dimarts, 31 de desembre de 2019

Sostre comarcal de l'Alt Penedès: un dilema geogràfic


Dilluns, 9 de desembre. Nova oportunitat per fer una excursió fora del cap de setmana, que aprofitarem per recuperar el nostre abandonat projecte dels sostres comarcals. Ens decidim per la comarca de l'Alt Penedès, però no serà fàcil, i no pas precisament per la dificultat del cim!
La bibliografia és qui ens ho posa difícil. Al llibre Sostres Comarcals de Catalunya, de Cossetània Edicions, Jordi Lopez Miquel afirma que el sostre de l'Alt Penedès és el Puig de les Agulles, de 841 metres. No obstant, l'autor puntualitza que l'esmentat puig no és el punt més alt de la comarca, el qual es troba a la serra dels Esgavellats, però el sostre d'aquesta serra, el Puig de les Solanes (914 metres) no es troba dins la comarca de l'Alt Penedès sinó a l'Anoia, motiu pel qual no li atorga la categoria de sostre comarcal. Per altra banda, Joan Raventós Hill, a la seva obra A peu per l'Alt Penedès, també de Cossetània Edicions, no dubta a situar el Puig de les Solanes just a la divisòria entre tres comarques, l'Alt Penedès, l'Anoia i l'Alt Camp i per tant, el considera, amb tots els honors, sostre de l'Alt Penedès.


Ens prendrem el dilema com una oportunitat i no pas com un problema, i pujarem als dos cims, als quals n'hi afegirem, de propina, un tercer, el Puig Castellar, que tot i no entrar en el dilema, pel fet d'estar clarament dins de l'Anoia, és el més elevat (944 metres) i el que té més caràcter de cim.
Començarem l'excursió en un aparcament just al costat de la carretera que uneix La Llacuna amb Vilafranca del Penedès, passant per Pontons. Només baixar del cotxe, dues sorpreses: la primera, el fort vent (és la tercera excursió seguida que fem acompanyats de fortes ventades) i la segona, una mena de gàbia encastada a un arbre, plena de llibres, amb una cadira al costat. Deu ser una iniciativa de foment de la lectura, però no deixa de ser sorprenent en aquest racó de món i més amb les inclemències meteorològiques d'avui.
L'ascens al cim dura poc més de deu minuts, per un sender local prou agradable. El pic té ben poca personalitat, però més enllà de la vegetació que l'envolta, es pot albirar una bonica vista de Montserrat. La baixada la fem circular, seguint el mateix sender local, i abans de seguir, esmorzem dins el cotxe, per evitar el vent, que se'ns fa insuportable.
Per abordar el segon cim del dia, ens cal creuar la carretera i seguir un tram del mateix sender local fins a enllaçar amb el GR-172, que planeja entre boscos d'alzines, al peu de la serra dels Esgavellats, fins a trobar l'indicador, a la dreta, per assolir el cim del Puig de les Solanes. Ens cal superar una costeruda tartera i una petita grimpada final. El cim té encara menys personalitat que l'anterior, sense cap mena de vista. Sabem que hi som per un pal indicador, una fita i un llibre registre en el qual podem constatar, aixó sí, que altres visitants anteriors el reconeixen com a sostre comarcal.


Donem doncs per assolit el sostre comarcal (sigui el que sigui!) i ens dirigim, per la pista que carena la serra dels Esgavellats, al tercer objectiu del dia, el Puig Castellar, les antenes del qual ja es destaquen al fons. Aquest sí que té caràcter de cim, i malgrat la humanització evident, gaudeix d'una magnífica panoràmica del Penedès i l'Anoia, amb la Llacuna en primer terme, Montserrat i el Pirineu al fons. Llàstima que la ventada ens en foragita i no ens ho deixa apreciar prou.
Abans de tornar al punt d'inici, posem una nota de cultura a l'excursió i visitem el poblat ibèric del Castellar, les restes d'un assentament fortificat datat entre els segles III i I aC i situat, com tots poblats ibers, en un punt estratègic, amb domini sobre la plana del Penedès.
Per arrodonir el dia, ens regalem un dinar al restaurant Somiatruites d'Igualada, molt recomanable.

dijous, 26 de desembre de 2019

Matinal al Montseny: les Agudes i el Turó de l'Home



Diumenge, 17 de novembre. Sortida matinal en grup, per compartir un parell de cims propers: les Agudes (1.705,44 metres) i el Turó de l'Home (1.705,78 metres), els punts més elevats del Montseny, sostres comarcals de La Selva i el Vallès Oriental, que no engruixiran, però, la nostra abandonada llista, doncs ja els tenim repetits.
Començarem a caminar a l'aparcament de la Font de Passavets, situat al punt quilomètric 22 de la carretera que porta a Santa Fe del Montseny, que a aquesta hora, prop de les nou del matí, ja està força ple.
Poc després de la font, hem de creuar la riera de Passavets i agafar un corriol a mà dreta (sender PR-208) que s'anirà enfilant de forma sostinguda per dins d'una espectacular fageda, que per l'època de l'any en què estem, ens ofereix la seva millor targeta de presentació, amb una espessa catifa vermella al terra i una variada paleta de grocs i ocres  al nostre damunt. D'una font a una altra: deixem a la nostra dreta la Font del Briançó, de la qual brolla només un filet d'aigua i fem un darrer tram de pujada fins a enllaçar amb el GR-5.2. De moment, però, el deixem i ens desviem a la dreta, per anar a buscar el coll de les Agudes i un darrer tram de tartera fins al cim.


