El projecte de construcció d’un aparcament soterrani a la plaça de Manlleu , amb la corresponent remodelació de la plaça, m’ha generat, des del començament, molts interrogants, pels quals no tinc una resposta clara, més enllà d’una sèrie de reflexions que m’agradaria compartir.
En primer lloc, no tinc clar què va se primer en aquest cas, si l’ou o la gallina. M’explico: no sé si la necessitat d’un aparcament soterrani ha comportat haver de plantejar-se la remodelació de la plaça o si aquesta remodelació era l’objectiu i l’aparcament s’ha utilitzat com a excusa.
Si l’objectiu era la remodelació de la plaça, crec que lligar-lo amb la construcció d’un aparcament, potser no del tot necessària, condiciona el tipus de remodelació de manera considerable. Vull dir que, si no s’hagués de foradar per construir un aparcament, segurament ens haguessim plantejat un projecte per a la plaça que no tindria res a veure amb el que finalment s’ha escollit.
I d’altra banda, es faci el que es faci amb la plaça, hi haurà un 50% dels manlleuencs descontents, ja que el tema no deixa ningú indiferent. Hi ha tants defensors apassionats de la plaça tal com és com partidaris de posar-la potes enlaire. En aquest aspecte, celebro la valentia del govern, ja que la quota de descontents que comporta qualsevol projecte serà, sens dubte, més gran del que és habitual.
I si l’objectiu principal era la construcció d’un aparcament soterrani, he de dir que tinc dubtes raonables sobre la seva necessitat. Hi ha prou massa crítica d’habitants i comerços a Baix Vila per justificar la viabilitat d’aquest equipament? Els manlleuencs, que fins ara no hem estat disposats a pagar per aparcar en zona blava, pagarem per utilitzar un aparcament soterrani? De necessitats d’aparcament sempre n’hi ha, ja que el nombre de vehicles augmenta cada dia, però, estem disposats a pagar per aparcar?
I pel que fa a la viabilitat del projecte, també em planteja seriosos dubtes: per garantir-la caldrà que tots els aparcaments al voltant de la plaça siguin de pagament. Les paraules del regidor d’urbanisme en el darrer Ple municipal no van contribuir a aclarar dubtes: en justificar perquè s’havia eliminat la construcció d’un aparcament soterrani en el Pla de Millota Urbana a la zona de l’antiga Piara, va argumentar que la presència d’aquest aparcament feia qüestionar la viabilitat del de la plaça. Haurem de sentir més vegades aquest argument? L’aparcament de la plaça, és un bon projecte per a Manlleu o una corda al coll de l’Ajuntament, una hipoteca que condicionarà moltes de les decisions que es pendran a partir d’ara?
I finalment, em preocupa l’oportunitat del projecte. En un entorn de crisi econòmica i important disminució del consum, aguantaran els comerciants de Baix Vila dos anys amb la plaça potes enlaire? De ben segur que una plaça en obres no actuarà pas de reclam sinó tot el contrari. Els comerciants estan inquets. Això no és cap novetat: a tot arreu on s’han fet actuacions com aquestes ha passat el mateix i en moltes ocasions el resultat final ha fet oblidar tots els dubtes i inquietuds anteriors. Però poques vegades la situació econòmica hi acompanyava tan poc com ara. Per això em pregunto si no seria més sensat ajornar el projecte, tot esperant temps millors.
En primer lloc, no tinc clar què va se primer en aquest cas, si l’ou o la gallina. M’explico: no sé si la necessitat d’un aparcament soterrani ha comportat haver de plantejar-se la remodelació de la plaça o si aquesta remodelació era l’objectiu i l’aparcament s’ha utilitzat com a excusa.
Si l’objectiu era la remodelació de la plaça, crec que lligar-lo amb la construcció d’un aparcament, potser no del tot necessària, condiciona el tipus de remodelació de manera considerable. Vull dir que, si no s’hagués de foradar per construir un aparcament, segurament ens haguessim plantejat un projecte per a la plaça que no tindria res a veure amb el que finalment s’ha escollit.
I d’altra banda, es faci el que es faci amb la plaça, hi haurà un 50% dels manlleuencs descontents, ja que el tema no deixa ningú indiferent. Hi ha tants defensors apassionats de la plaça tal com és com partidaris de posar-la potes enlaire. En aquest aspecte, celebro la valentia del govern, ja que la quota de descontents que comporta qualsevol projecte serà, sens dubte, més gran del que és habitual.
I si l’objectiu principal era la construcció d’un aparcament soterrani, he de dir que tinc dubtes raonables sobre la seva necessitat. Hi ha prou massa crítica d’habitants i comerços a Baix Vila per justificar la viabilitat d’aquest equipament? Els manlleuencs, que fins ara no hem estat disposats a pagar per aparcar en zona blava, pagarem per utilitzar un aparcament soterrani? De necessitats d’aparcament sempre n’hi ha, ja que el nombre de vehicles augmenta cada dia, però, estem disposats a pagar per aparcar?
I pel que fa a la viabilitat del projecte, també em planteja seriosos dubtes: per garantir-la caldrà que tots els aparcaments al voltant de la plaça siguin de pagament. Les paraules del regidor d’urbanisme en el darrer Ple municipal no van contribuir a aclarar dubtes: en justificar perquè s’havia eliminat la construcció d’un aparcament soterrani en el Pla de Millota Urbana a la zona de l’antiga Piara, va argumentar que la presència d’aquest aparcament feia qüestionar la viabilitat del de la plaça. Haurem de sentir més vegades aquest argument? L’aparcament de la plaça, és un bon projecte per a Manlleu o una corda al coll de l’Ajuntament, una hipoteca que condicionarà moltes de les decisions que es pendran a partir d’ara?
I finalment, em preocupa l’oportunitat del projecte. En un entorn de crisi econòmica i important disminució del consum, aguantaran els comerciants de Baix Vila dos anys amb la plaça potes enlaire? De ben segur que una plaça en obres no actuarà pas de reclam sinó tot el contrari. Els comerciants estan inquets. Això no és cap novetat: a tot arreu on s’han fet actuacions com aquestes ha passat el mateix i en moltes ocasions el resultat final ha fet oblidar tots els dubtes i inquietuds anteriors. Però poques vegades la situació econòmica hi acompanyava tan poc com ara. Per això em pregunto si no seria més sensat ajornar el projecte, tot esperant temps millors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada