dijous, 21 de maig de 2009

L'artesania com a opció de futur


Aquest cap de setmana va tenir lloc a Manlleu una nova edició de la fira Artesanàlia. En la conferència que inaugurava la fira, la Directora d'Artesania Catalunya, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, la senyora Gemma Amat, ironitzava que, en un departament com el seu, durament castigat per universitaris, empreses i sindicats, l'artesania era l'única que donava alegries. Bromes apart, crec que té molta raó en el fons del seu missatge. En un moment prou difícil, en el qual moltes persones perden la feina i les dificultats d'obtenció de finançament ho posen molt difícil als emprenedors, l'artesania pot ser una bona sortida de futur ja que, més que grans inversions i grans estructures empresarials, el que fa falta és talent i habilitats personals i d'això, com vam poder observar els que vam visitar la fira, n'hi ha més que no ens pensem.

Trenta anys d'ajuntaments democràtics




El proppassat dia 24 d'abril, l'Ajuntament de Manlleu va reunir, en un acte de commemoració del trentè anniversari de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, tots els alcaldes i una bona part dels regidors d'aquesta etapa. D'entre els parlaments que es van fer, m'agradaria destacar un parell de reflexions de Ramon Sitjà, alcalde de Manlleu entre 1995 i 1999. Tot i les diferències que ens separen en molts temes, val a dir que comparteixo el fons de les dues reflexions que va fer.


La seva primera reflexió feia referència als funcionaris i al seu grau d'influència i corresponent implicació en els projectes municipals. Em va fer pensar en algunes de les idees que desenvolupa Xavier Roig, en el seu llibre "La dictadura de la incompetència" a l'entorn de la dimensió i qualitat de l'estructura administrativa.


L'altra reflexió versava sobre el creixement de Manlleu. Sitjà sostenia que el primer pla urbanístic d'aquests 30 anys havia aconseguit, amb la seva filosofia de no consumir nou terreny en excés sinó aprofitar per omplir els buits existents en el teixit urbà, un creixement prou equilibrat (menys de 5.000 habitants en 30 anys), sobretot si el comparàvem amb els creixements experimentats per altres ciutats en aquest mateix període. Ho comparteixo totalment. Ramon Sitjà, però, considerava que ara calia ser més agosarat, tal com ja apunta el nou POUM aprovat l'any 2007. Jo no ho tinc tant clar. Crec que ens ha anat prou bé amb la filosofia de l'antic pla de no ocupar nous terrenys si no era estrictament necessari i ho penso especialment en relació amb l'objectiu de cómençar a créixer a l'altra banda del Ter, que mai no he vist gens clar.