Del Morro de l'Abella al Salt del Molí Bernat

Dissabte, 9 d'abril. Un matí de primavera esplèndid. Fem una excursió pels cingles de Tavertet, que comencem en un descampat al peu de la carretera que va de L'Esquirol a Tavertet, entre els quilòmetres 8 i 9. D'allà surt un corriol que davalla pel mig del bosc fins a deixar-nos, en pocs minuts, al peu de l'impressionant penyal del Morro de l'Abella. Es diu que el nom prové d'una antiga masia. Ens hi enfilem i ens acostem fins al morro, per contemplar les vistes del Puig de la Força, l'embassament de Sau, així com del Salt de Tirabous, on el Torrent de la Noguera es precipita per una paret vertical d'uns 100 metres, fins a una bassa oberta en la roca, abans que les seves aigues vagin a parar a Sau. Avui hi baixa molt poca aigua.

L'indret és espectacular i per si sol ja dóna sentit a l'excursió, però l'allargarem una mica més! Així doncs, baixem del turó i anem a buscar un corriol que serpenteja entre la paret del cingle i el bosc. Passem pel costat de la cova de les Pixarelles i seguim caminant fins a la sorrtida del bosc, on ens aturem a esmorzar.

Havent refet forçes, continuem fins a un dels punts més divertits de l'excursió: les escales de Balà. Es tracta d'un punt on el camí s'acaba i hem de superar una paret totalment vertical, on hi ha dos trams d'escales metàliques que, d'entrada, impressionen. Després, però, es baixen sense problemes, fins i tot l'últim petit tram, on no hi ha escala i t'has de deixar anar ajudat per una corda.

Superat l'escull, seguim un nou corriol, que ens porta, per l'esquerra del Sot de Balà,  fins al Salt del Molí Bernat, ja molt a prop del poble de Taverter. Un altre impressionant salt d'aigua, aquesta provinent de la riera de Balà, que es precipita cap al sot, per la balma de les Corts. A diferència del de Tirabous, aquí si que cau un bon raig d'aigua, i des de sota de la balma és força impactant.

De retorn, ens enfilem pel cingle fins a la carretera, i tornem cap al punt on hem deixat el cotxe. Ha estat una bonica sortida matinal.

Al Puig del Far des de Vilanova de Sau

Dijous, 24 de març. Dijous Sant. Durant la setmana ha nevat amb força intensitat a muntanya i es veu un Pirineu ben cobert de blanc. Ens delim per trepitjar neu i d'entrada planifiquem una excursió d'aquestes característiques, però les previsions meteorològiques anuncien fortes ventades, així que en desistim. El dia, però, és molt clar, així que farem una excursió per cotes baixes però amb vistes.

Ens n'anem fins a Vilanova de Sau, on aparquem el cotxe. Pujarem al Puig del Far, de 832 metres d'altitud, tot seguint un sender local (SL-122), que coincideix en el seu inici amb el GR 2 i el GR 151.
Sortim de Vilanova en direcció oest i després de creuar la carretera, agafem una pista entre conreus. Al fons podem apreciar el típic color vermellós dels cingles de Vilanova. Ben aviat ens endinsem pel bosc a la vegada que ens comencem a enfilar. 
En el camí cap al cim ensopeguem amb les restes de l'ermita romànica de Santa Margarida d'Ardola, del segle XI. Som en terme municipal de Tavèrnoles i es creu que prop d'aquest indret hi havia hagut un antic poblat ibèric, del qual procediria el nom d'Ardola. De l'ermita en queden just dos murs dempeus. La resta es va enrunar fa molts anys i un incendi va fer la resta.



