6jqwJHUdEm_Lhc-M8-_Gu0CIKybrTi9257oYB065ARDIyV7bajgjiVrpaO0VtnRDIwPHUYNGpPOPXujDtRyrE0Kk9WaH40D5/s1600/2017-04-08+17.54.16.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0uT_dE5-nkSLYAFwajyZoBZ0KYz482ZPxo_gCcAxTlsMy6jqwJHUdEm_Lhc-M8-_Gu0CIKybrTi9257oYB065ARDIyV7bajgjiVrpaO0VtnRDIwPHUYNGpPOPXujDtRyrE0Kk9WaH40D5/s640/2017-04-08+17.54.16.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La nova ruta té recompensa, i a l'esquerra, els faigs encara despullats deixen veure una esplèndida vista del massís del Puigsacalm. El corriol que seguim dóna la volta a l'altiplà pel darrere i va a buscar el camí de les Marrades, però avui nosaltres en prenem una variant que ens portarà directament al Pla del Prat. Hem començat a trobar unes franges de plàstic taronja que marquen la ruta de la cursa "Pels camins dels matxos", que es produirà l'endemà i ens alegrem molt de no haver de compartir el bosc amb tota la multitud que la popular cursa aplegarà.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyXzQnXRxVppYLUFUPzV01N17rH7yLnrrvqa5JaKDc5GjSeoviQIkle196OLmvMHoFZQ8cRQXzjwTE_7H0egbeaZOgzrzQ0MWLLH6oUFN9YmyRZCYv0snsSRn0lzuyIczzS7KTttgTAsou/s1600/2017-04-08+18.21.35.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyXzQnXRxVppYLUFUPzV01N17rH7yLnrrvqa5JaKDc5GjSeoviQIkle196OLmvMHoFZQ8cRQXzjwTE_7H0egbeaZOgzrzQ0MWLLH6oUFN9YmyRZCYv0snsSRn0lzuyIczzS7KTttgTAsou/s640/2017-04-08+18.21.35.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Des de la Font del Pla del Prat ens dirigim cap a l'Osca, l'espectacular tall que divideix en dos l'altiplà. Just abans d'arribar-hi apareix al nostre davant l'escena que desitjavem veure: el santuari i les parets acinglerades de l'altiplà sota el focus d'una càlida i amable llum de tarda. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidnc0RRjsOI4sZLF_VR9v_iKTYeroEYDzDPUYdloewwcUJaDXuYd88FXX7i4BGmVO6PtuQZGJO1JXTKhnohlDx74TDD8vD6WUHWNb2v7HEK4a0TZfRekGBW4K2OgdImmQqk4IOsKlo8JVs/s1600/2017-04-08+18.44.10.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidnc0RRjsOI4sZLF_VR9v_iKTYeroEYDzDPUYdloewwcUJaDXuYd88FXX7i4BGmVO6PtuQZGJO1JXTKhnohlDx74TDD8vD6WUHWNb2v7HEK4a0TZfRekGBW4K2OgdImmQqk4IOsKlo8JVs/s640/2017-04-08+18.44.10.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Després del gaudi visual i de la corresponent sessió fotogràfica, superem el pas de l'Osca sense massa dificultats, amb l'ajuda de les baranes i agafadors, deixem enrere les ruines de l'antic castell i encarem l'estret passadís acinglerat que ens condueix al santuari, que sembla assaborir les seves darreres hores de solitud abans que les masses apressades se n'apoderin.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Baixem per les Escales fins al collet de Cabrera i tornem cap a Sant Julià per la nostra ruta habitual, que segueix el GR-151, pels camins del Bisbe i Abat Oliba. Arribem a baix a punt per anar a sopar.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5136949311645676029.post-79757818609264392232017-04-13T16:48:00.003+02:002017-04-13T16:48:59.250+02:00Pel Priorat del vi i l'oli<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB0yM8U2OIkUJUrrsL4JMxIzfaXeVMY1nAPOyuzMAqB408ph_IoOPJpZ1GduYZ20cLc42uJ7LXaaWK-gaLUICI_Y7LEjgHplOGhnJHzQW0lD6ECqmq1tsGXXhSbMqM3Oyeym8f95Jj9Mqo/s1600/2017-03-26+10.31.11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB0yM8U2OIkUJUrrsL4JMxIzfaXeVMY1nAPOyuzMAqB408ph_IoOPJpZ1GduYZ20cLc42uJ7LXaaWK-gaLUICI_Y7LEjgHplOGhnJHzQW0lD6ECqmq1tsGXXhSbMqM3Oyeym8f95Jj9Mqo/s640/2017-03-26+10.31.11.