De nou al Salt de Sallent, des de Sant Privat d'en Bas

Dissabte, 14 de maig. Matí de primavera un xic ennuvolat, que aprofitarem per fer una sortida curta, per la veïna comarca de La Garrotxa. Tornarem a enfilar-nos fins al Salt de Sallent, des de Sant Privat d'en Bas, tot i que la ruta que farem serà lleugerament diferent de la que vam triar per a l'excursió de l'any passat. Com que hi ha hagut pluges les setmanes anteriors, segur que gaudirem de força aigua al salt i d'uns boscos ben verds.
Aparquem al costat del camí, prop de l'àrea de pícnic "Els Pins", que està molt concorreguda, sobretot perquè anem molt tard, i ja són gairebé quarts d'onze del matí quan comencem a caminar. Pujarem pel Camí dels Matxos, que vam fer servir de baixada en l'excursió de l'any passat. En aquell moment el vaig trobar costerut i pedregós i avui es confirmen els records que en tenia, sobretot tenint en compte que el fem de pujada! Compensa, però, el fet que tot el trajecte va pel mig de la fageda, que presenta un verd esclatant, d'aquells que gairebé enlluernen.
En arribar al capdamunt del corriol, ens atansem primer fins al mirador, des el qual podem contemplar una vista frontal del salt, el cabal del qual és realment considerable, així com una bonica panoràmica de la Vall d'en Bas.



Seguim el camí en direcció al Salt i quan arribem al punt on la riera de Sallent es precipita pel penya-segat, descobrim que no és en va que hi cau tanta aigua! Per creuar la riera ens hem de descalçar i arromangar-nos. L'aigua és ben freda i els nostres peus ho agraeixen, de manera que, un cop a l'altra banda, ens asseiem i contemplem una estona el paisatge, mentre la fem petar amb uns altres excursionistes, abans de tornar-nos a calçar les botes i continuar el camí.
La baixada serà una novetat, ja que la farem pel camí de Les Escales. Si el Camí dels Matxos era costerut, aquest el supera amb escreix, amb l'agreujant que les pluges hi ha deixat un fangueig considerable, que el fa relliscós i delicat. Hem d'anar amb molta cura. A mig camí, però, un premi: un mirador gairebé al peu del salt, des d'on, si no vas amb compte, pots quedar ben xop!



I abans d'arribar al final del corriol, encara una darrera sorpresa: hem de creuar un torrent, i el pont de fusta que el franquejava ha desaparegut. Només hi queden un parell de troncs que caldria ser equilibrista per poder creuar drets. Per sort, abans d'arribar-hi un nen (sort de la intel·ligència natural dels nens!) ens ha aconsellat creuar-lo asseguts. I així ho fem. 
Arribem de nou al punt d'inici cap a les dues del migdia, i com que ja és l'hora, ens n'anem fins a Sant Privat, on ens aturarem a dinar.

Del Morro de l'Abella al Salt del Molí Bernat

Dissabte, 9 d'abril. Un matí de primavera esplèndid. Fem una excursió pels cingles de Tavertet, que comencem en un descampat al peu de la carretera que va de L'Esquirol a Tavertet, entre els quilòmetres 8 i 9. D'allà surt un corriol que davalla pel mig del bosc fins a deixar-nos, en pocs minuts, al peu de l'impressionant penyal del Morro de l'Abella. Es diu que el nom prové d'una antiga masia. Ens hi enfilem i ens acostem fins al morro, per contemplar les vistes del Puig de la Força, l'embassament de Sau, així com del Salt de Tirabous, on el Torrent de la Noguera es precipita per una paret vertical d'uns 100 metres, fins a una bassa oberta en la roca, abans que les seves aigues vagin a parar a Sau. Avui hi baixa molt poca aigua.

L'indret és espectacular i per si sol ja dóna sentit a l'excursió, però l'allargarem una mica més! Així doncs, baixem del turó i anem a buscar un corriol que serpenteja entre la paret del cingle i el bosc. Passem pel costat de la cova de les Pixarelles i seguim caminant fins a la sorrtida del bosc, on ens aturem a esmorzar.

