dilluns, 28 de maig de 2012

Per la serra de Montgrony

Dissabte, 19 de maig. Primera sortida de la temporada amb la colla dels "Camalluents". Anem cap a terres del Ripollès, per pujar dos cims de la serra de Montgrony: la Covil i Costa Pubilla.
Comencem d'hora, perquè les previsions meteorològiques havien pronosticat per a la tarda unes tempestes que no es van arribar a materialitzar. A quarts de nou ja caminem, des d'un aparcament que hi ha al costat d'una pista encimentada que puja cap al Santuari de Montgrony, passat el bonic llogarret de Campelles. Ben aviat ens enfilem per un corriol pedregós enmig del bosc, en direcció al refugi i al primer cim del dia: la Covil, que en sortir del bosc, apareix ja al nostre davant. En lloc d'emprendre l'ascens directe, però, fem una marrada i rodegem la muntanya pel seu flanc esquerre, fins a Coll Pan. Des d'aquí gaudim d'una bonica panoràmica de les muntanyes que tanquen la vall pel cantó de llevant: el Taga i Sant Amanç, amb el poblet de Bruguera als seus peus. Com que el dia no és massa clar, una imperceptible calitja ens impedeix de veure la plana de Vic i el Montseny.
Montgrony i el Ripollès són terra de llegendes i bressol de la nostra història. De fet, Coll Pan constituia el límit entre els comtats de la Cerdanya i d'Osona, que es van unificar sota el poder del compte Guifré el Pilós, per formar, junt amb Urgell, Conflent i Girona el gran comptat de Barcelona.
Deixem la lliçó d'història i ens endinsem de nou pel bosc, fent un gradual gir de 180º, fins al peu de la carena herbada que s'enfila a la Covil. M'agrada molt la sensació d'amplitud que comporta caminar per una carena. La vista panoràmica és impressionant, tant a la vessant ripollesa de la muntanya, amb el Puigmal de gran protagonista, com a la vessant berguedana, on, evidentment, triomfa el Pedraforca.

Esmorzem a l'avantcim, contemplant aquest magnífic espectacle i seguim uns metres més, fins al cim propiament dit (2.001 m) per, acte seguit, iniciar una ràpida baixada per terreny de pastures fins al coll de Coma Ermada. Les baixades quan encara no has assolit el cim d'una excursió són un mal negoci! Et sents com si et cobressin doble. I efectivament, davant dels nostres ulls s'alça imponent el cim del Pla de Pujals, popularment conegut com a Costa Pubilla, el punt culminant de la serra de Montgrony. Gairebé sembla com si ens hagués de caure al damunt, la qual cosa significa que haurem de superar un desnivell considerable (gairebé 200 metres) en ben poc tros. Doncs amunt s'ha dit! Després d'esbufegar i suar de valent, assolim el cim (2.053 m) i xalem amb les vistes. Al fons de la vessant berguedana, unes casetes que semblen de joguina: és Castellar de n'Hug.

Fetes les fotografies de rigor, iniciem el descens, de nou fins al coll i endavant, passant pel peu de la Covil i el seu refugi, fins a recuperar el camí de pujada que ens torna a l'aparcament on hem deixat els cotxes. A Campelles ens espera un magnífic arròs de muntanya.