dilluns, 28 de maig de 2012

Per la serra de Montgrony

Dissabte, 19 de maig. Primera sortida de la temporada amb la colla dels "Camalluents". Anem cap a terres del Ripollès, per pujar dos cims de la serra de Montgrony: la Covil i Costa Pubilla.
Comencem d'hora, perquè les previsions meteorològiques havien pronosticat per a la tarda unes tempestes que no es van arribar a materialitzar. A quarts de nou ja caminem, des d'un aparcament que hi ha al costat d'una pista encimentada que puja cap al Santuari de Montgrony, passat el bonic llogarret de Campelles. Ben aviat ens enfilem per un corriol pedregós enmig del bosc, en direcció al refugi i al primer cim del dia: la Covil, que en sortir del bosc, apareix ja al nostre davant. En lloc d'emprendre l'ascens directe, però, fem una marrada i rodegem la muntanya pel seu flanc esquerre, fins a Coll Pan. Des d'aquí gaudim d'una bonica panoràmica de les muntanyes que tanquen la vall pel cantó de llevant: el Taga i Sant Amanç, amb el poblet de Bruguera als seus peus. Com que el dia no és massa clar, una imperceptible calitja ens impedeix de veure la plana de Vic i el Montseny.
Montgrony i el Ripollès són terra de llegendes i bressol de la nostra història. De fet, Coll Pan constituia el límit entre els comtats de la Cerdanya i d'Osona, que es van unificar sota el poder del compte Guifré el Pilós, per formar, junt amb Urgell, Conflent i Girona el gran comptat de Barcelona.
Deixem la lliçó d'història i ens endinsem de nou pel bosc, fent un gradual gir de 180º, fins al peu de la carena herbada que s'enfila a la Covil. M'agrada molt la sensació d'amplitud que comporta caminar per una carena. La vista panoràmica és impressionant, tant a la vessant ripollesa de la muntanya, amb el Puigmal de gran protagonista, com a la vessant berguedana, on, evidentment, triomfa el Pedraforca.

Esmorzem a l'avantcim, contemplant aquest magnífic espectacle i seguim uns metres més, fins al cim propiament dit (2.001 m) per, acte seguit, iniciar una ràpida baixada per terreny de pastures fins al coll de Coma Ermada. Les baixades quan encara no has assolit el cim d'una excursió són un mal negoci! Et sents com si et cobressin doble. I efectivament, davant dels nostres ulls s'alça imponent el cim del Pla de Pujals, popularment conegut com a Costa Pubilla, el punt culminant de la serra de Montgrony. Gairebé sembla com si ens hagués de caure al damunt, la qual cosa significa que haurem de superar un desnivell considerable (gairebé 200 metres) en ben poc tros. Doncs amunt s'ha dit! Després d'esbufegar i suar de valent, assolim el cim (2.053 m) i xalem amb les vistes. Al fons de la vessant berguedana, unes casetes que semblen de joguina: és Castellar de n'Hug.

Fetes les fotografies de rigor, iniciem el descens, de nou fins al coll i endavant, passant pel peu de la Covil i el seu refugi, fins a recuperar el camí de pujada que ens torna a l'aparcament on hem deixat els cotxes. A Campelles ens espera un magnífic arròs de muntanya.

dijous, 17 de maig de 2012

Imatges de primavera

Aquestes darreres setmanes, hem aprofitat per fer algunes sortides pels voltants d'Osona, amb l'objectiu de copsar algunes escenes d'esclat primaveral, en el marc de l'etern cicle de les estacions. Un parell de matinals, al Puisacalm i al Matagalls, ens han permès observar com el magnífic verd primaveral s'anava apoderant gradualment del paisatge, sense pressa però sense pausa en el seu ascens cap als cims.
En la nostra primera sortida, el matí del dia 1 de maig, al Puigsacalm des de Pla Traver, als prats que envolten la senyorial masia l'herba encara és escadussera i les fagedes encara tenen un to marronós al Puigsacalm i al Puig Cubell, tot i que, en acostar-nos-hi, podem veure ja els primers brots verds maldant per sortir.
En contrast amb les primeres estampes primaverals, un fons d'excepció: un espès mantell blanc cobreix totalment el Pirineu, des del Pedraforca fins al Canigó, fruit de la darrera nevada de la temporada. En un dia de visibilitat esplèndida, des del cim s'observa perfectament com el Mediterrani ressegueix el contorn de la badia de Roses.
Al cap d'uns dies, el diumenge 6 de maig, el matí és gris i es flaira la pluja, mentre pugem a Matagalls des del coll de Bordoriol, la Font de Llops i la Font de Mosquits. Aquí és ja molt evident el contrast de colors, amb una primera franja d'un verd intenssíssim i una segona franja encara marronosa. D'aquesta imatge gaudim mentre trepitgem el matalàs de fulles que cobreix el sotabosc de la fageda, corriols i senders inclosos.

En arribar a Coll Pregon, en lloc de seguir la ruta habitual, que condueix directament cap al Collet de l'Home Mort, ens desviem a l'esquerra, cap a la font de Coll Pregon i donem la volta al Puig Sacreu, en un itinerari ben poc concorregut.
El cim, en canvi, està tan animat com sempre. El dia continua emboirat, però de tant en tant s'obre alguna clariana que permet gaudir del paisatge. En un punt del descens, descobrim unes boniques vistes dels cingles de Tavertet, i també divisem la curiosa silueta del Bassegoda.
En acabar l'excursió, de nou  al Coll de Bordoriol, començen a caure algunes gotes que ben aviat es converteixen en una forta tempesta, amb calamarsada inclosa. Tot molt primaveral. Sort que aquesta última part ja ens enganxa ben entaulats!