diumenge, 17 de novembre de 2013

A peu pel Batlliu de Sort


Dimecres, 30 de setembre. Petites vacances de tardor al Pallars. Ens instal·lem a Altron i aprofitarem per fer algunes excursions pels voltants de Sort i per la Vall d'Àssua.
Avui farem un recorregut pels poblets que formaven part de l'antic Batlliu de Sort. Històricament el terme de batlliu o batllia es referia al territori que comprenia la jurisdicció d'un "batlle". El Batlliu de Sort comprenia els pobles del marge dret de la Noguera Pallaresa.
Aquests pobles estan connectats per una xarxa de camins tradicionals, de ferradura o de bast, d'aquells que ens agraden tant. Sortim de Sort, a quarts d'onze del matí. Fa un dia esplèndid, més de finals d'estiu que de plena tardor. I el gaudirem plenament, ja que l'itinerari transcorre per la vessant  assolellada de la vall. Ens enfilem per camins empedrats, entre murs de pedra seca mentre Sort s'allunya ràpidament als nostres peus.


El nostre primer destí és Olp. Com molts poblets del Pallars, consta de dos nuclis: el poble pròpiament dit, amb la plaça de l'església com a centre neuràlgic i la força o nucli enlairat i emmurallat. Després d'asseure'ns una estona a la plaça i contemplar algunes de les històriques façanes, ens enfilem fins a la Força, on hi ha els antics rentadors. Les vistes de la vall que es contemplen des d'allà són extraordinàries.
La nostra propera destinació és Pujalt. Mentre en cerquem el camí, a la sortida del poble, trobem unes senyores que ens saluden amablement, ens indiquen el camí i ens aclareixen també quina és la fonètica autòctona: "Puial".
El camí fins a Pujalt és més planer i força humit, ja que en bona part va paral·lel a la llera d'un rierol. Durant tot el recorregut trobem diversos panells informatius sobre les papallones autòctones de la zona. I és que a 
Pujalt hi ha la seu del Museu de les Papallones de Catalunya. 


Creuem el poble sense trobar ningú, tret d'una bona colla de gats, i agafem el camí que ens ha de conduir fins a Enviny. Aquest tram de camí el gaudim de manera especial, ja que, a mesura que ens allunyem de Pujalt, va apareixent, damunt del poble, una cadena de muntanyes ben conegudes: en primer terme, la característica forma piramidal del Monteixo i al fons, d'esquerra a dreta, el Baborte, el Sotllo i el massís de la Pica d'Estats, amb la seva curiosa forma dentada perfectament retallada contra el blau intens del cel.
Arribem a Enviny per la seva part alta. El poble està penjat a la falda de la muntanya i entre el punt més elevat i el més baix hi ha un fort desnivell. Mentre baixem pels seus drets carrerons comentem que no ha de ser fàcil viure en un lloc així. No obstant, hi ha cases habitades, com podem constatar per la roba estesa en alguns balcons i per la presència d'un bonic gos d'atura, que ens saluda amb els seus lladrucs enrogallats.


A la part baixa del poble, aprofitem per descansar un moment i ara li toca a un gat venir a fer-nos unes quantes moxaines. Un senyor del poble, que ve del seu hort, s'atura a donar-nos conversa i ens obsequia amb dos dels seus millors tomàquets, després d'explicar-nos que, per la posició privilegiada d'Enviny, en un racó molt solell, es tracta dels millors tomàquets del Pallars (de la qual cosa en podem donar fe). Més endavant ens assabentem que es tracta del rector d'Enviny. Un senyor realment agradable!


Ara toca començar a baixar, per un corriol empedrat, de fort pendent. A la nostra dreta queda Montardit de Dalt, però nosaltres ens dirigirem directament cap a Sort, ja que se'ns faria tard per dinar.
Abans d'arribar a Sort, encara passem pel llogarret de Bressui, poc més de quatre cases i una església.
Arribem a Sort que ja és hora de dinar i com que creiem que ens l'hem guanyat, cap a la fonda s'ha dit. Demà, una altra excursió.