Dissabte, 22 de febrer. Després de tenir-lo aparcat durant molts mesos, reemprenem el nostre projecte d'enllaçar Montserrat amb Núria, pels camins del Bisbe i Abat Oliba. Ho havíem deixat a Coll de Bracons i cap allà ens dirigim, a mig matí d'un assolellat dissabte, amb l'objectiu d'arribar-nos a dinar a Vidrà.
La collada de Bracons és plena de gom a gom, de gent i cotxes. És normal, ja que es tracta del punt d'inici d'un dels cims més populars de la comarca: el Puigsacalm. Comencem la nostra ruta compartint camí amb els que s'hi dirigeixen. El primer tram és d'ascens continuat, per un corriol empedrat que serpenteja pel mig de la fageda. Tot i que no té l'encant de primaveres i tardors, la ruta és molt agraïda.
En arribar a la collada de Sant Bartomeu, el camí comença a planejar. A partir d'aquí, els que van al Puigsacalm agafaran el camí de la Font Tornadissa, mentre nosaltres començarem el descens cap a la masia i l'ermita de Sant Bartomeu de Covildases, tot gaudint d'una bonica imatge de prats de pastura.
Rodegem la casa, que està habitada, i seguim el nostre camí fins a una altra gran masia, la Canal. En aquest punt, ens fem una mica d'embolic, a causa de la manca de senyalització i d'alguna inexactitud en el mapa. Finalment, trobem l'enllaç amb una pista forestal que seguim durant un tram, fins que hem de deixar-la per anar a creuar el Torrent dels Aigols. El camí segueix, molt desdibuixat, per l'anomenat Pla de l'All. Amb alguna nova complicació a causa de la mala senyalització, arribem finalment a la masia de la Vila Vella. La casa es veu deshabitada, però si que hi ha animals i podem contemplar una tendra imatge d'amor materno-filial entre un vedellet i la seva mare.
Continuem fent camí, per una pista forestal. Vidrà apareix de cop al nostre davant, en un gir del camí, però per arribar-hi, primer haurem de baixar fins als peus del riu Ges, que creuarem en una bonica raconada, amb un saltant d'aigua, on a l'estiu es deu estar de meravella.
Ara toca tornar a pujar, per un costerut corriol, que ens deixarà a la part de dalt del poble, a tocar de la Creu de l'Arç, la fonda on teníem pensat dinar.
Ja són quarts de tres i se'ns ha fet un pèl tard, així que no ens podrem entretenir amb el dinar. Ens queda encara un bon trajecte de tornada. Per sort, a la fonda són molt bons professionals i ens serveixen amb rapidesa un menú més que correcte.
Havent dinant emprenem el camí de tornada, tot anant a buscar la pista de Sant Bartomeu, que deixarem en un moment determinat, per enfilar-nos a travessar fins a l'altre vessant de la serra de Curull. Ens movem pel cantó obac de la muntanya, en una zona molt humida, i el camí és misteriós i atractiu. El pendent és considerable i l'esforç, especialment deprés de dinar, ens fa esbufegar de valent. Per això agraïm l'arribada al coll de la Coma, just a la carena. Tenim a un tret el Puig de l'Àliga i ens encantaria pujar-hi, però se'ns ha fet massa tard i ho haurem de deixar per a una altra ocasió. Així que carenejem ràpidament cap a la collada de Sant Bartomeu, mentre admirem el vessant solell de la muntanya, amb una magnífica posta de sol. Al fons, una imatge poc habitual de l'altiplà de Cabrera.
El camí és més llarg del que ens imaginavem i hem de pujar i baixar tot un rosari de collets (collet de la Baulella, coll de Joan, collet de la Foradada, coll de Gallina) abans d'arribar a la collada de Sant Bartomeu. Ja és pràcticament fosc i el descens fins a coll de Bracons l'hem de fer gairebé a les palpentes. Sort que el camí és molt fressat i no hi ha perill de perdre'ns. Arribem al cotxe prop de les set de la tarda i a diferència de matí, el coll està ben desert. Déu n'hi do de l'excursioneta que hem fet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada