dimarts, 14 de març de 2017

El Taga, mirador de blanc


Dissabte, 25 de febrer. Fa un matí esplèndid, després d'una setmana de nevades a muntanya. Tot convida a anar a buscar un bon mirador del Pirineu. I l'escollit és el Taga. 
Sortim tard, amb la idea de passar el dia a la muntanya. Anem en cotxe fins a Sant Martí d'Ogassa i aparquem el cotxe al costat de l'ermita, del segle XI.



Ràpidament comencem a enfilar pel costerut sender que segueix el curs del Torrent de la Font del Freixe, que ja des del principi puja sense donar treva. Seguim les marques dels senders d'Itinnerania i del Camí de Vidabona. Poc deprés de l'abeurador de la Font del Freixe, enllacem amb el PR-C-190 i continuem amunt, fins al coll de la Portella d'Ogassa, on ja ens espera el premi de la jornada. Només treure el nas, un espectacle de blanc ens saluda, en forma d'un Pirineu Oriental ben curull de neu, des del Puigmal fins al Canigó. El contrast amb un cel blau i nítid en ressalta el relleu. A banda i banda, faixes de neu condueixen cap al Puig Estela, a la dreta, i el Taga, a l'esquerra. Dubtem una estona sobre quin cim farem i al final escollim aquest darrer.



Trepitjem amb satisfacció la llenca de neu, sobre la qual es camina força còmodament, malgrat no portar grampons i comencem a ascendir per la falda de la muntanya en direcció al cim. Fins llavors estàvem sols, però ara comencen a apareixer excursionistes que es dirigeixen al mateix lloc que nosaltres.
Quan finalment arribem al cim, el trobem força concorregut. Les vistes cap al Pirineu continuen essent magnífiques, però del sud s'enfilen unes boires fosques i ni el Monseny ni Montserrat són visibles.
Ens abriguem, ja qu fa una mica de vent, i ens asseiem al solet, per dinar. Aquesta setmana va ser "Dijous Llarder" i ho celebrem amb un entrepà de la magnífica botifarra d'ou amb alls tendres de "Can Cerilles", premiada com la més innovadora del país. En aquest entorn, encara té més bon gust.



Havent dinant emprenem el descens, la primera part del qual fem còmodament i ràpida per sobre de la neu. Quan aquesta ja comença a ser un pèl massa glaçada, la deixem i seguim camí fins al coll, on ens acomiadem del fantàstic escenari blanc. Ja només ens queda desfer el darrer tram de camí fins a Sant Martí d'Ogassa, sota un sol que comença a escalfar força.