Tavertet - Rocallarga - Sant Corneli

Diumenge, 20 de maig. La dita es compleix i aquest maig ens obsequia amb un raig cada dia. Sembla, però, que tindrem una treva matinal que aprofitarem per fer una petita excursió i gaudir del verd de boscos i camps. L'indret escollit és Tavertet i cap allà ens dirigim de bon matí. Quan deixem el cotxe, l'aparcament de l'entrada del poble és encara ben buit.
Comencem a caminar per la pista que uneix Tavertet amb Rupit, passant per l'Avenc. Aquí lluu el sol, però el fons de les valls està completament cobert per la gruixuda capa de cotó fluix que formen les boires matinals, de la qual únicament n'emergeix el Montseny.
Ben aviat, passat un gran dipòsit d'aigua, deixarem la pista i ens enfilarem per un corriol a mà esquerra, que ens conduirà cap a la imponent masia de Monteis, del segle XVIII. És impressionant el patrimoni de masies i cases pairals amb què compta el nostre país, moltes, per sort, ben conservades. Aquesta n'és un magnífic exemple i com que hi passem a tocar, en podem observar detalls interessants, com una petita torre de defensa de planta circular. I més enllà dels detalls arquitectònics, l'entorn de la masia és també esplèndid, amb amplis prats d'un verd intens, encatifats de flors, collita d'aquesta primavera rica en pluges.



Seguim el camí i ens acostem a la vora de la cinglera, que ressegueix, des de l'alçada, la pista de l'Avenc. Passem per la Balma Grossa de Monteis i ens dirigim, pel pla de Monteis i el pla de la Soca Negra, fins al collet de Rajols. Allà, ens desviem cap a la dreta i, després de saludar uns boletaires que cerquen camasecs, anem de dret als dos sostres de l'excursió.
En primer lloc, ens dirigim cap a la Rocallarga (1.186 metres), que, com el seu nom indica, és una roca plana, amb vèrtex geodèsic inclòs, que sobresurt del cingle i s'aboca al buit, en una vista panoràmica que va des del Pirineu al Montseny, passant pels cingles del Far i l'embassament de Susqueda. Un indret ideal per aturar-nos a esmorzar.
Havent esmorzat, ens dirigim cap al sostre de la jornada, el Puig de Cortils, de 1.193 metres, l'únic mèrit del qual és ser uns metres més elevat que Rocallarga. Per la resta, ni vistes, ni sensació de cim, ni res de res. Per arribar-hi, però, passem per una altra balma, la de Cortils, al costat de la qual hi ha un faig monumental.



De bell nou al collet de Rajols, prenem ara el camí de l'esquerra, en direcció al collet de Graus. Aquesta part de l'excursió passa pel mig d'una bonica fageda , amb dos arbres monumentals més: els faigs de la Vena.
En arribar al collet de Graus, deixem el GR-151, que havíem seguit des de Rajols, ens desviem per un corriol a mà esquerra i, en un gir de gairebé 180º, ens dirigim cap al santuari de Sant Corneli, una ermita situada al cim d'un puig, damunt d'un assentament prehistòric, i que compta amb un bonic atri. L'esplanada del davant de l'ermita està ben animada per un nombrós grup d'excursionistes. Prop d'allà hi ha també un bonic mirador al qual ens arribem, abans de prendre el camí de baixada, un vertiginós corriol que ens porta de tornada a Tavertet. Hi arribem just a l'hora de dinar i mentre esperem taula en un dels restaurants del poble, descarrega una forta tempesta. Ens n'hem ben escapat!