diumenge, 11 de maig de 2014

Itinerari de natura de Sant Julià de Saltor



Dissabte, 19 d'abril. Dedicarem aquest dissabte de Setmana Santa, en què el temps encara ens dóna una treva abans de les anunciades pluges, a fer una excursió per la comarca del Ripollès.
El punt d'inici serà la colònia Molinou, al municipi de Campdevànol. Farem una ruta circular per un itinerari de natura senyalitzat per l'Ajuntament. I a més de gaudir de paratges naturals ben diversos, el recorregut ens acostarà també, en un exercici de nostàlgia, a indrets actualment abandonats i en molts casos oblidats, però que han tingut un paper important en el passat d'aquestes contrades. Així, tot fent camí, també contribuim en la nostra petita mesura, a salvar aquests llocs de la imprudència de l'oblit.
Precisament el punt d'inici de l'excursió, la colònia Molinou, és un d'aquests indrets. Antiga colònia industrial, durant els segles XIX i XX va aprofitar la força de l'aigua del riu Freser per a les més diverses activitats, des de la farga a la paperera, passant per la filatura i la producció de ciment. Actualment no són més que una colla d'edificis en desús, testimoni d'un passat industrial que mirem de no oblidar.
Comencem a caminar en direcció al Mas de Molinou, feliçment encara habitat. El nostre primer objectiu és un turó proper, al capdamunt del qual s'encinglera l'ermita de Sant Grau. El turó i l'ermita, que assolim en poc més de mitja hora i uns quants esbufecs, constitueixen un excel·lent mirador de Campdevànol i la vall del Freser.



Seguim fent camí en un descens vertiginós en el qual ens deixem tota l'alçada que havíem guanyat. Anem a parar al peu d'una antiga pedrera, testimoni de l'activitat extractiva destinada a la fabricació de ciment.
Deixem la pedrera a la nostra esquerra i ens comencem a enfilar de nou, cap a l'indret anomenat les Solanes de Pernau. Com el seu nom indica, ens movem per zona solella i la vegetació així ho indica, ja que hi regna la roureda. El corriol, totalment acinglerat, té unes vistes magnífiques de la vall.
Fent marrades pel mig dels roures arribem al peu del cingle de Corones, que superarem per arribar a uns plans en els quals s'assenta l'antiga masia de Corones, actualment també abandonada i gairebé devorada per la vegetació.



Passada la casa, enfilem la carena cap als Llisos de Corones, uns plans encatifats d'herba des dels quals la panoràmica del Ripollès és impressionant. Bones vistes també del Prepirineu, amb el Pedraforca mig emboirat i La Covil com a gran protagonista. Un altre d'aquells indrets idíl·lics que darrerament col·leccionem.



Passats els Llisos, el canvi de vegetació ens indica que comencem a avançar per zona obaga. A banda i banda del camí, ens flanquegen altíssims i estilitzats faigs, que van guiant els nostres passos per la pista que condueix al collet de Saltor. Abans d'arribar-hi, però, abandonem el camí i ens endinsem bosc amunt, per anar a buscar el cim del Turó de Corones, també conegut com a Serrat dels Llamps. Tot i la seva modesta alçada (1.515 metres) tindria unes vistes extraordinàries, si no fos que s'ha ennuvolat molt i amenaça pluja. No obstant, és un lloc encantador i als nostres peus podem contemplar el pla de Sant Julià de Saltor.



Baixem per un corriol enmig de la fageda, fins al coll de Saltor i més avall, fins a Sant Julià, una antiga parròquia rural del municipi d'Ogassa. Es tracta d'un conjunt de masos abandonats i una església en bon estat, tot amb un aire desoladament solitari. El Puig de Sant Amand fa de sentinella de tota la zona.
Després d'una petita pausa, sota un cel més que amenaçador, iniciem el camí de retorn cap al punt d'inici, que farem ara per una zona obaga, sobretot de fageda. El trajecte segueix el curs del Torrent de Saltor i en algun tram, fins i tot passa pel mig del llit del torrent, afortunadament sense aigua.
Passem pel coll de Graus i pel costat de les restes de les cases de Sant Martí Vell, gairebé completament devorades per la vegetació i arribem de nou a la colònia Molinou rodejant el turó de Sant Grau per l'altra banda. Han estat cinc hores d'excursió molt agradable i al final, la pluja no ha fet la seva aparició.