L'aparcament de la plaça

El divendres passat va sortir publicat a El 9 Nou un article meu sobre la polèmica de l'aparcament (o més aviat el "no aparcament") soterrat de la plaça. L'adjunto al bloc:

L’infern són els altres

La coneguda sentència de Jean-Paul Sartre “L’enfer c’est les autres”, que encapçala aquest article, em porta a pensar en una de les actituds que personalment més deploro, tant en política com en la vida: la recerca de responsables externs que justifiquin totes les nostres actuacions i a qui poguem carregar tots els nostres errors i problemes. La roda de premsa en la qual el govern municipal de Manlleu i l’empresa guanyadora de la concessió per construir i gestionar un aparcament soterrat a la Plaça Fra Bernadí van comunicar la decisió de l’empresa de renunciar a la concessió i no executar les obres de construcció de l’aparcament em va deixar amb la desagradable sensació de trobar-me davant d’aquesta actitud. L’actual situació de crisi i els dubtes sobre la futura viabilitat econòmica del projecte són arguments prou contundents per a què qualsevol pugui entendre la decisió de l’empresa de fer-se enrera. Quina necessitat hi havia, doncs, d’amagar-se darrera d’una falsa oposició ciudadana? Falsa, sí, perquè cap de les poc més de 20 al·legacions presentades al projecte en qüestionava l’execució. Fins ara, i a pocs dies del teòric inici de les obres, absolutament ningú no s’havia oposat a la construcció de l’aparcament. Només hi havia desacord en relació amb la ubicació d’una de les entrades i, en el cas de CiU, una petició d’ajornament fins a disposar dels estudis de mobilitat i viabilitat. Si això ho consideren oposició ciudadana, com haguessin reaccionat en el cas que, com va passar amb l’aparcament de la plaça de Vic, s’haguessin trobat amb més de 400 al·legacions sobre la taula i fins i tot amb la constitució d’una comissió anti-aparcament? Potser no són precisament els comerciants i els veïns els que tenen una actitud “de poble”.
I pel que fa a l’actitud del govern municipal, sobren comentaris. Projectes de gran impacte, com aquest, sempre comporten conflictes d’interessos. I aquesta és precisament la tasca del govern: un cop escoltades totes les parts, prendre aquella decisió que considerin que millor satisfà l’interès general de la població. Aquesta és la seva feina, i no pas carregar contra comerciants i veïns únicament pel fet de defensar els seus legítims interessos. I tampoc no té cap sentit responsabilitzar de la seva incompetència l’últim grup municipal de l’oposició. Convergència i Unió té únicament dos regidors, que representen, no pas milers de vots, com es va dir en la roda de premsa, sinó 899 (totalment respectables, sobretot per a nosaltres, però amb ben poc pes davant dels més de 3.500 d’ERC). Potser algú ens vol fer creure que la majoria més absoluta de la història de Manlleu està sotmesa al poder de la minoria absoluta? Senzillament ridícul! Deixem de buscar culpables i comencem a buscar solucions. I fem-ho comptant amb tothom, inclosos veïns i comerciants. Perquè nosaltres, a diferència de Sartre, creiem que els altres no són l’infern, sinó que els altres són el futur.

Dones i manlleuenques

El divendres 13 de febrer, la guanyadora del Premi Ajuntament de Manlleu de l'any 2008, Ester Pou, va presentar el seu interessant treball "(Re)descobrir Anna Senyé i Ramisa: escriptora, dona i manlleuenca. Un retrat". Més enllà de la seva important tasca d'investigació, per tal d'apropar-nos a una manlleuenca pràcticament desconeguda per al gran públic vaig trobar molt encertada la manera com, a l'inici de la seva presentació, va aprofitar per evocar l'escriptora Maria-Mercè Marçal i la seva lluita per la presència de les escriptores i de les dones en general en una societat eminentment patriarcal i per integrar la veu femenina al món de la cultura. Manlleu és un clar exemple d'una història escrita sobretot per homes i és d'agrair qualsevol esforç destinat a treure a la llum el paper de la dona en el passat manlleuenc. En aquest sentit és molt benvingut el treball d'Ester Pou sobre Anna Senyé i tant de bo no ens quedem aquí. El Museu Industrial del Ter, que tan bona tasca de recerca i difusió cultural està fent, ens ha obsequiat darrerament amb (re)descobriments com el de Francesc Rierola. Seria molt interessant que dediqués ja una part dels seus esforços a la recerca sobre el paper de les dones en la història de Manlleu. Les manlleuenques bé que ens ho mereixem.

ARE de Manlleu: una vegada més, NO!

Avui, el grup municipal de CiU de Manlleu, juntament amb el nostre diputat al Parlament de Catalunya, Ramon Espadaler, hem fet pública la proposta de resolució presentada a la Mesa del Parlament per part del grup parlamentari de CiU per tal que es desprogrami i s'exclogui del Pla Director Urbanístic de les Comarques Centrals l'ARE corresponent al municipi de Manlleu.

En coherència amb el que hem defensat des de l'Ajuntament, el nostre grup parlamentari ens dóna suport, i davant la rotunda postura de l'equip de govern d'ERC a l'Ajuntament de Manlleu, que va amenaçar de dimitir en bloc si l'ARE es tirava endavant, des de CiU els oferim una solució molt més senzilla i menys dolorosa: només cal que el grup d'ERC al Parlament de Catalunya sumi els seus vots als de CiU en suport d'aquesta proposta de resolució, i l'ARE de Manlleu s'haurà de retirar, sense necessitat que ningú hagi de dimitir. Així de senzill!