diumenge, 28 de desembre de 2008

Els manlleuencs no volem l'ARE


Avui els manlleuencs ens hem manifestat massivament contra el projecte d'Àrea Residencial Estratègica (ARE) mitjançant el qual la Generalitat pretén construir 2.273 nous habitatges a Manlleu. De la manifestació m'han cridat l'atenció especialment dos aspectes, destactats per les persones que han pres la paraula: la voluntat de Manlleu de continuar essent un poble, un "poble gran", però poble al cap i a la fi, i la força que poden tenir els ciutadans quan troben un objectiu comú i remen tots en la mateixa direcció. En aquest cas, el missatge a la Generalitat ha estat clar: el reequilibri territorial del país, per més que pugui ser un objectiu lloable, no es pot dissenyar des d'un despatx de Barcelona i ignorant absolutament el territori.
Els que han tingut un paper ben poc lluït, a parer meu, han estat l'alcalde i els regidors de l'equip de govern municipal. Malgrat ara diguin que sempre han estat en contra del projecte i que pensen dimitir si es porta a terme, no hem sentit un no contundent ni hem vist negre sobre blanc les al·legacions de l'Ajuntament fins que no s'ha convocat la manifestació. Tot fa pensar que, sense la mobilització ciutadana, les coses haguessin anat d'una altra manera.
Tampoc no m'agrada gens el que s'insinua des de l'equip de govern: que l'oposició al projecte pot comportar que la Generalitat deixi de construir a Manlleu serveis públics que són absolutament necessaris per a la població actual (habitatge públic, nou CAP ...). Si així és com actúa el govern del nostre país (equipaments públics a canvi de desenvolupaments urbanístics), això només té un nom: xantatge, i cap govern municipal no s'hi ha de prestar. Seria inadmissible!!

dissabte, 13 de desembre de 2008

El paper del Museu Industrial del Ter com a dinamitzador de la cultura manlleuenca

Ahir vaig assistir a la presentació del llibre “Cantar a la fàbrica, cantar al coro. Els cors obrers a la conca del Ter mitjà”, del profesor Jaume Ayats. La presentació va tenir lloc al Museu Industrial del Ter, institució que va impulsar en el seu moment el treball de recerca que ara ha esdevingut llibre i que l’ha inclòs en la seva col·lecció de monografies “La turbina”.
En una de les intervencions de la presentació, el musicòleg Joaquim Rabaseda va posar l’accent en la trascendencia del moment que s’estava vivint, i recordant l’origen del terme arqueología industrial, en un article publicat pel profesor Michael Rix, de la Universitat de Birmingham, l’any 1955, va proposar el terme musicologia industrial per referir-se a una nova disciplina, inaugurada amb l’estudi que es presentava. De ben segur que en tornarem a sentir a parlar!
Les paraules de Joaquim Rabaseda em van fer reflexionar sobre el paper del Museu Industrial del Ter i la projecció adquirida en els seus pocs anys de vida. A part de la seva missió més evident com a museu de territori (de tota la conca del Ter) i com a projector al futur dels valors de la història de Manlleu, és especialment destacable la seva actuació com a centre cultural (exposicions temporals, cicles de conferències, representacions teatrals …) i com a centre de recerca cultural (el llibre presentat ahir n’és un magnífic exemple) i ambiental. També són de destacar els seus papers com a centre educatiu i en la promoció de la ciutat (amb l’oficina de Turisme de Manlleu). En poc temps ha esdevingut, en definitiva, el veritable centre neuràlgic de la cultura manlleuenca.
Tot això em porta a preguntar-me perquè l’Ajuntament de Manlleu no aprofita el museu, en tant que fundació privada íntegrament municipal com a únic coordinador i dinamitzador de la política cultural de la ciutat. No només se li reconeixeria una funció que de fet ja està realitzant, sinó que de ben segur es milloraria l’eficiència de l’esmentada política cultural. Perquè, tot i que molts puguin considerar fora de lloc barrejar la cultura amb termes econòmics, cal recordar què significa el concepte d’eficiència: fer el mateix, amb menys recursos i a més, fer-ho més bé. O dit d’una altra manera, habilitat per treure el màxim suc de les pròpies possibilitats i sobretot, dels recursos materials de què es disposa. I fer això, segur que ningú no ho considera fora de lloc. Crec que es mereix una reflexió.

dimarts, 9 de desembre de 2008

L’aparcament de la Plaça Fra Bernadí: una bona idea? Una idea oportuna?


