diumenge, 29 de juliol de 2012

Val d'Aran (III) - Circ de Colomers



Divendres, 6 de juliol. Les previsions meteorològiques són una mica millors, de manera que ens arrisquem a tornar a l'alta muntanya. Avui tenim prevista una excursió al Circ de Colomers. Així doncs, ens dirigim cap a Salardú, des d'on surt una pista asfaltada que ens porta fins als Banhs de Tredòs. Allí, un taxi ens conduirà, per una pista de terra, a l'inici del sender de pujada. Sortim tard, ja que els taxis no arrenquen fins a les nou del matí, però és preferible això que no pas haver de fer a peu tot el tram de pista de terra.


La primera part del camí s'enfila gradualment pel mig del bosc, fins als refugis de Colomers. N'hi ha dos: el vell, actualment tancat i que funciona només com a refugi lliure en temporada d'hivern i el nou, un bonic xalet de muntanya. Ambdós estan al peu de l'embassament de Colomers, que llueix bellíssim, sorprenentment ben ple. Mentre donem la volta a l'estany, d'un refugi cap a l'altre, fem un nou amic de quatre potes, que ens acompanyarà durant una estona. És el gos de Colomers i com a tots els gossos de la Vall d'Aran, sembla que li agrada apuntar-se a les excursions dels altres. Això si, en un moment determinat, a la que detecta que s'està allunyant massa de casa, gira cua i ens abandona!


A mesura que anem fent camí, continua el rosari d'estanys, que semblen no acabar-se mai: llac Major, estany Mort, llac de Cabidornats, estanyets deth Port, llac del port de Colomers ... En un punt del recorregut, un pal indicador mostrava les direccions del circuit llarg i el curt, però algun espavilat, purista o incívic, ha arrencat els rètols. Allí ens trobem amb una família, amb qui anirem coincidint durant tot el recorregut i els indiquem quin és el circuit llarg.

Anem pujant, gradualment però sense parar, tot encadenant estanys. El camí és pedregós, típic de l'alt Pirineu i el temps, tot i les previsions, no pinta gaire bé. Bufa un vent força fred i uns espessos núvols grisos amenacen el blau intens amb què havia començat el matí. La façana de fons és impactant, i apareixen ja els grans pics que tanquen el circ: la Creu de Colomers, el Tuc Blanc i el majestuós Gran Tuc de Colomers.
Tot fent via trobem dos senyors anglesos que estan recorrent el GR-11, des d'Irun. Avui al matí han sortit del refugi de Colomers en direcció a Espot, però en un indret han confós les marques i han estat fent el circuit de Colomers en direcció inversa a la nostra. Ara hauran de desfer bona part del camí!

Arribem al Coth deth Podo, punt culminant de l'excursió, que permet gaudir, des de les alçades, d'una vista excepcional de gran part del recorregut i dels estanys. Ara hem de baixar cap a l'altre vessant, per un complicat caos de blocs de granit. Als nostres peus, com a premi, ens esperen dos magnífics estanys: el de Podo i l'Obago. En arribar a aquest darrer, fem una pausa per dinar i just en aquest precís instant, comença a ploure! Afortunadament, la pluja no va acompanyada de tempesta, de manera que, ens posem els pantalons  d'aigua i l'impermeable i continuem el recorregut, gaudint del l'espectacle de les gotes en impactar sobre la superfície dels nous llacs que ens trobem: l'estany Redon i l'estany Long.

L'últim tram del recorregut comportaria tornar cap al refugi de Colomers, però optem per una via alternativa,  ben poc concorreguda, que ens porta per uns paratges bellíssims, vorejant els llacs de Cloto de Baish i de Naut, amb el Tuc Gran de Sendrosa com a espectacular teló de fons. La baixada pel mig del bosc, per un corriol força dret, ens obliga a posar-hi els cinc sentits, ja que tot és relliscós per culpa de la pluja, però ben aviat ens deixa al camí de tornada cap a la parada dels taxis. De tornada, encara  ens aturarem a Unha, per visitar-ne l'església, una de les joies del romànic de la vall. Un dia ben complert!