A la Mola de Colldejou

Diumenge, 27 de juliol. En diverses ocasions, durant les nostres escapades al Priorat, havíem tingut la intenció de pujar a la Mola de Colldejou, però en totes elles, el mal temps ens havia fet desistir. Hom ens havia comentat que la millor època per pujar a la Mola era per Sant Jaume, així que aquesta vegada no podíem deixar passar l'ocasió. El dissabte va fer un dia esplèndid i ens en vam anar a dormir, després de posar el despertador ben d'hora, amb el convenciment que, per fi, ens hi enfilaríem.
En despertar-nos ens sorprèn un cel força ennuvolat i des de la finestra veiem com la característica silueta de con escapçat de la Mola està mig emmarscarda per la boira. Però ja som de peus a terra, així que ens hi aventurem.
Anem fins al poblet de Colldejou, al límit entre el Baix Camp i el Priorat, just al peu de la Serra de Llaberia i la Mola de Colldejou. Aparquem a la plaça del poble, a les set del matí, just quan un marxant hi comença a muntar la seva paradeta de mercaderia diversa.
Sortim del poble per una pista forestal que segueix el GR-7. Tot i no fer sol, el dia és xafogós. A la nostra esquerra, la muralla natural de la Serra de Llaberia resta completament amagada darrera d'una espessa capa de boira.



En arribar al coll del Guix deixem el camí principal, que continua cap a Llaberia i prenem un corriol a mà dreta, que constitueix una variant del GR, el 7.3. El camí es fa molt més agradable i bufa una mica de vent. Aviat el corriol comença a girar a la dreta i, per l'anomenat Portell de les Processons, agafem la carena que ens ha de portar al cim. El paisatge a la nostra esquerra esdevé pedregós, mentre a la dreta, en algun instant de treva que ens dóna la boira, apareix i desapareix la muralla calcària de Llaberia, amb la seva peculiar estació meteorològica al capdamunt.




A mesura que ens acostem al cim, podem veure les restes del Castell de la Mola, una fortificació que va fer les funcions de torre de defensa durant les guerres carlines del segle XIX. Tot i estar força enrunada, encara es pot accedir al seu interior.



El cim, per la seva ubicació privilegiada, ofereix una excel·lent panoràmica, als quatre vents, de tota la contrada. Avui no és el millor dia, tot i que les boires s'han anat esvaint, però la visibilitat no és bona. De tota manera, al fons es dibuixa la silueta de la costa, amb el cap de Salou ben definit i, tot i que a contrallum, el mar. En primer terme si que s'observen clarament els molins de vent del parc eòlic del Trucafort.
Com que volem fer un itinerari circular, la baixada l'emprenem per una canal pedregosa a la nostra esquerra, que, amb molta cura per no relliscar, ens porta al Portell de la Cova. El grau rep aquest nom per una cova mig amagada que hi ha a la roca. Sembla que avançant pel seu interior se surt a una balconada en ple cingle. Nosaltres, però, hi entrem just al principi i no aprofundim més. Això de la foscor no és pas el meu fort!



De nou a l'exterior, aprofitem per fer una pausa i esmorzar, abans de seguir el camí de baixada. Ens queda un nou tram de fort pendent, molt relliscós que es fa força pesat, fins que desemboca a un formós bosc d'alzines. Un darrer tram de corriol ens deixa de nou al poble de Colldejou.
Són gairebé les dotze del migdia i el marxant ja tanca la paradeta. Qui sap si ha venut gaire?  Nosaltres anem a celebrar-ho amb una cervesa ben fresca al Casal del poble.