dissabte, 12 de gener de 2013

La Creu de Gurb


Dissabte, 22 de desembre. Per a l'última sortida de l'any 2012, escollim un cim ben proper a casa però que figurava encara a la meva carpeta de temes pendents: la Creu de Gurb, que per la seva ubicació estratègica al bell mig de la Plana de Vic s'erigeix en mirador per excel·lència de la comarca d'Osona i del relleu que l'envolta.
Farem una ruta circular, amb inici i final a la parròquia de Sant Andreu de Gurb. En el primer tram, seguirem el sender de petit recorregut de Gurb (PR C-41). Iniciem la caminada al costat de l'església i ben aviat deixem el camí per endinsar-nos per un corriol que travessa l'anomenat bosc encantat. El bosquet, de fet, en té poc, d'encantat. Si l'anomenen així és per uns quants animals fets de fusta i uns quants rètols identificatius amb els noms dels arbres i dels animals.
Després d'una pujadeta, arribem a la petita ermita de Sant Roc. Sembla que l'interior està decorat amb il·lustracions de Pilarin Bayés, però malauradament és tancada.

Seguim endavant i creuem una zona de margues blaves i turons testimoni. Es tracta d'un relleu molt típic de la plana de Vic, en el qual l'erosió d'una roca molt tova dóna lloc a unes formes sinuoses, en una mena de paisatge entre desèrtic i llunar.
Comença ara la part més exigent de l'excursió, una pujada molt dreta, facilitada en alguns punts per la presència de troncs travessers. L'intens pendent s'acaba al coll de la Creu, un cop assolits els 800 metres d'alçada. Un suau ascens deixant la falda de la muntanya a la nostra esquerra ens deixa finalment dalt del cim, a 840 metres.
Els símbols nadalencs s'han afegit a la decoració habitual del cim i la immensa creu de ferro que li dóna nom porta incorporada una estrella que de nit es veu des de diversos punts de la comarca. I un grup excursionista  hi ha portat un pessebre d'inspiració gaudiniana. Al costat de les restes del castell de Gurb i la taula d'orientació, hi oneja una enorme bandera estelada.

L'esforç de la pujada queda a bastament compensat per les magnífiques vistes. Tot i que el dia no és precisament esplèndid, podem contemplar a pleret Pirineu, Montseny i Collsacabra, mig camuflats entre les boires, així com tota la Plana de Vic.
La baixada, en direcció sud, per un camí molt dret, la fem de forma molt ràpida, ajudats pels bastons. I després d'un últim tram entre conreus i pastures, arribem de nou a la parròquia de Sant Andreu i al final de l'excursió.