dimecres, 2 de setembre de 2015

De nou a la Vall d'Aran


Dissabte, 22 d'agost. Tornem de nou a la Vall d'Aran, per a la sortida d'estiu dels Camalluents. Aquest any tenim planejada una travessa, des de la boca sud del túnel de Vielha fins a Pònt de Rius, prop d'Arties. Les previsions meteorològiques, però, no són bones, i les probabilitats de pluja, sobretot a partir del migdia, són elevades.
Ens llevem amb algunes boires, però de moment no plou, així que agafem els cotxes i ens dirigim cap a la boca sud del túnel de Vielha, on aparquem, just al costat de l'Ospitau de Vielha o de Sant Nicolau, antiquíssim hostal i després refugi, avui en desús.
Comencem a caminar a quarts de vuit del matí, després de contemplar com uns raigs de sol que s'escapaven de les boires il·luminaven el cim del Tuc de Molières.
Ens toca remuntar la vall de Conangles, seguint el GR11, en direcció al Pòrt de Rius. La pujada és continuada però agradable, per un corriol de bon fer. Els boletaries del grup estan amatents i de tant en tant, cacen algun cep. Els que no estem pendents dels bolets, en sortir del bosc i entrar en terreny clar i rocós, més enllà del Barranc dera Escaleta, no ens perdem les vistes panoràmiques, especialment de la part més meridional del massís de la Maladeta (pic Russell, Margalida i Tempestats),fins gairebé a la punta de l'Aneto.
En arribar al capdamunt del Pòrt de Rius, a 2.315 metres (punt més alt de l'excursió), apareix l'estany de Rius, als peus del qual ens aturarem a esmorzar. L'indret és molt bonic. Llàstima que l'estany no està gaire ple. 



Havent esmorzat, continuem el camí, tot resseguint l'estany per la seva riba esquerra. El temps ha empitjorat i comença a plovisquejar. Ens posem l'impermeable i seguim endavant, a l'expectativa del que pugui passar. La pluja no acaba de descarregar, però segueix amenaçant. Així que, en arribar a una bifurcació, a l'extrem més oriental del llac, ens aturem per deliberar i prendre una decisió. En aquest punt podem continuar pujant, seguint l'Alta Ruta Pirinenca (ARP), fins a l'estany Tort de Rius i l'estany de Mar, o bé continuar el GR11, que ens portarà directament al refugi de la Restanca. Finalment la majoria, atenent a la inestabilitat meteorològica, es decideix per aquesta darrera opció, que és una mica més curta.
La baixada, força vertiginosa, transcorre per un paisatge una mica monòton, per una estreta vall, entre grans parets de granit. Al nostre davant, però, i quan els núvols ho permeten, belles vistes del Beciberri Nord i sobretot, del Montardo, que per la seva proximitat, esdevé el gran senyor de la zona.
A l'últim tram de recorregut, abans d'arribar a la Restanca, el GR es desvia cap a la dreta i ens caldrà remuntar un turó, just per sota de la línia elèctrica del refugi. I en arribar al capdamunt del turó ens sorpren la magnífica vista de l'estany i presa de la Restanca, amb el refugi a la seva riba. Cap allà ens dirigim, per tal de poder dinar còmodament entaulats.
Havent dinat, i quan ens disposem a emprendre l'últim tram de baixada, comença la tempesta. I ens disposem a entomar-la, ja que els taxis ens esperen al cap d'una hora i no ens podem entretenir.



El descens es fa pel mig del bosc, per un corriol empedrat molt bonic, però que, amb la pluja s'ha tornat molt relliscós i ens cal anar amb compte. Els boletaires, però, encara tenen temps de trobar uns quants ceps més, els quals, previ permís de l'hotel, constituiran un deliciós esmorzar per a l'endemà.
Arribem a Pònt de Rius cap a les cinc de la tarda, quan ja ha deixat de ploure, torna a sortir el sol i els taxis ja ens esperen. Ja dins dels vehicles, fem els tres quilòmetres de pista fins a Pont de Rèssec, passem per Arties i cap a Vielha. Punt final de l'excursió.