Havent refet forçes, continuem fins a un dels punts més divertits de l'excursió: les escales de Balà. Es tracta d'un punt on el camí s'acaba i hem de superar una paret totalment vertical, on hi ha dos trams d'escales metàliques que, d'entrada, impressionen. Després, però, es baixen sense problemes, fins i tot l'últim petit tram, on no hi ha escala i t'has de deixar anar ajudat per una corda.

Superat l'escull, seguim un nou corriol, que ens porta, per l'esquerra del Sot de Balà,  fins al Salt del Molí Bernat, ja molt a prop del poble de Taverter. Un altre impressionant salt d'aigua, aquesta provinent de la riera de Balà, que es precipita cap al sot, per la balma de les Corts. A diferència del de Tirabous, aquí si que cau un bon raig d'aigua, i des de sota de la balma és força impactant.

De retorn, ens enfilem pel cingle fins a la carretera, i tornem cap al punt on hem deixat el cotxe. Ha estat una bonica sortida matinal.

Al Puig del Far des de Vilanova de Sau

Dijous, 24 de març. Dijous Sant. Durant la setmana ha nevat amb força intensitat a muntanya i es veu un Pirineu ben cobert de blanc. Ens delim per trepitjar neu i d'entrada planifiquem una excursió d'aquestes característiques, però les previsions meteorològiques anuncien fortes ventades, així que en desistim. El dia, però, és molt clar, així que farem una excursió per cotes baixes però amb vistes.

Ens n'anem fins a Vilanova de Sau, on aparquem el cotxe. Pujarem al Puig del Far, de 832 metres d'altitud, tot seguint un sender local (SL-122), que coincideix en el seu inici amb el GR 2 i el GR 151.
Sortim de Vilanova en direcció oest i després de creuar la carretera, agafem una pista entre conreus. Al fons podem apreciar el típic color vermellós dels cingles de Vilanova. Ben aviat ens endinsem pel bosc a la vegada que ens comencem a enfilar. 
En el camí cap al cim ensopeguem amb les restes de l'ermita romànica de Santa Margarida d'Ardola, del segle XI. Som en terme municipal de Tavèrnoles i es creu que prop d'aquest indret hi havia hagut un antic poblat ibèric, del qual procediria el nom d'Ardola. De l'ermita en queden just dos murs dempeus. La resta es va enrunar fa molts anys i un incendi va fer la resta.



L'últim tram de corriol fins al cim trascorre ran de cingle, per sota d'unes espectaculars balmes, antigament refugi de badolers i avui paradís d'escaladors.
Finalment arribem al cim del Puig del Far i ens sorprenem molt positivament: es tracta d'un fantàstic mirador, sobre una roca pràcticament plana (això sí, sense baranes, així que millor anar amb compte!), amb vistes de gairebé 360º al nostre voltant. Un lloc perfecte per aturar-nos a esmorzar i gaudir de la panoràmica. Com que el dia acompanya, fem un recorregut visual pel Montseny, la Plana de Vic, els cingles de Tavertet, amb un pantà de Sau força buit i una bona part d'aquest Pirineu emblanquinat que tant ens fa delir.



Havent esmorzat, baixem del cim i ens apropem fins a la Roca del Migdia, un mirador de menys alçada però potser fins i tot més espectacular que l'anterior. A tocar del pantà, les vistes sobre els cingles de Tavertet són impactants i el Pirineu Oriental se'ns mostra gairebé en tota la seva dimensió.



Abans d'anar a buscar el camí de baixada, passarem encara per un altre mirador, aquest amb bones vistes de Vilanova de Sau.
El corriol de baixada que utilitzarem és el del Cargol, que davalla ràpidament pel mig del bosc, fins a desembocar a la masia de la Vileta Grossa. A partir d'aquí, una pista ens conduirà fins al punt d'inici de l'excursió, al costat de l'església de Santa Maria, curiosa construcció de molt diverses èpoques i estils que, evidentment, trobem tancada.