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diumenge, 26 de març. Ens hem regalat una escapada d'un parell de dies al Priorat i aprofitarem per fer una altra de les rutes suggerides per Rafael Lopez Monne en el seu llibre "A peu pel Priorat del vi i l'oli".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El divendres va nevar i el Montsant encara està ben enfarinat, però avui el dia és esplèndid i lluu el sol. La ruta comença a La Vilella Baixa, un dels pobles més petits de la comarca, que Josep M Espinàs va rebatejar com "la petita Nova York del Priorat", a causa de l'alçada de les seves cases, que per la façana que dóna als rius Montsant i Escaladei, poden tenir 5 i 6 pisos. I precisament és per la façana fluvial que comença la nostra ruta, just al costat de l'aiguabarreig entre els dos rius, salvat per un impressionant pont romànic. El primer tram de l'excursió, que a l'inici transcorre entre vegetació de ribera, segueix les marques grogues de la xarxa de senders del Priorat. El nostre destí és el poble de La Figuera, i per assolir-lo haurem de superar un desnivell positiu d'uns 400 metres. Ja ho diu una coneguda rondalla comarcal: "La Figuera està molt alta ...".</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1MGJo2BXa1fSpAp1bgtnxfJQ2zo9HqKLqC0JHbYyvvd5bS6E6CTId05B8XwSEyaybfdY_jLB-2bLpiNGrzJRw65idfdtqG9qJNAJxlcswTrm7rCpITTjQB7TpYtptpUriYebOPcktbOfs/s1600/2017-03-26+10.59.31.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1MGJo2BXa1fSpAp1bgtnxfJQ2zo9HqKLqC0JHbYyvvd5bS6E6CTId05B8XwSEyaybfdY_jLB-2bLpiNGrzJRw65idfdtqG9qJNAJxlcswTrm7rCpITTjQB7TpYtptpUriYebOPcktbOfs/s640/2017-03-26+10.59.31.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El camí s'enfila, serpentejant, entre camps d'oliveres i vinyes encara despullades, ben protegits per parets de pedra seca, amb boniques vistes del que hem deixat enrere, fins que al nostre davant apareix La Figuera. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDDJuplqqHv9kvph0aVO3sjrZH6BLAKTOWhm5IhkOX2A7TPKXsKoGBmTyeKSPCckzTv0t9uUB6hNMa-ToeJl-uFlcuKY2SxbChJMM0ocPTHxOhca8RGDVl-Tqsi5zcrv9IcfY01TzNagKP/s1600/2017-03-26+11.48.48.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDDJuplqqHv9kvph0aVO3sjrZH6BLAKTOWhm5IhkOX2A7TPKXsKoGBmTyeKSPCckzTv0t9uUB6hNMa-ToeJl-uFlcuKY2SxbChJMM0ocPTHxOhca8RGDVl-Tqsi5zcrv9IcfY01TzNagKP/s640/2017-03-26+11.48.48.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Donem un tomb pel poble, molt tranquil i agradable, abans d'anar a buscar el camí que ens ha de portar cap al següent objectiu: Cabacés. De fet, les tres poblacions que visitarem avui, estaven, des de la Reconquesta cristiana, sota el domini del baró de Cabacés, que era el bisbe de Tortosa, el qual tenia el privilegi d'estar sempre ben servit dels productes de la zona, el vi i l'oli.