diumenge, 18 d’agost de 2013

Suïssa (II): Harder Kulm, mirador d'Interlaken



El dimecres 24 de juliol fa un dia tot ennuvolat i amenaça pluja. Tot i així, no desestimem l'excursió que teniem planejada per avui. Volem pujar fins al capdamunt del Harder Kulm, el cim local d'Interlaken, de 1.322 metres d'alçada, ja que, d'acord amb totes les guies turístiques, les vistes des del capdamunt són espectaculars. Un funicular turístic (el Harderbahn) hi arriba en menys de deu minuts, però nosaltres hi pujarem a peu.


Hem de començar travessant tota la ciutat, des d'Interlaken West, on ens allotjem, fins a Interlaken Ost, d'on surt el camí que s'enfila cap al cim. Creuem el riu Aare, afluent del Rin  i el més important dels rius que neixen i desemboquen íntegrament en territori suís, just quan comença a ploure. No obstant, no cauen més de quatre gotes i a més, el corriol s'endinsa pel mig del bosc i els arbres ens protegeixen. De tant en tant, la vegetació s'obre en petits miradors, des dels quals podem contemplar com la ciutat es va allunyant als nostres peus i com va creixent el llac de  Brienz (Brienzersee), un dels llacs que donen nom a Interlaken, alimentat pel riu Aare. En un dia com el d'avui, mig plujós, mig emboirat, les misterioses imatges del llac que apareixen i desapareixen en el nostre anar muntanya amunt evoquen també típiques postals de Suïssa.

En un parell d'hores arribem al Harderkulm, on hi ha un restaurant en forma de petit castell. La gran atracció turística de l'indret, però, és una llarga passarel·la flotant, no apta per a aquells que pateixin de vertigen, que penja sobre Interlaken (l'anomenen Zwei-Seen-Steg). Si un s'atreveix, des de la barana, a abaixar els ulls, podrà contemplar, 750 metres sota seu, la ciutat d'Interlaken, amb els dos llacs als quals fa honor el seu nom: el llac de Brienz (Bienzersee) a l'esquerra i el llac de Thun (Thunersee) a la dreta, units pel riu Aare. I aixecant, la vista, queda al nostre davant el gran massís de la Jungfrau, el Mönch i l'Eiger. Avui, però, no és el millor dia per gaudir d'aquest espectacle, i els tres majestuosos cims només s'intueixen entre les espesses nuvolades.

Ens aturem a fer un pícnic en aquest deliciós mirador i després emprenem la baixada, ara pel cantó oest, on un altre corriolet que baixa vertiginosament pel mig del bosc ens deixa ben aviat a St. Niklausen, una petita urbanització a tocar d'Interlaken West.








El dia ha millorat força amb el pas de les hores i ara sí, podem gaudir finalment de la Jungfrau en gairebé tota la seva esplendor, des del que diuen, és el millor punt d'Interlaken per contemplar-la.