dissabte, 19 de gener de 2013

Santa Perpètua de Vespella


Diumenge, 13 de gener. Torna a fer un matí rúfol, però tot i així, sortim a fer una caminadeta, prop de casa. Aquesta vegada escollim l'ermita de Santa Perpètua, coneguda també com de Vespella. L'ermita es troba al capdamunt d'un turonet, de 790 metres d'alçada, en el límit entre els termes municipals de Gurb i Santa Cecília de Voltregà.
Després d'esmorzar, ens n'anem cap a Santa Cecília i deixem el cotxe a l'aparcament del restaurant Can Peirot. Farem una ruta circular, la primera part de la qual seguirà el curs de la riera del Sorreigs. De fet, el sender que prenem és el PR-C 46, anomenat precisament Ruta del Sorreigs. El camí és ben bonic, per boscos de ribera encatifats de fulles seques, mig embolcallats per la boira i creuant de tant en tant la riera per passeres de pedra. Passem a tocar de la masia de Puigví, casa pairal dels meus avantpassats, i arribem a la  immensa finca d'Angelats. En aquest punt deixem el PR-C 46 i agafem el PR-C 49. Aquest és el sender de Voltregà, que ve de Sant Martí Xic i conicidex, en el tram que farem nosaltres, amb el GR 3, el sender central de Catalunya. Aquí el camí abandona la riera del Sorreigs i ressegueix el Rec de la Tuta. Si fins al moment, el recorregut havia estat força planer, ara ens tocarà pujar, per superar el desnivell que ens separa del cim del turó.



En arribar al capdamunt, trobem un grup de gent que vénen del cantó de Sant Bartomeu. Sembla ser que pertanyen al Grup Excursionista Fem Camí, de Gurb i són els responsables de la rehabilitació de l'ermita i el seu entorn. I cal dir que han fet una feina excel·lent, per la qual cal felicitar-los. La petita ermita, mig amagada entre la boira, presenta un aspecte excel·lent i a l'entorn hi ha diverses mostres de l'obra en pedra de l'artista manlleuenc Pere Vila, que també ha col·laborat en les tasques de manteniment. Tenim la sort de poder entrar dins l'ermita i veure la bonica talla gòtica de la santa.
A fora, tot i trobar-nos en un dels miradors comarcals, la boira no ens deixa veure res, de manera que iniciem el descens, continuant el PR-C 49. Ens acomiada el so de la campana de l'ermita i ben aviat, escapem de la boira i una immensa amplitud de camps de conreu ens acompanya ja fins al punt final, de nou a Santa Cecília. Pel camí de retorn, un petit accident em fa anar a parar dins d'un bassal de fang, però en surto sencera, més enllà de la brutícia. Així que, un cop acabada l'excursió, de dret a la dutxa!