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitWmFy8MoZLsucf9AL0xlOLI96w9Ue8tH-5AzRKnfhQmRYl3hPjtreVrZjZTz0cI5IUH4p7UeE1fK77YuO4qSXdwKluOxthyphenhyphenfDvwguO4QheKNMaJbD-2rhV_gSNRUDOZsxhhBIfozs7jk3/s1600/2017-03-26+12.19.43.jpg" imageanchor="1" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitWmFy8MoZLsucf9AL0xlOLI96w9Ue8tH-5AzRKnfhQmRYl3hPjtreVrZjZTz0cI5IUH4p7UeE1fK77YuO4qSXdwKluOxthyphenhyphenfDvwguO4QheKNMaJbD-2rhV_gSNRUDOZsxhhBIfozs7jk3/s640/2017-03-26+12.19.43.jpg" width="640" /></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per enllaçar la Figuera amb Cabacés seguirem un tram del GR-171, sender que creua bona part de Catalunya, des del santuari de Pinós, al Solsonès, fins al refugi del Caro, al Baix Ebre. Sortim de La Figuera per un camí que deixa a la nostra dreta el mas Miramar, amb unes fantàstiques vinyes que efectivament semblen imaginar el mar, més enllà de la muralla que forma la Serra de Llaberia. Hem de baixar, per un corriolet serpentejant, el camí del grauet de les Obagues, fins al llit del riu Montsant, que </span><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">creuarem una mica més enllà de l'antic molí del Moliner. Seguim fins a travessar la carretera que uneix els dos pobles i ens comencem a enfilar cap a Cabacés, que de moment no veiem, perquè tal com continua la rondalla, "La Figuera està molt alta, Cabacés molt amagat ...". El camí de ferradura que seguim ara, transcorre en bona part entre oliveres, que ja indiquen quin és el producte estrella de Cabacés.</span><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Arribem al poble a l'hora de dinar i ens n'anem a fer un mos i a recuperar forces al local de la Societat Recreativa, al costat de la cooperativa.</span><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix3pYF1k8CER1IwIA4h5-7F2qEyL20z6ArfICz-_74nM2mz0QXgh_ZuzDBTSU7xoZKDck6kerf-4uH2FUs1HwRYMI-Zsx4KshvJV3ndF87YIOti7KFUEGNt0Cxdk5P3UL8P9bdrmxUSIu2/s1600/2017-03-26+14.06.01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix3pYF1k8CER1IwIA4h5-7F2qEyL20z6ArfICz-_74nM2mz0QXgh_ZuzDBTSU7xoZKDck6kerf-4uH2FUs1HwRYMI-Zsx4KshvJV3ndF87YIOti7KFUEGNt0Cxdk5P3UL8P9bdrmxUSIu2/s640/2017-03-26+14.06.01.jpg" width="640" /></a><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Havent dinat ens queda el darrer tram de camí, de retorn a la Vilella Baixa. Abandonarem el GR-171 i anirem per un camí ral, de la xarxa de senders del Priorat. El primer tram careneja, amb fantàstiques vistes de La Figuera a la nostra dreta. Al fons, el riu Montsant forma un petit embassament, conegut com el Pantà de la Vilella Baixa.</span><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Hem de baixar a creuar el barranc, i ho farem pel sorprenent Pont de Cavaloca, pont romànic de pedra seca, d'un sol ull.</span><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Passat el pont, continuem el camí, força planer fins a la Vilella Baixa, on arribem a mitja tarda, després d'un dia fantàstic.</span><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHzvg2-HpNAiFsrT2kpHrlCdlwQwHKypFTID5XWI6qlL1z17TIP26rNWnbAkynSWVUsgsB0IizC8GLEYLkV_bFszZJQdonfSdMkZHbiNU030Plsu6hbhnP8-5AMSTyxcrzz8aBI7tb_C32/s1600/2017-03-26+17.01.26.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHzvg2-HpNAiFsrT2kpHrlCdlwQwHKypFTID5XWI6qlL1z17TIP26rNWnbAkynSWVUsgsB0IizC8GLEYLkV_bFszZJQdonfSdMkZHbiNU030Plsu6hbhnP8-5AMSTyxcrzz8aBI7tb_C32/s640/2017-03-26+17.01.26.jpg" width="640" /></a></div>
Marta Alsinahttp://www.blogger.com/profile/12277935827719509210noreply@blogger.com0