dimarts, 18 de juny de 2013

Pels voltants de Gisclareny



Dissabte, 4 de maig. Aquesta primavera tan plujosa ens ofereix una treva matinal, que aprofitem per planejar una excursió per la zona del Berguedà. Ens dirigim cap a Gisclareny. Aparquem el cotxe prop del Puig de la Baga i ens endinsem, bosc amunt, en direcció al coll de l'Escriga. Avui ens acompanya un amic de quatre potes, el Nus, que, com si fossim el seu ramat, no ens perd de vista en cap moment i està amatent que no hi hagi cap membre del grup que se li despisti.
Quan sortim del bosc, anem a parar a una esplanada amb magnífiques vistes del Pedraforca. Aprofitem aquest indret privilegiat per fer la preceptiva parada per esmorzar, tot delectant-nos amb la contemplació d'una de les muntanyes més belles de Catalunya, encara força enfarinada de neu. Això sí, uns nuvolots que n'amaguen part del cim ens impediexen contemplar-la en tota la seva esplendor. No cal dir que, mentre esmorzem, el Nus es fa un tip de correr i jugar al nostre voltant.


Reposades les forces, toca ara baixar fins a Gisclareny. I mentre ho fem, per un corriol força acinglerat, podem contemplar aquest encantador llogarret del Berguedà, un nucli de poc més de quatre cases i moltes masies aïllades, sobre una esplèndida catifa de gespa, als peus de les serres del Cadí i Moixeró i amb el Pedraforca com a centinella de luxe. Certament, un bon lloc on viure.
Rodegem el poble, al qual tornarem després, per dinar, i ens enfilem de nou fins al coll de la Bena, el punt més alt del municipi, on enllaçarem amb el Camí dels Bons Homes (GR-107), que ens conduirà de nou al punt d'inici.
En arribar-hi, visitem la petita ermita romànica de Sant Martí del Puig, del segle XI.
Ens hem guanyat un excel·lent dinar, al restaurant Cal Misèria de Gisclareny, que no fa honor al seu nom. Mentre dinem, el cel es va enfosquint i el Pedraforca apareix amenaçador, anunciant tempesta.
Encara som a temps, però, d'anar fins al naixement del riu Bastareny. Aquest afluent del Llobregat neix en un indret de gran bellesa, anomenat Dou del Bastareny. I en un any plujós com aquest, l'aigua brolla de l'interior de la roca amb un ímpetu realment impressionat. Una mostra més de la força de l'aigua, gran mestressa y senyora de la natura.
I cap a caseta, que torna a ploure!