dimarts, 2 d’abril de 2013

A Sant Martí Xic des de Puigpelat


Diumenge, 24 de març. Volem fer una excursioneta matinal, per estirar les cames i escollim tornar a pujar a Sant Martí Xic, però aquesta vegada des de Santa Cecília.
Sortim tard, després d'haver esmorzat, i són més de les deu quan aparquem el cotxe al camí del mas d'Angelats. Fa un dia enlleganyat quan comencem a caminar per una pista rural, vorejant el mas Queralt i en direcció a la finca de Puigpelat. Si viure a Santa Cecília ja és un luxe (genuïna vida rural, en un entorn esplèndid i a cinc minuts de Vic),  Puigpelat es troba, sens dubte, en l'indret més privilegiat de tot el terme municipal. En una raconada, al peu mateix de la punta més meridional de la serra de Sobremunt, gaudeix d'una tranquilitat impagable. La finca, immensa i molt ben cuidada, està dedicada a la cria i entrenament de cavalls, alguns dels quals contemplen els nostres passos amb posat elegant i senyorívol.
Comencem el nostre ascens pel PR-C-49, el sender de Voltregà, del qual, després d'aquesta sortida, n'haurem recorregut ja la major part. Pugem per un corriol enmig de boscos d'alzines i quan emergim del bosc, tenim boniques vistes del turó de Santa Perpètua, al qual vam anar fa uns dies i vam trobar ben cobert de boires.



Deixem enrere les runes de la Casa Nova de Dalt i una monumental alzina, per arribar al turó on descansen les restes del Castell de Voltregà. Del castell, les primeres referències del qual daten de l'any 902 i que fou bressol del Voltreganès, en queda ben poca cosa. Als seus peus, en canvi, la petita ermita romànica de Sant Martí Xic llueix esplèndidament restaurada.
Les vistes des d'aquí són excepcionals, tot i que el dia no és massa clar i només s'endevinen les siluetes del Montseny i d'un Pirineu farcit de neu. Podem contemplar, però, tota la plana de Vic, a la qual les pluges dels darrers dies han tenyit ja d'un verd brillant.



La baixada la farem en bona part pel GR-3, per un corriol acinglerat, enganxat a la paret rocosa de la muntanya.
Arribem de nou a Puigpelat en poc més de dues hores, després d'una caminada ben agradable i solitària.