diumenge, 14 d’abril del 2013

De Pruit a Coll de Bracons pels Camins del Bisbe i Abat Oliba



Diumenge, 31 de març. Tornem a recollir el testimoni del nostre peregrinatge pels Camins del Bisbe i Abat Oliba, que havíem abandonat a Pruit a finals de l'any passat. L'etapa d'avui, en termes de ciclisme seria segurament l'etapa reina, ja que acabarà en un port de muntanya de categoria especial: coll de Bracons. Abans de començar a caminar, ens toca fer un llarg viatge per deixar un cotxe al final del trajecte. Així doncs, anem fins a coll de Bracons a deixar un dels vehicles i enllacem amb Pruit per una pista forestal.
Quan aparquem el cotxe a l'entrada de Pruit i comencem a caminar ja són quarts de deu del matí. Fa un dia esplèndid. La ruta transcorre per una pista asfaltada, que deixa a l'esquerra la carpa d'assaig dels Joglars i es dirigeix cap a la majestuosa masia del Collell. Poc abans d'arribar-hi ens desviem cap a l'esquerra i prenem un sender pel mig del bosc. Tal com ja ens va passar en l'anterior etapa, en arribar a Pruit, trobem a faltar indicacions i en algun punt ens despistem.
Després de les generoses pluges de les darreres setmanes, tot és tenyit d'un verd brillant i arreu baixen corrents d'aigua.



Un petit ascens ens deixa en un bonic pla on hi ha la masia del Bosc, abandonada, però en força bon estat. El lloc és bucòlic i s'hi respira una gran pau. El silenci que hi regna només el trenca el cant dels ocells. Un lloc perfecte per fer una pausa i esmorzar, amb vistes al Pla d'Aiats.
Havent esmorzat, continuem fent camí, per l'antic camí ral de Vic a Olot, deixant enrere el Pla d'Aiats. Ben aviat apareix ja al nostre davant l'altiplà de Cabrera, cap al qual ens dirigim. A la dreta, tenim boniques vistes de la Vall d'en Bas, amb el llogarret de Falgars en primer terme. En algun punt, tornem a coincidir amb el Camí de Sant Jaume, que havíem abandonat feia força etapes.



El camí comença a pujar amb intensitat. Ara ens toca arribar fins a les escales de Cabrera. Arribem al coll del Bram, acalorats i esbufegant i ens aturem a fer un glop d'aigua. Hi ha molt moviment de gent amunt i avall. Nosaltres no pugem al santuari, sinó que ens llancem ràpidament cap avall, en direcció a Sant Julià de Cabrera. En aquells punts on la vegetació s'obre, podem contemplar belles vistes de la plana, amb Manlleu al fons.



A baix a Sant Julià hi ha també moviment de gent i cotxes. Comença ara la part més dura de l'excursió, amb un ascens sostingut fins al final. Accelerem el ritme, ja que se'ns ha fet força tard. En aquest tram, ens fem un tip de creuar rierols i rieres, algun dels quals amb força dificultats i imaginació.
Arribem finalment a la bonica fageda de La Grevolosa, que en  aquesta època de l'any encara no té l'exuberància primaveral ni el cromatisme espectacular de la tardor.  En aquest punt coincidim amb un solitari excursionista i ens explica que ve d'aproximadament el mateix lloc que nosaltres (de fet ha començat a caminar a Cantonigrós). Quines coses té l'atzar! Li oferim tornar cap allà en cotxe amb nosaltres i ràpidament s'hi apunta.
Així doncs, emprenem, ara sí, la part més dura de l'ascens, per un corriol amb fort pendent que ens deixa finalment a coll de Bracons, on hi ha un munt de vehicles aparcats. El Puigsacalm deu ser un formiguer!
Agafem el nostre cotxe i ens dirigim cap a Pruit. Per escurçar la ruta, a Torelló deixem l'eix Vic-Olot i agafem el camí de Casa L'Hora, una pista rural entre camps i masies, molt agradable.
Han estat prop de cinc hores d'excursió, ben intenses i aprofitades!

dimarts, 2 d’abril del 2013

A Sant Martí Xic des de Puigpelat


Diumenge, 24 de març. Volem fer una excursioneta matinal, per estirar les cames i escollim tornar a pujar a Sant Martí Xic, però aquesta vegada des de Santa Cecília.
Sortim tard, després d'haver esmorzat, i són més de les deu quan aparquem el cotxe al camí del mas d'Angelats. Fa un dia enlleganyat quan comencem a caminar per una pista rural, vorejant el mas Queralt i en direcció a la finca de Puigpelat. Si viure a Santa Cecília ja és un luxe (genuïna vida rural, en un entorn esplèndid i a cinc minuts de Vic),  Puigpelat es troba, sens dubte, en l'indret més privilegiat de tot el terme municipal. En una raconada, al peu mateix de la punta més meridional de la serra de Sobremunt, gaudeix d'una tranquilitat impagable. La finca, immensa i molt ben cuidada, està dedicada a la cria i entrenament de cavalls, alguns dels quals contemplen els nostres passos amb posat elegant i senyorívol.
Comencem el nostre ascens pel PR-C-49, el sender de Voltregà, del qual, després d'aquesta sortida, n'haurem recorregut ja la major part. Pugem per un corriol enmig de boscos d'alzines i quan emergim del bosc, tenim boniques vistes del turó de Santa Perpètua, al qual vam anar fa uns dies i vam trobar ben cobert de boires.



Deixem enrere les runes de la Casa Nova de Dalt i una monumental alzina, per arribar al turó on descansen les restes del Castell de Voltregà. Del castell, les primeres referències del qual daten de l'any 902 i que fou bressol del Voltreganès, en queda ben poca cosa. Als seus peus, en canvi, la petita ermita romànica de Sant Martí Xic llueix esplèndidament restaurada.
Les vistes des d'aquí són excepcionals, tot i que el dia no és massa clar i només s'endevinen les siluetes del Montseny i d'un Pirineu farcit de neu. Podem contemplar, però, tota la plana de Vic, a la qual les pluges dels darrers dies han tenyit ja d'un verd brillant.



La baixada la farem en bona part pel GR-3, per un corriol acinglerat, enganxat a la paret rocosa de la muntanya.
Arribem de nou a Puigpelat en poc més de dues hores, després d'una caminada ben agradable i solitària.