L'últim tram de corriol fins al cim trascorre ran de cingle, per sota d'unes espectaculars balmes, antigament refugi de badolers i avui paradís d'escaladors.
Finalment arribem al cim del Puig del Far i ens sorprenem molt positivament: es tracta d'un fantàstic mirador, sobre una roca pràcticament plana (això sí, sense baranes, així que millor anar amb compte!), amb vistes de gairebé 360º al nostre voltant. Un lloc perfecte per aturar-nos a esmorzar i gaudir de la panoràmica. Com que el dia acompanya, fem un recorregut visual pel Montseny, la Plana de Vic, els cingles de Tavertet, amb un pantà de Sau força buit i una bona part d'aquest Pirineu emblanquinat que tant ens fa delir.



Havent esmorzat, baixem del cim i ens apropem fins a la Roca del Migdia, un mirador de menys alçada però potser fins i tot més espectacular que l'anterior. A tocar del pantà, les vistes sobre els cingles de Tavertet són impactants i el Pirineu Oriental se'ns mostra gairebé en tota la seva dimensió.



Abans d'anar a buscar el camí de baixada, passarem encara per un altre mirador, aquest amb bones vistes de Vilanova de Sau.
El corriol de baixada que utilitzarem és el del Cargol, que davalla ràpidament pel mig del bosc, fins a desembocar a la masia de la Vileta Grossa. A partir d'aquí, una pista ens conduirà fins al punt d'inici de l'excursió, al costat de l'església de Santa Maria, curiosa construcció de molt diverses èpoques i estils que, evidentment, trobem tancada.

Al Castell de Torelló

Dissabte, 13 de febrer. Volem fer una excursió matinal, així que escollim un indret proper: el castell de Torelló, més conegut com a "castell dels moros", situat en uns paratges fantàstics, però força desconeguts pels manlleuencs.

El punt d'inici de l'excursió és als afores de Sant Vicenç de Torelló, al costat del camp de futbol, on aparquem el cotxe. Fa un dia gris; malauradament no tindrem gaire bones vistes.

Prenem el PR-C-45 (el sender de la Vall del Ges), en direcció nord, cap al castell, que ja podem observar al capdamunt d'un puig margós, de 781 metres d'alçada. El corriol s'enfila de manera força intensa, fins que, al darrer tram, una escala de ferro ens ajudarà a assolir el cim.

Del castell en queden tot just les restes d'una massissa torre de defensa circular. Al peu de la torre, un plafó commemoratiu ens recorda el paper del castell com a testimoni de la història comuna de les parroquies dels municipis que actualment formen la vall del Ges: sant Feliu, sant Pere i Sant Vicenç.

El castell, com qualsevol fortificació defensiva, estava situat en un indret privilegiat, a la frontera entre les valls del Ges i del Ter i amb la serra de Bellmunt com a teló de fons. Als nostres peus descansen, a un cantó la magnífica colònia de Borgonyà i a l'altre, la fumejant tèrmica de Sant Pere.

Deixem el turó del castell i seguim per la carena que l'uneix a la cota més alta del terme de Sant Vicenç, el serrat de Les Tres Batlles, de 805 metres d'alçada, anomenat així pel fet d'estar situat al punt de confluència dels termes de Sant Pere, Sant Vicenç i Orís. El femení del nom, no sabem d'on ve (potser influència de la CUP). Cal dir que, tot i ser el punt més alt del terme, és un cim amb ben poca personalitat.

Seguim endavant fins al proper cim de la carena, situat ja plenament en terreny d'Orís: el Serrat Alt, de 845 metres. Per enfilar-lo, l'hem de rodejar per la seva banda dreta, per un corriol encimbellat que acaba amb una petita grimpadeta prou interessant. El seu cim el presideix una imatge de la Verge de Montserrat, acompanyada d'un plafó amb els versos de la Santa Espina,  sota una senyera onejant. Queda clar que Les Tres Batlles estan a la seva ombra!

La baixada l'emprenem per l'altre flanc del turó, cap a la casa del Sot Gran, i tot resseguint el Torrent de Vallmajor arribem de nou a Sant Vicenç de Torelló. L'indret ens ha captivat i de ben segur que hi tornarem.