Més activitats al Museu Industrial del Ter

Dimecres 15 d'abril, el Museu Industrial del Ter va presentar el seu quadern de didàctica i difusió, que, a part de ser un complement important per a l'edifici i la seva exposició permanent, constitueix ja la setena publicació del museu d'ençà de la seva entrada en funcionament.

En el marc d'aquesta presentació, el director del museu, Carles Garcia, va voler destacar dues dimensions del MIT: la de centre de recerca aplicada, el gran element de la qual el constitueixen les set publicacions abans esmentades, i la de museu de territori que, més enllà de l'edifici de Can Sanglas i tan important com aquest, posa en valor allò que s'hi pot trobar a l'entorn (el riu Ter, les colònies industrials de la conca i els seus jardins ...). El director de la xarxa de Museus de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el Sr. Eusebi Casanellas, present a l'acte va qualificar el MIT com un dels museus de la xarxa que més èxit ha tingut, tant pel seu nivell d'activitat com per la seva incidència en la ciutat.

Estic totalment d'acord amb aquestes dues opinions. De fet, en aquest bloc parlo sovint del Museu Industrial del Ter i les diverses activitats que s'hi realitzen i és que, més enllà de l'exposició permanent que potser, a parer meu, és una de les potes més fluixes del museu (crec que, actualment, les noves tecnologies permeten museografies molt més atractives i agosarades; esperem que l'exposició sobre la societat industrial les aprofiti), aquells que seguim de prop la vida cultural manlleuenca tenim cada setmana un motiu o altre per recalar a Can Sanglas. Aquest cap de setmana, sense anar més lluny, ens hi hem trobat el divendres, per al pregó de la setmana PIC i la presentació del llibre "EL SERPENT DE MANLLEU. Llegenda, cançó i festa" de Toni Donada i el diumenge, per a la presentació d'un altre llibre: "MANLLEU. Postals per al record 1903-1990" de Xavier Gaja, Joan Gabarró i Salvador Vilasis. Està clar que no ens podem pas queixar de manca de dinamisme cultural de Manlleu.

Exposició PLA, BIÒGRAF DE RUSIÑOL al Museu Industrial del Ter

Dijous passat es va inaugurar al Museu Industrial del Ter una exposició sobre l'obra de Santiago Rusiñol vista per Josep Pla. És una exposició especialment recomanable, ja que permet veure, gairebé sense moure's de casa, algunes obres originals dels pintors Rusiñol, Mir i Ramon Casas, així com algunes escultures de Manolo Hugué. No és gens habitual tenir obres d'aquest nivell a Manlleu o a Osona, de manera que val la pena no perdre's l'exposició! És una mostra més de la bona feina realitzada pel Museu Industrial de Ter a l'hora d'apropar la cultura als manlleuencs.

L'aparcament de la plaça

El divendres passat va sortir publicat a El 9 Nou un article meu sobre la polèmica de l'aparcament (o més aviat el "no aparcament") soterrat de la plaça. L'adjunto al bloc:

L’infern són els altres

La coneguda sentència de Jean-Paul Sartre “L’enfer c’est les autres”, que encapçala aquest article, em porta a pensar en una de les actituds que personalment més deploro, tant en política com en la vida: la recerca de responsables externs que justifiquin totes les nostres actuacions i a qui poguem carregar tots els nostres errors i problemes. La roda de premsa en la qual el govern municipal de Manlleu i l’empresa guanyadora de la concessió per construir i gestionar un aparcament soterrat a la Plaça Fra Bernadí van comunicar la decisió de l’empresa de renunciar a la concessió i no executar les obres de construcció de l’aparcament em va deixar amb la desagradable sensació de trobar-me davant d’aquesta actitud. L’actual situació de crisi i els dubtes sobre la futura viabilitat econòmica del projecte són arguments prou contundents per a què qualsevol pugui entendre la decisió de l’empresa de fer-se enrera. Quina necessitat hi havia, doncs, d’amagar-se darrera d’una falsa oposició ciudadana? Falsa, sí, perquè cap de les poc més de 20 al·legacions presentades al projecte en qüestionava l’execució. Fins ara, i a pocs dies del teòric inici de les obres, absolutament ningú no s’havia oposat a la construcció de l’aparcament. Només hi havia desacord en relació amb la ubicació d’una de les entrades i, en el cas de CiU, una petició d’ajornament fins a disposar dels estudis de mobilitat i viabilitat. Si això ho consideren oposició ciudadana, com haguessin reaccionat en el cas que, com va passar amb l’aparcament de la plaça de Vic, s’haguessin trobat amb més de 400 al·legacions sobre la taula i fins i tot amb la constitució d’una comissió anti-aparcament? Potser no són precisament els comerciants i els veïns els que tenen una actitud “de poble”.
I pel que fa a l’actitud del govern municipal, sobren comentaris. Projectes de gran impacte, com aquest, sempre comporten conflictes d’interessos. I aquesta és precisament la tasca del govern: un cop escoltades totes les parts, prendre aquella decisió que considerin que millor satisfà l’interès general de la població. Aquesta és la seva feina, i no pas carregar contra comerciants i veïns únicament pel fet de defensar els seus legítims interessos. I tampoc no té cap sentit responsabilitzar de la seva incompetència l’últim grup municipal de l’oposició. Convergència i Unió té únicament dos regidors, que representen, no pas milers de vots, com es va dir en la roda de premsa, sinó 899 (totalment respectables, sobretot per a nosaltres, però amb ben poc pes davant dels més de 3.500 d’ERC). Potser algú ens vol fer creure que la majoria més absoluta de la història de Manlleu està sotmesa al poder de la minoria absoluta? Senzillament ridícul! Deixem de buscar culpables i comencem a buscar solucions. I fem-ho comptant amb tothom, inclosos veïns i comerciants. Perquè nosaltres, a diferència de Sartre, creiem que els altres no són l’infern, sinó que els altres són el futur.