El projecte de construcció d’un aparcament soterrani a la plaça de Manlleu , amb la corresponent remodelació de la plaça, m’ha generat, des del començament, molts interrogants, pels quals no tinc una resposta clara, més enllà d’una sèrie de reflexions que m’agradaria compartir.

En primer lloc, no tinc clar què va se primer en aquest cas, si l’ou o la gallina. M’explico: no sé si la necessitat d’un aparcament soterrani ha comportat haver de plantejar-se la remodelació de la plaça o si aquesta remodelació era l’objectiu i l’aparcament s’ha utilitzat com a excusa.

Si l’objectiu era la remodelació de la plaça, crec que lligar-lo amb la construcció d’un aparcament, potser no del tot necessària, condiciona el tipus de remodelació de manera considerable. Vull dir que, si no s’hagués de foradar per construir un aparcament, segurament ens haguessim plantejat un projecte per a la plaça que no tindria res a veure amb el que finalment s’ha escollit.
I d’altra banda, es faci el que es faci amb la plaça, hi haurà un 50% dels manlleuencs descontents, ja que el tema no deixa ningú indiferent. Hi ha tants defensors apassionats de la plaça tal com és com partidaris de posar-la potes enlaire. En aquest aspecte, celebro la valentia del govern, ja que la quota de descontents que comporta qualsevol projecte serà, sens dubte, més gran del que és habitual.

I si l’objectiu principal era la construcció d’un aparcament soterrani, he de dir que tinc dubtes raonables sobre la seva necessitat. Hi ha prou massa crítica d’habitants i comerços a Baix Vila per justificar la viabilitat d’aquest equipament? Els manlleuencs, que fins ara no hem estat disposats a pagar per aparcar en zona blava, pagarem per utilitzar un aparcament soterrani? De necessitats d’aparcament sempre n’hi ha, ja que el nombre de vehicles augmenta cada dia, però, estem disposats a pagar per aparcar?
I pel que fa a la viabilitat del projecte, també em planteja seriosos dubtes: per garantir-la caldrà que tots els aparcaments al voltant de la plaça siguin de pagament. Les paraules del regidor d’urbanisme en el darrer Ple municipal no van contribuir a aclarar dubtes: en justificar perquè s’havia eliminat la construcció d’un aparcament soterrani en el Pla de Millota Urbana a la zona de l’antiga Piara, va argumentar que la presència d’aquest aparcament feia qüestionar la viabilitat del de la plaça. Haurem de sentir més vegades aquest argument? L’aparcament de la plaça, és un bon projecte per a Manlleu o una corda al coll de l’Ajuntament, una hipoteca que condicionarà moltes de les decisions que es pendran a partir d’ara?

I finalment, em preocupa l’oportunitat del projecte. En un entorn de crisi econòmica i important disminució del consum, aguantaran els comerciants de Baix Vila dos anys amb la plaça potes enlaire? De ben segur que una plaça en obres no actuarà pas de reclam sinó tot el contrari. Els comerciants estan inquets. Això no és cap novetat: a tot arreu on s’han fet actuacions com aquestes ha passat el mateix i en moltes ocasions el resultat final ha fet oblidar tots els dubtes i inquietuds anteriors. Però poques vegades la situació econòmica hi acompanyava tan poc com ara. Per això em pregunto si no seria més sensat ajornar el projecte, tot esperant temps millors.

El rebut de l’aigua

Des de fa força anys, molts manlleuencs que viuen sols han estat reivindicant a l’Ajuntament un canvi en el sistema de facturació de l’aigua. Els ciutadans es queixen que, en cobrar les companyies un consum mínim per a tothom, no incentiven l’estalvi d’aigua, ja que aquells que normalment no arriben al mínim, paguen el mateix si fan un consum racional que si no van gaire amb compte a l’hora de deixar l’aixeta oberta. Finalment, des de l’Ajuntament de Vic s’han mostrat receptius a aquestes inquietuds i han aprovat l’eliminació del sistema de mínims en la facturació de l’aigua. A partir d’ara, tots els vigatans pagaran un import fix destinat al manteniment de la xarxa d’abastament d’aigua i un import variable, que dependrà dels metres cúbics d’aigua que gastin. Per tant, si estalvien aigua, pagaran menys.
En el Ple de l’Ajuntament de Manlleu del dia 18 de novembre, des del grup municipal de CiU, hem demanat a l’alcalde que Manlleu segueixi els passos de Vic i canviï aquest sistema tan poc racional de facturació de l’aigua.