diumenge, 14 d’abril de 2013

De Pruit a Coll de Bracons pels Camins del Bisbe i Abat Oliba



Diumenge, 31 de març. Tornem a recollir el testimoni del nostre peregrinatge pels Camins del Bisbe i Abat Oliba, que havíem abandonat a Pruit a finals de l'any passat. L'etapa d'avui, en termes de ciclisme seria segurament l'etapa reina, ja que acabarà en un port de muntanya de categoria especial: coll de Bracons. Abans de començar a caminar, ens toca fer un llarg viatge per deixar un cotxe al final del trajecte. Així doncs, anem fins a coll de Bracons a deixar un dels vehicles i enllacem amb Pruit per una pista forestal.
Quan aparquem el cotxe a l'entrada de Pruit i comencem a caminar ja són quarts de deu del matí. Fa un dia esplèndid. La ruta transcorre per una pista asfaltada, que deixa a l'esquerra la carpa d'assaig dels Joglars i es dirigeix cap a la majestuosa masia del Collell. Poc abans d'arribar-hi ens desviem cap a l'esquerra i prenem un sender pel mig del bosc. Tal com ja ens va passar en l'anterior etapa, en arribar a Pruit, trobem a faltar indicacions i en algun punt ens despistem.
Després de les generoses pluges de les darreres setmanes, tot és tenyit d'un verd brillant i arreu baixen corrents d'aigua.



Un petit ascens ens deixa en un bonic pla on hi ha la masia del Bosc, abandonada, però en força bon estat. El lloc és bucòlic i s'hi respira una gran pau. El silenci que hi regna només el trenca el cant dels ocells. Un lloc perfecte per fer una pausa i esmorzar, amb vistes al Pla d'Aiats.
Havent esmorzat, continuem fent camí, per l'antic camí ral de Vic a Olot, deixant enrere el Pla d'Aiats. Ben aviat apareix ja al nostre davant l'altiplà de Cabrera, cap al qual ens dirigim. A la dreta, tenim boniques vistes de la Vall d'en Bas, amb el llogarret de Falgars en primer terme. En algun punt, tornem a coincidir amb el Camí de Sant Jaume, que havíem abandonat feia força etapes.



El camí comença a pujar amb intensitat. Ara ens toca arribar fins a les escales de Cabrera. Arribem al coll del Bram, acalorats i esbufegant i ens aturem a fer un glop d'aigua. Hi ha molt moviment de gent amunt i avall. Nosaltres no pugem al santuari, sinó que ens llancem ràpidament cap avall, en direcció a Sant Julià de Cabrera. En aquells punts on la vegetació s'obre, podem contemplar belles vistes de la plana, amb Manlleu al fons.



A baix a Sant Julià hi ha també moviment de gent i cotxes. Comença ara la part més dura de l'excursió, amb un ascens sostingut fins al final. Accelerem el ritme, ja que se'ns ha fet força tard. En aquest tram, ens fem un tip de creuar rierols i rieres, algun dels quals amb força dificultats i imaginació.
Arribem finalment a la bonica fageda de La Grevolosa, que en  aquesta època de l'any encara no té l'exuberància primaveral ni el cromatisme espectacular de la tardor.  En aquest punt coincidim amb un solitari excursionista i ens explica que ve d'aproximadament el mateix lloc que nosaltres (de fet ha començat a caminar a Cantonigrós). Quines coses té l'atzar! Li oferim tornar cap allà en cotxe amb nosaltres i ràpidament s'hi apunta.
Així doncs, emprenem, ara sí, la part més dura de l'ascens, per un corriol amb fort pendent que ens deixa finalment a coll de Bracons, on hi ha un munt de vehicles aparcats. El Puigsacalm deu ser un formiguer!
Agafem el nostre cotxe i ens dirigim cap a Pruit. Per escurçar la ruta, a Torelló deixem l'eix Vic-Olot i agafem el camí de Casa L'Hora, una pista rural entre camps i masies, molt agradable.
Han estat prop de cinc hores d'excursió, ben intenses i aprofitades!