dimecres, 17 d’agost de 2016

Ara sí, al Torreneules



Diumenge, 31 de juliol.  Ja fa uns anys, vam fer una bonica i llarga excursió, des de la central de Daió, cap a Coma de Vaca, que tenia com a objectiu pujar al Torreneules, però en arribar al coll hi havia molta boira, de manera que ho vam deixar córrer i vam baixar directament cap a Núria. Avui ens plantegem recuperar el repte pendent i pujar al cim, això sí, per una altra ruta.
Deixem el cotxe a Queralbs i agafem el primer cremallera del matí en direcció a Núria. Des d'allà, enfilem cap a l'alberg del Pic de l'Àliga, tot esquivant vaques i vedellets que pasturen a banda i banda del camí. El dia havia començat esplèndid, però en arribar a l'alberg, veiem que les boires es comencen a ensenyorir de la vall. Ens comencem a enfilar per la dreta de l'alberg, en direcció al Torrent de la Coma del Clot i la Font Negra. Anem guanyant alçada a l'ensems que ho fan les boires i quan assolim el punt en el qual hauríem de veure al nostre davant el Torreneules, només hi ha una espessa capa de boira que ben aviat ens engoleix. Sort que de tant en tant s'esvaeix prou com per intuir la silueta de la muntanya.



Arribem al coll de Torreneules i comencem l'ascens, acompanyats d'un intens vent. La boira va i ve, però no acaba de donar-nos una treva. Arribem al cim (2.713 metres), en el qual ja hi ha uns quants excursionistes. Aquí sí que, en un moment de petita treva, els raigs del sol aconsegueixen travessar les boires i nosaltres aconseguim albirar el fons de la vall. Però continua bufant un vent poc agradable així que comencem a baixar, a la recerca d'un recer on esmorzar, això sí, sense vistes!
Havent esmorzat, assolim de nou el coll i ens disposem a abordar el segon pic del dia, el Cim de la Coma del Clot, de 2.739 metres. El corriol d'ascens es ben costerut i les ventades no ens ajuden gaire. Arribem al capdamunt entre boires i vent, així que no ens hi entretenim gaire. Ràpidament baixem per l'altra banda, cap al collet de Fontnegra i ens disposem a escometre el tercer cim del matí, el Puig de Fontnegra, de 2.728 metres. El vent ha calmat una mica i en arribar a dalt, ens reben uns tímids raigs de sol i, per fi, les vistes de la resta de cims que composen l'Olla de Núria.



Baixem del pic, de nou en direcció a Núria, per la carena del Serrat de la Coma del Clot, deixant a la nostra dreta els Rocs Blancs de Fontnegra i el Pic de l'Àliga. Arribem de nou a l'alberg i baixem fins al santuari. Són les dues, hora de dinar. Després de retre la corresponent visita a la Verge, ens instal·lem al Coll de la Creu d'en Riba i allà dinem, gaudint de boniques vistes de la vall, que malauradament i per culpa del sec estiu que hem patit, no presenta aquell color verd al qual ens té acostumats.
Baixarem fins a Queralbs pel Camí Vell. Poc abans d'arribar al pont de Cremal, comencem a sentir algun tro llunyà i ben aviat ens atrapa la pluja. Fa un ruixat força intens, però afortunadament breu, així que, entre l'impermeable i els arbres, no acabem amarats. I abans d'arribar a Queralbs, encara podem fotografiar un elegant arc de Sant Martí.