dimarts, 18 de gener de 2011

Les finances municipals de Manlleu (article publicat al Diari de Manlleu)


Aprovació dels pressupostos per a l’any 2011 a l’Ajuntament de Manlleu. La situació financera és delicada. Com a tot arreu. No obstant, té les seves particularitats. L’alcalde, orgullós de la feina feta, atribueix les dificultats actuals a la situació de crisi global, al país i al món sencer. I de fet, té part de raó. Durant aquests darrers anys, Pere Prat, com a regidor d’hisenda, a més d’alcalde, ha fet una feina de formigueta pel que fa a la contenció de la despesa de funcionament de l’ajuntament. Treballant de manera sistemàtica i minuciosa ha aconseguit evitar malbarataments en aspectes com els subministraments, el material d’oficina o el manteniment dels diversos edificis municipals. Per tant, si la situació de crisi no hagués fet disminuir de manera dràstica els ingressos, especialment els relacionats amb la construcció, segurament no tindria problemes per fer front al dia a dia.
Ara bé, allà on no se n’ha sortit, al meu entendre, és en la racionalització de l’estructura organitzativa de l’ajuntament. Més aviat ha contribuït a fer-la més gran i enfarfegada. Crec que, volent-nos emmirallar en macro-administracions com la Diputació de Barcelona i, de fet, amb el seu assessorament, hem creat una organització amb massa departaments i massa personal tècnic en aquests departaments. Hem arribat a una situació, paradoxal, en la qual els diners que gastem en el personal de gestió són superiors al pressupost que ells mateixos gestionen. No em refereixo a aquelles persones dedicades a l’atenció directa al ciutadà, que són claus per al bon funcionament de l’ajuntament, sinó a llocs d’administració i gestió, molt menys estratègics.
El govern municipal es justifica afirmant que l’Ajuntament de Manlleu presta molts serveis als seus ciutadans, de fet, molts més serveis que altres ajuntaments propers i que per fer-ho, necessita disposar de molt personal. No hi estic del tot d’acord. No es tracta tant de discutir si s’han de prestar o no els serveis, sinó de com es presten. Segur que moltes feines es podrien encarregar a empreses externes, amb la qual cosa l’Ajuntament contribuiria a l’impuls de l’activitat econòmica privada al municipi. És dolent que un Ajuntament incentivi d’aquesta manera l’activitat econòmica? Jo crec que no. De fet, des del meu punt de vista, és molt millor això que no pas esdevenir una mena d’agència de col·locació.
Quan estudiava economia, sovint ens parlaven del “crowding-out” o efecte desplaçament. Amb aquest tecnicisme es referien a aquelles situacions en les quals el sector públic, per cobrir el seu dèficit, s’ha d’endeutar molt i per captar els recursos que necessita ha de pagar tipus d’interès superiors als de mercat (com ha passat darrerament amb l’emissió de bons de la Generalitat). Llavors l’estalvi privat s’encamina cap al finançament del sector públic, en detriment del sector privat, que és “desplaçat” del mercat.
Doncs bé, a l’Ajuntament de Manlleu es dóna una mena d’efecte desplaçament. El cost de l’estructura és tan important que cal destinar-hi gairebé tots els recursos recaptats. Per tant, pràcticament no queden diners per dedicar-los a inversió. En un any normal, això es soluciona recorrent a l’endeutament (que evidentment té un límit). Però en un any com l’actual, en el qual l’ajuntament té prohibit per llei endeutar-se més, la inversió municipal es redueix gairebé a zero. Podríem dir, per tant, que l’estructura “desplaça” la inversió de l’ajuntament. I això és molt greu, ja que la inversió és l’únic recurs que ens permetria impulsar de manera directa l’activitat econòmica i fomentar la creació d’ocupació.
El nou govern que sorgeixi de les eleccions municipals del proper 22 de maig s’enfrontarà a grans reptes i sens dubte que repensar l’estructura de l’ajuntament serà un dels més importants i també dels més difícils.