El cim de les Agudes és escarpat i esquerp, sobretot si es puja des de la banda contrària a la nostra, per la grimpada dels Castelllets. A més i com ja comença a ser costum en les nostres excursions, ens dóna la benvinguda una forta ventada. El dia, però, és clar i la vista panoràmica, espectacular, des dels Pirineus fins al mar, que sembla ben bé a tocar. Als nostres peus, els poblets del Montseny i les Guilleries (Arbúcies, Sant Hilari de Sacalm) i el pantà de Santa Fe.
Després de gaudir de les vistes i immortalitzar el moment, busquem un racó una mica arrecerat per poder esmorzar, abans d'abordar el següent cim del dia. 


Per anar fins al Turó de l'Home, que tenim just al nostre davant, desfem els passos fins al GR, voregem el Puig Sacarbassa i prenem un corriol molt planer, el primer tram del qual, en zona obaga, està força glaçat. Ben aviat, però, ens torna a tocar el sol i enfilem el darrer tram en direcció al sostre del Montseny. El camí està força concorregut i també s'hi veu el cim. En arribar al coll Sesbasses enllacem amb un camí asfaltat i fem els pocs metres que ens queden fins al capdamunt acompanyats de força gent. Aquest cim, al contrari de les Agudes, està completament humanitzat, amb edificis i antenes diverses. El millor tornen a ser les vistes, en especial la del cim de les Agudes, d'on venim.
Per baixar, tornarem a enllaçar amb el sender PR-208, passarem pel costat de l'Aveteda, un espectacular bosc d'avets, d'un verd ben fosc, infiltrat al mig de la fageda, i acabarem a una pista de grans llaçades que ens deixarà de nou a la Font de Passavets. A punt per anar a dinar!

dimarts, 24 de desembre de 2019

Tardor a la Vall de Gresolet


Dilluns, 4 de novembre de 2019. Tenim la sort de poder aprofitar un dia entre setmana per sortir d'excursió i a aquestes alçades d'any, és un bon moment per gaudir de la tardor. Així doncs, escollim un itinerari circular per la Vall de Gresolet, en ple Parc Natural del Cadí Moixeró, a la comarca del Berguedà i just als peus del Pedraforca. Sembla ser que la vall té un microclima especial, que fa que hi convisquin arbres de fulla caduca com faigs i roures amb arbres de fulla perenne, com pi roig, pi negre i avet, de manera que la combinació de colors de tardor promet ser espectacular.
Anem fins a Saldes i ens apropem en cotxe fins al coll de la Cabana, punt habitual d'inici de l'ascens al Pedraforca, prop del refugi Lluís Estasén. Quan sortim del cotxe i ens posem a caminar per la pista, el vent bufa amb força i és ben empipador. Afortunadament ben aviat deixem la pista per agafar un corriol a mà dreta que ens portarà cap al fons de la vall i ens protegirà del vent.
El corriol, pedregós i encatifat de fulles, davalla ràpidament pel mig del bosc fins a creuar el  torrent de les Dogues. Poc després, el bosc es comença a obrir i podem contemplar ja el fons de la vall, amb els edificis del refugi i el santuari de Gresolet i sobretot, amb l'esclat cromàtic de verds, grocs, ocres i vermells. Tal com ens esperavem, tardor en estat pur.


Acabem d'arribar fins al refugi, que està tancat, però la part de fora està molt ben arranjada, gairebé com un jardí, i allà esmorzem. S'intueix la imponent presència del Pedraforca, però tot i que en aquests moments fa sol, malauradament, unes boires no ens el deixen veure gens. 
Havent esmorzat, ens toca recuperar tot el desnivell! És la broma pesada de les excursions que comencen en baixada. El camí d'ascens, però, transcorre pel mig d'una espectacular fageda, amb alguns exemplars d'arbres monumentals. Els primers que trobem, prop del camí i la majoria en bon estat, són els quatre faigs del Clot de l'Om. Per arribar als següents, però, ens hem de desviar a l'esquerra i superar un fort desnivell, fins a arribar al que resta del Faig Gros de les Molleres, en molt mal estat. 


Atès que se'ns fa tard, decidim no arribar fins a l'Avet de les Molleres (després uns excursionistes ens diran que el pobre ja és per terra) i desfem els nostres passos fins al camí principal. Ens queda encara un bon tram de pujada, fins al Collell. Mentre ens enfilem, el temps s'ha embolicat, i a la pista que hem de recorrer per tornar al punt d'inici, no només ens rep el vent, sinó també algunes gotes de pluja. Ho compensen, però, les boniques i acolorides vistes del fons de la vall. Realment ha estat una de les millors escursions de tardor dels darrers anys!