Diumenge, 1 de gener de 2017.
Seguint la tradició del primer dia de l'any, ens llevem relativament d'hora per fer una caminada. Aquesta vegada, el temps no acompanya i una boira espessa ho cobreix tot. Però no ens deixem acovardir i sortim a caminar: una excursioneta breu, prop de casa.
Anem en cotxe fins a Oristà i aparquem prop del pont que creua La Gavarresa en direcció a Sant Feliu Sasserra. Ens cal creuar el pont i baixar unes escales a la seva dreta, fins al llit de la riera. Seguirem una ruta assenyalada amb marques blaves, que en el primer tram segueix el curs de la riera, i ens obliga a creuar-la un parell de vegades. El camí, pel mig del bosc de ribera, és molt bonic, tot i que el fred i la boira no convidin a entreternir-se gaire.
Ben aviat canviem l'entorn de bosc de ribera per un entorn de camps de conreu, tenyits d'un bonic verd blavós a causa de la capa de gebre que els cobreix.
Anem en direcció a la Torre d'Oristà i pel camí anem trobant velles masies restaurades, que fan molt de goig (Molí del Solà, Camp de Devesa, La Fàbrega, Casa Nova del Bac ...). A la nostra esquerra, sobre un turó, s'alcen les restes del castell de Tornamira.
La ruta que fem és circular, i abans d'arribar a la Torre es desvia per tornar de nou a Oristà. Nosaltres, però, hi afegirem una variant i ens arribarem fins al jaciment arqueològic de Puig Ciutat.
El jaciment, situat en un altiplà al costat d'un meandre de La Gavarresa, és de l'època romana (segle I a C), tot i que s'hi poden trobar vestigis que es remonten fins a l'Edat del Bronze. Com tots els assentaments prehistòrics, estava situat en un lloc privilegiat en termes defensius, de manera que deu tenir molt bones vistes, però avui, amb la boira, ens les hem d'imaginar.
Visitat el jaciment, recuperem la ruta i fem un gir de 180º per retornar a Oristà, tot creuant el Torrent d'Olost, afluent de La Gavarresa i passant pel costat de la Font Salada.
Entrarem a Oristà des de dalt, ja que ens enfilarem, seguint un bonic corriol acinglerat, fins al turó de Sant Sebastià, on s'alça l'ermita del mateix nom. L'ermita és barroca, del segle XVIII, construïda just després de la Guerra de Successió. Antiguament hi havia hagut una altra ermita en honor de Sant Cristòfol.
El turó i l'ermita dominen el poble d'Oristà, als seus peus, i tot l'entorn. Avui, però, l'entorn és absent i ens hem de conformar amb el poble, cap al qual baixem per un camí asfaltat en fort descens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada