diumenge, 19 d’agost de 2012

Camí dels ganxos



Dimarts, 7 d'agost. Fa gairebé un mes que no caminem i ens cal posar els músculs a punt per a la sortida d'estiu dels Camalluents, que serà el proper cap de setmana. Per això aprofitarem una tarda, sortint de treballar, per fer un petit entrenament.
Escollim un itinerari per la veïna comarca de la Garrotxa. Explorarem un dels molts camins que condueixen al Puigsacalm, però sense arribar a fer el cim, ja que l'excursió se'ns allargaria un pèl massa i segurament se'ns faria fosc.
Sortim de Joanetes, en direcció a Santa Magdalena i Les Olletes, pel camí conegut com el Barret. El camí s'enfila ràpidament pel mig d'alzinars i rouredes, l'ombra de les quals ens protegeix una mica de les elevades temperatures d'aquest estiu tan calorós. Suem, però, a causa del pendent del corriol, que en alguns punts ens obliga ja a ajudar-nos amb les mans.
En sortir del bosc, al Puig del Soi, es dibuixa al nostre davant la silueta del massís, on destaquen, d'esquerra a dreta, el Puigsacalm, el Puig dels Llops i el Puig Corneli, coronat per unes antenes. Les parets verticals semblen impossibles de franquejar, però bé hi deu haver alguna manera. Ens apropem, tot carenejant, cap a la base del cingle. Al nostre darrere, magnífiques vistes de la Vall d'en Bas.


Arribats a un punt, hem d'escollir el camí de pujada: hi podem anar pels ganxos vells o pels ganxos nous o Canal Fosca. Triem aquesta darrera opció, una estreta canal que comença pràcticament al nostre davant, després d'una passarel·la metàlica. Comencem a trobar diferents equipaments metàl·lics que ens han de facilitar el pas, donat que hi ha trams de molt pendent. Després d'uns quants graons i baranes, trobem els ganxos pròpiament dits: una mena d'anelles fixades a la paret, per superar trams gairebé verticals. Després d'un primer moment de pànic, en el qual m'he trobat penjada i sense saber on posar el peu, li agafo l'aire i em diverteixo molt.
A mig camí, cal desviar-se una mica a la dreta per complir amb la tradició. Dalt d'una paret hi ha un petit barret metàl·lic i una campana que cal fer dringar. Però compte, que a l'altra banda de la paret hi ha un cingle esgarrifós, amb unes vistes, això sí, espectaculars.
Un parell de trams més de ganxos ens deixen al peu de les antenes del Puig Corneli. Ens arribem al capdamunt del puig (1.362 m), per tal que no sigui dit que no hem fet cim i també per gaudir de les vistes, sempre sorprenents des d'aquest cantó, del Collsacabra, amb el Montseny al fons. A l'altra banda, el Pirineu queda mig amagat per algunes calitges, però destaquen les muntanyes garrotxines del Bassegoda i el Comanegra i al fons, el blau del Mediterrani a la badia de Roses.
Tot seguit, baixem ràpidament fins al pla on descansa, entre prats, la bonica ermita romànica de Santa Magdalena del Mont, molt restaurada. El lloc és idíl·lic i gaudeix també de magnífiques vistes. Mentre fem una pausa, sentim veus, i apareix un grup d'escoltes, disposats a fer nit al refugi annex a l'ermita. Deuen ser de ciutat, perquè passen pel nostre davant sense ni veure'ns!
Tornem a Joanetes per Fontanils. El camí baixa fent giragonses pel mig d'una fageda, passa pel Santuari de la Mare de Déu de les Olletes, encastat en una bauma de la roca i dóna la volta al massís fins a resseguir el peu dels cingles. És força llarg, però gaudim de belles panoràmiques de la plana d'Olot. Arribem a baix quan repiquen les nou a l'església de Joanetes i comença a fosquejar.