dissabte, 27 de febrer de 2016

Al Santuari de Queralt


Dissabte, 6 de febrer. Tenim un compromís a mig matí, de manera que haurem de fer una excursió ben curta, per poder ser a dinar a casa. El dia tampoc no promet gaire, el cel està força ennuvolat i sembla que, finalment, a la tarda plourà una mica. 
Com que som a Prats, ens decidim a anar fins a Berga i pujar fins al Santuari de Queralt. I mentre conduïm cap allà, anem deixant enrere els núvols i fins i tot veiem algun raig de sol. 
Arribem a Berga, fem en cotxe un primer tram de la carretera que condueix al Santuari i aparquem el cotxe al costat de la carretera, allà on s'inicia el sender que ens hi portarà.


Després d'un primer tram de camí trobem, a l'esquerra, una desviació que ens portaria directament cap al santuari, pel GR 179 (el sender conegut com a Ruta dels Maquis). El deixem, però, i seguim recte, ja que abans d'arribar a Queralt, volem passar per l'ermita de Sant Pere de Madrona, que queda enfilada sobre unes roques, a la nostra dreta. Es tracta d'una petita església romànica, del segle XIII, d'una sola nau, amb un campanar en forma d'espadanya que mira cap al santuari, situat al seu davant mig camuflat entre les roques. Cap allà ens dirigirem, per un sender local emboscat que baixa i torna a pujar de forma força abrupta, abans de desembocar al peu de la carretera que mena al Santuari.


El santuari s'alça a l'indret on antigament s'aixecava el castell de Guillem de Berguedà, el famós trobador del segle XII, fill dels vescomptes de Berguedà. Aquest peculiar poeta medieval, amb guanyada fama de seductor, que va posar el seu art al servei de la ridiculització i l'insult dels seus enemics, té el seu record, aquí, al peu del que havia estat el castell de la seva família.
Pugem fins al santuari, anomenat popularment "el balcó de Catalunya", per les seves magnífiques vistes, de les quals avui no podem gaudir. Entrem a fer una visita a la verge, petita talla de fusta gòtica, una de les marededéus trobades de Catalunya, que segons la llegenda, s'entestava a tornar al lloc on finalment es va construir el santuari. Enguany se celebra el centenari de la seva coronació i segur que els berguedans, molt devots de la seva verge, li faran un homenatge a l'alçada de l'efemèride, sobretot tenint en compte que, fa 25 anys, en el 75è anniversari de la seva coronació, li van dedicar una Patum especial.
Queralt és d'aquells indrets de Catalunya amb una màgia especial, o, com diu mossèn Ballarín, "amb una suavitat de l'atmosfera que no es troba enlloc més".
La baixada la fem pel GR 179, sembrat de petites capelles, en honor de Sant Jaume, els Dolors i Sant Jacint, i amb alguna paret vertical on es practica l'escalada.