dissabte, 16 de febrer de 2013

El Montseny més desconegut

 Dissabte, 9 de febrer. Tenim ganes de sortir d'excursió, però a muntanya encara hi ha rufa i ens haurem de quedar prop de casa. Escollim la ruta d'un llibre de caminades per la Plana de Vic, que ens proposa un circuit per una part poc coneguda del Montseny.
L'inici de l'excursió és a mig camí de la carretera que uneix Viladrau amb Seva. Gairebé a peu de la carretera hi ha un casalot esplèndid, anomenat Sobrevia. Aparquem al costat de la casa i comencem a caminar. Al principi fa molt de fred, però ben aviat entrem en calor. Anem per una pista forestal enmig del bosc, seguint en bona part el recorregut del Meridià Verd. Aquest meridià és una ruta de llarg recorregut que té el seu origen en la commemoració europea del 200 aniversari del Sistema Mètric Decimal, la unitat base del qual, el metre, es va obtenir a partir de l'amidament de la distància entre Dunkerque, Paris i Barcelona.
Anem ascendint progressivament pel mig del bosc. De moment, no tenim gens ni mica de vista i ens preguntem què hi fa una excursió com aquesta en un llibre sobre la Plana de Vic. En arribar al punt més alt, però, n'entenem els motius. Finalment els arbres ens permeten gaudir d'una panoràmica extraordinàriament àmplia. D'esquerra a dreta, els nostres ulls poden resseguir tot el relleu de la comarca, des de Collsuspina fins al Far, passant pel Puigsacalm, els altiplans del Collsacabra i els cingles de Tavertet, amb els principals cims del Pirineu, ben nevats, al fons. Com que el dia és molt clar, el dibuix és perfectament nítid. I als nostres peus, s'estén tota la plana, amb Tona en primer terme. Mai no havia entés tan bé el significat  dels turons tesimoni com avui, observant-los des d'aquesta plataforma privilegiada.
La baixada és molt més ràpida que la pujada, per pistes i corriols de fort pendent, part dels quals pel mig d'un bosc de castanyers monumentals.
Tot el recorregut ha estat molt solitari i tret d'uns quants motoristes saltant-se la normativa que impedia el pas de motos per aquells camins, no hem trobat ni una ànima. Cap al final, però, trobem una senyora que, acompanyada pel seu gos, busca bolets. El cistell, però, el porta gairebé buit.