dilluns, 30 d’abril de 2012

De Folgueroles a Vilanova de Sau pels camins del Bisbe i Abat Oliba


Diumenge, 8 d'abril. Encarem una nova etapa en la nostra peregrinació de Montserrat a Núria pels camins del Bisbe i Abat Oliba. Serà una etapa llarga i de fort desnivell acumulat, que combinarà a la perfecció la riquesa arquitectònica i cultural amb la bellesa natural d'uns paisatges amb un protagonista d'excepció: el Ter.
Després d'una Setmana Santa freda i plujosa, el matí, mentre ens dirigim cap a Vilanova de Sau per deixar-hi un cotxe, és humit i emboirat. Quan arribem a Folgueroles, però, la boira s'ha començat a aixecar i veiem els primers raigs de sol, que ens acompanyaran durant tot el dia. A la pàtria de Verdaguer, uns cants de Caramelles ens recorden que és Diumenge de Pasqua, mentre enfilem cap a la petita ermita de La Damunt (s. XIII), situada en un indret tranquil, amb bones vistes del Montseny, el Pirineu i la Plana de Vic, que van inspirar el poeta. L'ermita és escenari d'un dels seus poemes més coneguts, "L'Arpa". Diu Verdaguer:

Damunt de mon poblet hi ha una capella
d'una roureda secular voltada,
és son altar lo trono d'una verge
d'aquella rodalia sobirana ...

Després de visitar l'ermita, seguim el nostre camí, pel bell mig de camps de pastura que les darreres pluges han tenyit d'un verd intens. Dins d'un bosquet, unes escales ens condueixen fins a Tavèrnoles. La petita església romànica de Sant Esteve, de la qual destaca l'elegant campanar, està tancada. Però al davant de la façana de l'església, d'estil barroc, hi ha un punt d'informació de l'Espai Natural Guilleries Savassona que, feliçment, està obert i una noia molt amable ens en mostra l'interior.
L'itinerari travessa el poble i la carretera i es desvia cap a la dreta, deixant enrere unes quantes masies, per entrar al bosc i enfilar un sender pedregós que ens ha de portar fins a Savassona.
El pla de Savassona és, sens dubte, una de les joies de l'etapa. Enmig de terres de pastura voltades de pineda, s'alcen grans blocs de pedra, avui paradís dels escaladors de bloc i abans testimonis privilegiats de la nostra història, com a antics assentaments ibèric i medieval. El nucli d'aquests assentaments és el turó de Sant Feliuet, al qual ens encimbellem per esmorzar gaudint d'una excel·lent panoràmica de postal del Montseny, la Plana de Vic, el Collsacabra i els Pirineus. El nostre entorn regala història, des de tombes antropomòrfiques, com la impressionant pedra del sacrifici fins a la petita església preromànica de Sant Feliu, molt ben restaurada.
Deixem Savassona i comencem una davallada pel mig del bosc, en un enfangat sender, que ens fa perdre de cop tot el desnivell guanyat. Recuperem el Camí Vora Ter i comencem a gaudir de les vistes del riu, que ja no ens abandonaran fins gairebé el final de l'excursió. El Ter descriu, en aquesta zona, grans i sinuosos meandres, per tal d'esquivar els obstacles que troba en el seu camí cap a la mar. Encarem ja la direcció de Sant Pere de Casserres que ens portarà, després de travessar l'urbanització de Fussimanya, a baixar fins a creuar un petit torrent que aviat aboca les seves aigües al Ter, per immediatament pujar fins a la carretera que porta al monestir. El tram final, però, no el farem per carretera, sinó pel bonic sender de Casserres, amb unes vistes esplèndides, a la nostra dreta, del riu ja esdevingut pantà.

Arribem al monestir a quarts de tres de la tarda. Molts visitants aprofiten per dinar al restaurant del centre d'acolliment. És una bona hora per visitar aquesta gran joia del romànic català. Passegem en silenci gairebé monacal per les diverses estances al voltant del claustre, que recreen com es desenvolupava la vida de la comunitat benedictina i finalment entrem a l'església, impressionant per les seves dimensions. A l'exterior, ens adelitem amb les magnífiques vistes que comporta la seva privilegiada situació, a l'extrem de la península que envolta l'immens meandre del Ter. Allargo la mirada i fins i tot puc copsar la blanca silueta del Santuari de Puig Agut, allà baix a Manlleu.

Després de menjar una mica, per recuperar forçes, iniciem la segona part de l'etapa, que promet ser bellíssima. Refem el sender de Casserres fins al punt on comença el sender al Parador. Davallem per un camí ben bonic, emboscat, amb les vistes del riu ara a la nostra esquerra. Quan arribem a les envistes de l'edifici del Parador, divisem al mig del pantà, que està força ple, la punta del campanar de Sant Romà de Sau, totalment submergit sota les aigües.
Ens cal fer un petit tram de carretera, tot gaudint de les vistes del pantà, abans de desviar-nos cap a l'esquerra per afrontar un nou ascens. Mentre pugem, ens acompanyen algunes de les estampes més belles que mai havíem vist dels paisatges de la zona de Sau i el Collsacabra. El camí és acinglerat i a l'altra riba del pantà, com si emergissin del buit, les parets calcàries dels cingles de Tavertet, amb les seves típiques variacions cromàtiques, amaguen parcialment la coneguda silueta del Far.

En deixar la vorada de la cinglera, per anar a buscar el camí de baixada cap a Vilanova, ens emboliquem una mica, per culpa de la manca d'indicadors, fins que encertem a trobar una pista forestal que ens porta al peu de la mola rocallosa del Puig del Far, al cim del qual oneja la senyera. Ben a prop d'allà arrenca el sender de baixada, que desemboca, força vertiginosament, a Vilanova de Sau i al final de la nostra excursió. Ja són ben bé quarts de vuit del vespre.


 Al cap d'uns quants dies, aprofitem un diumenge a la tarda per apropar-nos, des de Manlleu, fins a l'urbanització de l'Sporting, al terme municipal de Sant Martí de Sescorts. Des d'allí, es pot contemplar una magnífica perspectiva del gran meandre del Ter i la carena de Sant Pere de Casserres, amb el monestir il·luminat pels darrers raigs de sol del dia. I a la tornada, ens allunyem, entre verds camps de conreu, d'una tempesta primaveral que es va apoderant del Cabrerès. Un final de dia espectacular!