Matí de diumenge a Cabrera

Diumenge, 7 d'octubre. Petita sortida matinal al Cabrerès. Ens llevem d'hora i poc després de les vuit del matí, aparquem el cotxe al costat de l'ermita de Sant Julià de Cabrera, per començar l'excursió. Volem pujar al Santuari de Cabrera seguint una ruta una mica diferent de l'habitual. Agafarem el camí anomenat de La Serrica. Un indicador a l'inici de la ruta ens indica que aquesta és arriscada. Es refereix al fort pendent del camí, que en alguns trams està equipat amb graons de ferro, per ajudar a la pujada. En realitat, però, si el terra no és moll, no suposa cap perill i constitueix un ascens ben divertit.

Al capdamunt d'aquest tram d'ascens, cal creuar una bonica fageda, amb el terra ja completament encatifat de fulles, enmig de les quals emergeixen enormes bolets de la varietat Amanita phalloides, tan verinosa com vistosa. És el típic bolet dels contes infantils i fa ben bé la sensació que siguem dins un bosc encantat.

Sortint del bosc, ens aturem a esmorzar en un indret amb bones vistes de la plana. El dia no és molt clar, però Bellmunt apareix en primer pla i un Pedraforca mig amagat per les boires fa de teló de fons.

Som ja a la part de dalt de l'altiplà i ens aproparem cap al santuari per una estreta cresta, amb impressionants cingleres a banda i banda. Hi ha alguns punts que s'agraeix que estiguin equipats amb baranes. Al nostre darrere, ens contempla el Puigsacalm. Els Pirineus, en canvi romanen amagats rera boires i núvols.

Arribem al santuari, que està molt animat. Hi ha força gent i xivarri de gossos. Al restaurant ja tenen la taula parada i es comença a flairar el sofregit del seu famós arròs de muntanya. Ens hi quedariem, però ens esperen a dinar a baix.

El descens l'emprenem per la ruta habitual, de les escales i el coll del Bram. Hi ha força excursionistes que pugen, alguns dels quals segurament es quedaran a dinar.

Acabem la nostra ruta, circular, de nou a Sant Julià de Cabrera, a quarts de dotze. Ja hem fet gana per dinar!