Dissabte, 25 de juny de 2011. Acabem d'estrenar l'estiu astronòmic i també el meteorològic. Un dia esplèndid ens acompanya a fer un tomb pel Pirineu Oriental. Fem un bonic recorregut circular, amb inici i final a l'estació d'esquí de Vallter 2000, que ens portarà al capdamunt de tres cims emblemàtics de la zona: el Pic de la Dona (2.702 m), el Pic de Prat de Bacivers (2.844 m) i el Pic de Bastiments (2.882 m). Comencem a caminar quan encara no són les nou del matí, però el sol ja escalfa, tot i l'alçada. El cel és d'un blau intens cap al nord, mentre algunes lleugeres boirines mig oculten els cims de Les Agudes i Matagalls, allà baix al Montseny. Ens enfilem seguint el curs del Torrent de la Portella, enmig d'un silenci només trencat pel brollar de l'aigua. La flaire de la catifa groga que s'estén a banda i banda del corriol em porta a recordar uns versos de Joan Maragall que vaig aprendre de petita:
La ginesta altra vegada!
La ginesta amb tanta olor!
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Després d'una primera esbufegada (encara en quedaven unes quantes!) arribem al coll de la Portella de Mantet, just al límit fronterer amb l'estat francès. A partir d'aquí, durant tota la resta de l'excursió, gaudirem d'unes panoràmiques magnífiques. El fet de trobar-nos a cavall entre els circs de Morens, Bacivers i Ulldeter i de caminar una bona part de l’excursió per a carenes fa que les vistes de Pirineu i Prepirineu siguin extraordinàries. La claredat del dia fa la resta. Miris on miris, apareix algun cim emblemàtic: Bassegoda, Comanegra, Taga, Gra de Fajol, Carlit, Cadí, Puigmal ... Hi ha, però, un protagonista indiscutible: el Canigó. La majestuositat i la bellesa d’aquest massís no tenen rival. No ens treu l’ull de sobre durant tota l’excursió. Talment sembla com si es volgués disculpar pel lleig que ens va fer fa unes setmanes, quan vam intentar pujar-lo i el mal temps ens va impedir fins i tot veure’l. En canvi avui, al seu darrere, fins i tot s'intueix el mar!
Després d'assolir el cim del Pic de la Dona, passem pel Puig d'Ombriaga i baixem fins a l'estany de Bacivers, pel coll de la Geganta. A partir d'aquí, ens queden un parell de pujades de fort pendent. Primer ens enfilem al Pic de Prat de Bacivers, al peu del qual hi ha un ben conservat refugi bivac de pedra i un cop a dalt, resseguim tota la carena que el separa del pic de Bastiments. L'aproximació pel vessant nord és poc concorreguda, però un cop al capdamunt, ni rastre de la benaurada solitud dels cims. Excursionistes i gossos campen al seu aire, com si de la Plaça Catalunya es tractés.
La baixada l'emprenem per l'Esquena d'Ase i en arribar de nou al coll de la Geganta, agafem un corriol que ens porta fins a la Font de la Perdiu però després s'acaba esvaint. L'últim tram el fem una mica a l'atzar, seguint la riera de Morens. Tot i no estar marcat el camí és una baixada senzilla i agradable.
Arribem al punt d'inici a les tres de la tarda i, com no podia ser d'altra manera, anem a recuperar forces amb un bon dinar, aquesta vegada a la Fonda Pastoret, de Vilallonga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada