L'artesania com a opció de futur

Aquest cap de setmana va tenir lloc a Manlleu una nova edició de la fira Artesanàlia. En la conferència que inaugurava la fira, la Directora d'Artesania Catalunya, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, la senyora Gemma Amat, ironitzava que, en un departament com el seu, durament castigat per universitaris, empreses i sindicats, l'artesania era l'única que donava alegries. Bromes apart, crec que té molta raó en el fons del seu missatge. En un moment prou difícil, en el qual moltes persones perden la feina i les dificultats d'obtenció de finançament ho posen molt difícil als emprenedors, l'artesania pot ser una bona sortida de futur ja que, més que grans inversions i grans estructures empresarials, el que fa falta és talent i habilitats personals i d'això, com vam poder observar els que vam visitar la fira, n'hi ha més que no ens pensem.

Trenta anys d'ajuntaments democràtics

El proppassat dia 24 d'abril, l'Ajuntament de Manlleu va reunir, en un acte de commemoració del trentè anniversari de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, tots els alcaldes i una bona part dels regidors d'aquesta etapa. D'entre els parlaments que es van fer, m'agradaria destacar un parell de reflexions de Ramon Sitjà, alcalde de Manlleu entre 1995 i 1999. Tot i les diferències que ens separen en molts temes, val a dir que comparteixo el fons de les dues reflexions que va fer.

La seva primera reflexió feia referència als funcionaris i al seu grau d'influència i corresponent implicació en els projectes municipals. Em va fer pensar en algunes de les idees que desenvolupa Xavier Roig, en el seu llibre "La dictadura de la incompetència" a l'entorn de la dimensió i qualitat de l'estructura administrativa.

L'altra reflexió versava sobre el creixement de Manlleu. Sitjà sostenia que el primer pla urbanístic d'aquests 30 anys havia aconseguit, amb la seva filosofia de no consumir nou terreny en excés sinó aprofitar per omplir els buits existents en el teixit urbà, un creixement prou equilibrat (menys de 5.000 habitants en 30 anys), sobretot si el comparàvem amb els creixements experimentats per altres ciutats en aquest mateix període. Ho comparteixo totalment. Ramon Sitjà, però, considerava que ara calia ser més agosarat, tal com ja apunta el nou POUM aprovat l'any 2007. Jo no ho tinc tant clar. Crec que ens ha anat prou bé amb la filosofia de l'antic pla de no ocupar nous terrenys si no era estrictament necessari i ho penso especialment en relació amb l'objectiu de cómençar a créixer a l'altra banda del Ter, que mai no he vist gens clar.

Més activitats al Museu Industrial del Ter

Dimecres 15 d'abril, el Museu Industrial del Ter va presentar el seu quadern de didàctica i difusió, que, a part de ser un complement important per a l'edifici i la seva exposició permanent, constitueix ja la setena publicació del museu d'ençà de la seva entrada en funcionament.

En el marc d'aquesta presentació, el director del museu, Carles Garcia, va voler destacar dues dimensions del MIT: la de centre de recerca aplicada, el gran element de la qual el constitueixen les set publicacions abans esmentades, i la de museu de territori que, més enllà de l'edifici de Can Sanglas i tan important com aquest, posa en valor allò que s'hi pot trobar a l'entorn (el riu Ter, les colònies industrials de la conca i els seus jardins ...). El director de la xarxa de Museus de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el Sr. Eusebi Casanellas, present a l'acte va qualificar el MIT com un dels museus de la xarxa que més èxit ha tingut, tant pel seu nivell d'activitat com per la seva incidència en la ciutat.

Estic totalment d'acord amb aquestes dues opinions. De fet, en aquest bloc parlo sovint del Museu Industrial del Ter i les diverses activitats que s'hi realitzen i és que, més enllà de l'exposició permanent que potser, a parer meu, és una de les potes més fluixes del museu (crec que, actualment, les noves tecnologies permeten museografies molt més atractives i agosarades; esperem que l'exposició sobre la societat industrial les aprofiti), aquells que seguim de prop la vida cultural manlleuenca tenim cada setmana un motiu o altre per recalar a Can Sanglas. Aquest cap de setmana, sense anar més lluny, ens hi hem trobat el divendres, per al pregó de la setmana PIC i la presentació del llibre "EL SERPENT DE MANLLEU. Llegenda, cançó i festa" de Toni Donada i el diumenge, per a la presentació d'un altre llibre: "MANLLEU. Postals per al record 1903-1990" de Xavier Gaja, Joan Gabarró i Salvador Vilasis. Està clar que no ens podem pas queixar de manca de dinamisme cultural de Manlleu.