Diumenge, 16 d'abril. Pasqua. Matí magnífic per a una nova etapa en la nostra gairebé eterna ruta de Montserrat a Núria, que va començar, tal dia com avui, ja fa sis anys. Avui volem enllaçar Vallfogona del Ripollès amb Sant Martí d'Ogassa, i ens caldrà un bon periple en cotxe abans de començar a caminar. De bon matí, anem a deixar un cotxe a Sant Martí d'Ogassa i després, per una estreta pista encimentada, anem fins a Vallfogona, on començarem a caminar cap a les deu del matí.
El primer tram del nostre recorregut d'avui, des de Vallfogona fins a Sant Joan de les Abadesses, coincidirà amb el sender GR-151, pels Camins del Bisbe i Abat Oliba, que hem estat seguint des que vam sortir de Montserrat. En aquest tram, la ruta coincideix amb el GR-3, el sender central de Catalunya, que uneix el Pirineu Oriental amb la plana de Lleida.
Deixem el nucli de Vallfogona per la carretera que l'uneix amb Ripoll. Ben aviat, però, l'abandonem, per agafar un corriol a mà dreta, que s'enfila fortament pel mig d'una pineda. En arribar al coll de les Fonts de l'Orri s'acaba l'ascens i comencem a davallar cap al fons de les valls del Ter, enmig, ara, de boscos de fulla caduca.
A la sortida del bosc, ens esperen amples prats de verdes pastures, creuats per la pista encimentada per la qual abans hem passat en cotxe. Prop de la masia de Can Jombi, fem una pausa per esmorzar, davant una bella perspectiva de Sant Amanç i el Taga.
Havent esmorzat, seguim per la pista fins a la casa rural de Les Llances, que deu ser ben plena durant aquesta Setmana Santa, a jutjar pels infants que juguen al seu davant, sota l'atenta mirada dels seus pares. Just al punt d'arribar a la casa, un caminoi a la dreta ens conduirà directament al centre de Sant Joan, on arribarem just quan les campanes del monestir assenyalen el punt del migdia.
És dia de mercat, a més a més de diumenge de Pasqua i els carrers i places de la vila abacial fundada pel comte Guifré el Pelós bullen d'animació. Les terrasses dels bars conviden a asseure's i prendre una cervesa ben fresqueta, però ens queda encara un bon tram de camí per fer, així que seguim endavant.
Travessem el Ter pel pont gòtic, creuem la ruta del Ferro, ben plena de ciclistes i ben aviat deixarem definitivament el GR-151, per prendre un camí que ens acosti cap a Núria. El nostre proper objectiu és Sant Martí d'Ogassa, i cap allà ens dirigirem, per un sender local d'Intinerannia, que coincideix amb el Camí de Vidabona. En aquest tram ens tocarà pujar, tot i que de forma força gradual, al principi pel mig del bosc i més endavant, en arribar a les envistes de l'antiga colonia minera d'Ogassa, que deixem a la dreta, per una antiga pedrera.
La darrera part del camí després d'un còmode corriol que creua una fageda, ens porta a remuntar la pista encimentada que uneix Ogassa amb Sant Martí. Són poc més de tres quilòmetres, sota un sol de justícia, però bufa un ventet que els fa força suportables. I així arribem a l'ermita de Sant Martí, on ens espera el cotxe, a quarts de tres de la tarda. Ens hem ben guanyat el dinar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada