Dissabte, 5 d'abril. Aprofitant un magnífic dia de primavera, planegem una excursió de tarda pel Collsacabra. Tenim ganes de gaudir del paisatge sota la llum de tarda, blanca i assossegada, que ens oferirà una perspectiva ben diferent d'uns escenaris ja força coneguts en sortides matinals. La idea és pujar al Pla d'Aiats i, si tenim temps, arribar-nos potser fins a Cabrera.
Aparquem el cotxe prop del camí de la masia de Casellas i caminem fins a la masia d'Aiats, que rodegem. Les pluges de la darrera setmana han començat a tenyir de verd els camps i un ramat d'ovelles que pasturen vora la masia ens observen encuriosides. Una d'elles no té cap problema a posar per a la càmera, com si d'una cotitzada model es tractés.
Igual com la darrera vegada que vam pujar, ens enfilarem per la Serrica i anirem a buscar el grau de les Escales. Superarem l'estreta faixa empedrada amb espectaculars vistes de la plana de Vic (on ens aturarem a contemplar el Pedraforca) i finalment, deixant a la nostra dreta els Cortals d'Aiats, arribarem fins al Pla Xic i al cingle que s'aboca a la masia de Comajoan i els altiplans de Montcau i Puig d'en Bac. El dia és nítid i els contorns de les muntanyes que fan de fons, des del Montseny fins a Montserrat, es dibuixen perfectament a l'horitzó.
Ens desviem cap a l'est, per anar a buscar el punt més elevat del pla i substituim una postal plenament muntanyenca per una altra amb tocs mariners: al fons, llueix esplèndida la badia de Roses. Als nostres peus s'estén la vall d'en Bas, amb Olot en darrer terme. I mirant cap al nord, un imponent Canigó, encara força carregat de neu.
Desfem els nostres passos fins al Pla Xic i als Cortals, però en lloc de baixar pel mateix camí de pujada, creuarem la part més ampla de l'altiplà, per anar a buscar el coll del Bram, que ens permetrà enllaçar amb el camí de Cabrera. Hem de superar algun pas una mica delicat, sortosament equipat amb cordes, i arribem sense problemes al collet de Cabrera i al peu de les escales. Acompanyats del silenci, ben poc habitual en aquest indret en les altres ocasions que hi hem estat, emprenem la pujada escales amunt. Déu n'hi do de les escaletes, que no s'acaben mai! Sort que les vistes ens compensen l'esforç.
A dalt, hi regna la mateixa tranquilitat. Donem la volta al santuari per baixar per les marrades. L'últim tram de descens el farem per la Tuta i enllaçarem directament amb la masia de Casellas, passant per sota del morral. Ja són les vuit del vespre i comença a pondre's el sol. Ens hem guanyat el sopar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada