diumenge, 9 d’abril del 2017

Al Puig de la Força


Dissabte, 18 de març. Fa un matí ben clar i assolellat, així que recuperarem una excursió que van deixar aparcada l'any passat, per culpa d'un dia emboirat. Anirem fins a Tavertet, per enfilar-nos al Puig de la Força, de 739 metres d'alçada, situat a la punta més occidental dels cingles, amb unes vistes excel·lents.
Quan arribem a l'aparcament de l'entrada de Tavertet, tot i que són les nou tocades, encara no hi ha pràcticament ningú. Creuem el poble, que també està molt tranquil i ens dirigim, per una ampla pista, cap al Pla del Castell. A la que podem, deixem la pista principal i ens apropem a la vora del cingle, per gaudir de les magnífiques vistes de l'embassament de Sau, força ple, però del qual emergeix ostensiblement el campanar de l'església de Sant Romà. 
En arribar al mirador, just als peus del Turó del Castell, ens aturem a contemplar la panoràmica del pantà, Vilanova de Sau, amb els seus cingles, el Puig del Far i la Roca del Migdia, que vam visitar l'any passat, i el Montseny al fons.
Poc després del mirador, un desviament a l'esquerra ens portarà cap al Puig de la Força. Mentre baixem per una espectacular escala de roca, un parell de sorollosos hidroavions fan diverses incursions a l'embassament, deixant una gran estela al seu pas.



Completat el descens, seguim el corriol que, passant per sota de la Balma del Castell ens porta fins al collet que separa els cingles del Puig, el qual es dreça, aparentment infranquejable, al nostre davant.
Just al peu del puig hi ha les restes d'una paret, que formava part del castell Cornil, antic enclavament medieval dels senyors de Tavertet, tan inaccessible que, ben aviat fou abandonat per l'altre castell. Segons la llegenda, el mític bandoler de les Guilleries, Joan de Serrallonga, amagava en aquest indret alguns dels seus hostatges.
Per accedir al cim, ens cal baixar unes noves escales de roca i anar a buscar el corriol que s'hi enfila, al costat d'un altre, pel que sembla, extraordinariament aeri, que li dóna la volta. Un altre corriol davalla fins a l'embassament. 



Nosaltres prenem el que s'enfila fins al cim. Tot i que té bones vistes, la vegetació impedeix gaudir-les del tot. Però al cantó oest, una balconada rocallosa promet la millor panoràmica. L'accés és una mica complicat i cal anar amb compte, però les vistes s'ho valen! És un magnífic lloc per aturar-nos a esmorzar i contemplar tot el que ens envolta, des dels cingles de Vilanova fins al Pirineu, passant per l'embassament, el Parador, el morró de l'Abella i els cingles de Balà.
Havent esmorzat desfem el camí. Teniem previst baixar fins al pantà, però se'ns ha fet tard i tornarem per on hem vingut. I si a l'anada no havíem trobat gairebé ningú, a la tornada ens creuem amb una corrua constant d'excursionistes que no es volen deixar perdre el magnífic dia. L'aparcament al complet que ens rep així ho reflecteix!