diumenge, 16 de març del 2014

Al Puig Ou des de Sant Pau de Segúries

 

Dissabte, 8 de març. Volem treure partit de les excel·lents condicions climatològiques que ens regalen un dia assolellat, lluminós i amb bona visibilitat. Per tant, es tracta de buscar un cim proper que faci de bon mirador del Pirineu. L'escollit és el Puig Ou, un pic de 1.300 metres, situat a cavall del Ripollès i l'Alta Garrotxa. Hi ha diverses vies d'accés al cim i nosaltres l'abordarem des de la bonica població ripollesa de Sant Pau de Segúries.
Sortim a quarts d'onze del matí i per un tram de carretera ens acostem a la masia El Mariner de Sant Pau. Es tracta d'un gran casal, amb moltes dependències, inclosa una ermita, que li donen un aspecte de petit poble. Actualment funciona com a allotjament rural de luxe, però en el seu moment fou una de les masies més importants de Catalunya. 


Com s'explica, però, que en aquestes contrades, als peus del Pirineu, una masia porti un nom tan poc muntanyenc com "El mariner"? Mossèn Cinto Verdaguer recull una bonica llegenda, de reminiscències homèriques, que en glossa l'origen. El protagonista, un mariner que havia perdut tota la seva família per culpa de la mar, se n'allunya junt amb un rem, l'únic record que li resta de la seva vida anterior. El seu objectiu és trobar un lloc on ningú no conegui la funció d'aquest objecte. L'indret en qüestió acaba essent el poblet de Sant Pau, on el mariner s'estableix, construeix una masia i refà la seva vida amb una nova família. I per això la masia es coneix amb el nom del Mariner.


Passada la masia, deixem la carretera i ens enfilem per un corriol fins a uns plans de pastura que queden just a sobre de la casa. Des d'allí, en el que serà el tram més agraït de l'excursió, el camí s'endinsa per una bonica i solitària fageda que, acompanyants pel trepig de la fullaraca, ens condueix al capdamunt de la carena.
Ara ens toca baixar, per camins ombrívols i humits, fins a la collada del Sitjar. Allà s'assenta l'altra gran masia de la zona, El Sitjar, documentada des del segle XIII. Al seu costat descansa la petita capella romànica de Sant Bartomeu, del segle XII.
En aquest punt comencen els nostres problemes. D'acord amb la guia, el camí que hem de seguir passa pel costat de la casa, però hi ha una tanca que ens impedeix el pas. Després d'una petita discussió, en la qual jo sóc partidària de tornar enrere, ja que m'incomoda molt entrar en un lloc on aparentment no em volen, aconseguim saltar la tanca i creuem la casa, sense altra oposició que els lladrucs dels gossos.
Sortim per una pista forestal, ja al cantó de la vall del Bac.
Al costat del camí hi ha un avenc emblemàtic del Ripollès, la tomba del Sitjar, de 54 metres de fondària, paradís dels espeleòlegs. No ens hi acostem gaire, no fos cas!


La ruta, a partir d'aquí, esdevé una mica monòtona, per pistes forestals, que van enllaçant diversos colls. Passem pel coll de Canemar i el coll de la Bau, abans d'arribar al collet d'Arrencafels, punt d'inici de l'ascens definitiu al cim, on ens desviem a la dreta, cap a un corriol força dret que ens porta ràpidament fins al cim. Aquest és molt ample, gairebé com un altiplà i tal com ja ens esperavem, mostra magnífiques vistes del Pirineu en tota la seva magnitud. Des de Sant Amanç i el Taga, passant pel Balandrau, el Bastiments i el Canigó i acabant pels cims garrotxins del Comanegra, el Bassegoda i el més proper, el Talló. Diuen que en dies molt clars es veu el mar, però avui no tenim aquesta sort. El dia és esplèndid a les alçades, però no prou nítid, la qual cosa fa que, al cantó sud, no vegem massa res. 
Després de gaudir-ne una bona estona, emprenem el camí de tornada, que se'ns fa tard i cal desfer tot el que hem caminat, la qual cosa inclou envair de nou la propietat d'El Sitjar.


Arribem de tornada a Sant Pau a quarts de cinc de la tarda i després de fotografiar El Mariner amb llum de tarda, anem a veure si podem menjar alguna cosa. Estem de sort i al restaurant El Racó d'en Sisco tenen la cuina oberta tot el dia i podem degustar un menú molt correcte, com a premi pels vint quilòmetres de caminada.