dimecres, 15 de maig del 2013

Tarda primaveral a La Foradada



Dimecres, 1 de maig. Aprofitem la pausa entre setmana per fer una caminadeta de tarda i començar a posar-nos de nou en forma, després de molts dies d'inactivitat. Després d'un mes d'abril ben plujós, avui finalment lluu el sol. Arreu el paisatge està esplendorós i tenim ganes de gaudir de l'espectacle d'una primavera molt generosa. Per això escollim un dels salts d'aigua més emblemàtics de la comarca: l'engorjat de La Foradada, a la riera de les Gorgues.
Per allargar una mica més l'excursió, en lloc d'anar-hi per la via habitual, des de Cantonigròs, començarem a L'Esquirol. Aparquem el cotxe a la sortida del poble, en direcció a Tavertet i enfilem per una pista, a la dreta de la carretera, que voreja la masia del Campàs. La pista aviat esdevé un corriol, d'ufanosa vegetació i terra ben enfangat a causa de les abundants pluges. El camí és tranquil i ens creuem només amb alguns excursionistes que ja van de tornada. A mesura que ens acostem al nostre destí, però, al soroll de l'aigua que es comença a percebre s'hi afegeix un brogit de veus que ja ens avisa que tindrem companyia.
Un pal indicador de ferro ens avisa que hem de trencar a l'esquerra. Encarem el darrer tram, molt ben arranjat amb baranes de fusta i comencem a baixar per un caminoi força relliscós. Com ja ens imaginavem, és un no parar de gent i gossos amunt i avall. Sembla que, a la primera ullada de sol, tothom s'ha animat a sortir de casa!



Arribem finalment al fons de l'engorjat i l'escena és veritablement de postal. Som en una mena d'anfiteatre, amb un fons de paret rocosa, d'uns 20 metres d'alçada, des del cap d'amunt de la qual, un salt d'aigua d'enormes proporcions es precipita cap al gorg. El nom de La Foradada li ve d'un forat en el mur rocós, a la dreta del salt, per on la llum de tarda s'escola i il·lumina el gorg. L'aigua cau amb força i esdevé una cortina opaca, els esquitxos de la qual arriben fins a nosaltres. Les cameres de fotografiar no descansen en el seu intent d'immortalitzar la bellesa de l'indret.
Després de gaudir una bona estona de l'espectacle, emprenem la pujada. Just al peu del camí d'ascens, veiem les ruines d'un antic molí que aprofitava la força de l'aigua.



De nou al capdamunt de la pujada, ens desviem uns metres per anar a veure el saltant des de dalt i acte seguint iniciem el camí de tornada. Farem una ruta una mica diferent i anirem a buscar l'antic camí ral de Vic a Olot, en el seu tram de Cantonigròs a l'Esquirol. És un camí ben bonic, ample i empedrat en una bona part del seu recorregut. A la nostra dreta, bones vistes dels altiplans del Collsacabra, de ben a prop.



Poc abans d'arribar a l'Esquirol, un xic enfilat a l'esquerra del camí, trobem el dòlmen de Puigsespedres, monument megalític molt ben restaurat.
L'últim tram del recorregut coincideix amb el Camí de Sant Jaume, i amb els camins del Bisbe i Abat Oliba, en la variant que nosaltres vam descartar abans d'arribar a Rupit.