dissabte, 5 de setembre del 2020

El sostre comarcal de l'Alt Urgell i uns quants cims més

 

Dissabte, 22 d'agost de 2020

Una nova escapada d'estiu, que aquesta vegada aprofitarem per coronar un altre sostre comarcal, en aquest cas el Pic de Salòria, de 2.789 metres, situat al Parc Natural de l'Alt Pirineu, al límit entre els municipis d'Alins, al Pallars Sobirà i Les Valls de Valira, a l'Alt Urgell.  Per accedir-hi, ens cal anar fins a Os de Civís, una entitat municipal descentralitzada de Les Valls de Valira, que té una particularitat ben curiosa: per carretera només s'hi arriba passant per Andorra.
Així que, cap a Andorra ens dirigim el divendres 21 d'agost, per tal de passar la nit una mica més amunt de l'encantador poblet d'Os de Civís, a l'antiga Borda de la Plana, avui reconvertida en un elegant hotel rural. molt recomanable.
Al matí següent, en fer-se de dia, sortim caminant des del mateix hotel, i després de fer un tram de pista forestal, ens enfilem per camins de pastura que segueixen el riu Salòria, en direcció al coll de Conflent. Al coll, pas natural que comunica Os de Civís amb la resta de territori català, i que nosaltres assolim després de superar més de 500 metres de desnivell, hi arriba també la pista forestal que hem deixat a baix i que enllaça amb Catalunya. Al coll, per la seva posició estratègica, s'hi troba també un dels antics búnquers de la línia Pirineus, que Franco va fer construir per defensar-se d'una possible invasió aliada al final de la Segona Guerra Mundial.


Mentre fem una petita pausa i contemplem Os de Civís ja força lluny dels nostres peus, arriba una caravana de vehicles per la pista, que ens fa pensar que aquesta no serà una excursió solitària. De fet, ben aviat, un dels excursionistes de la colla s'acosta a entrevistar-nos, ens explica que ha fet moltes vegades el cim i ens adverteix de la duresa del tram que hem de fer a continuació. Es tracta de remuntar una pala força vertical fins a la cresta que ens portarà al cim. Ens hi posem i efectivament el pendent ens fa esbufegar de valent, mentre ens acompanya la xerrameca alegre dels que han arribat al coll en cotxe, que, molt més frescos que nosaltres, ben aviat ens passen al davant.
En arribar a la cresta, però, s'aturen a descansar i nosaltres seguim camí, amb un pendent força més suau fins que fem el cim i gaudim de la seva esplèndida i àmplia panoràmica, accentuada per l'assolellat dia que ens acompanya.
Després de les fotografies de rigor i quan ja comença a arribar la multitud, ens arrecerem a la falda de la muntanya i esmorzem amb magnífiques vistes de la Vall Ferrera, amb el massís de la Pica d'Estats al nostre davant i el poble de Tor ben enfonsat als nostres peus.


Quan acabem d'esmorzar, la multitud ja ha començat a desfer el camí de retorn al coll de Conflent, però nosaltres no ho farem, perquè tenim preparada una travessa i ens esperen uns quants cims més!
Per enllaçar el pic de Salòria amb el següent cim, el Pic de Pletapicada, després de passar pel costat d'una vella cabana de pedra mig enrunada, ens cal superar una cresta estreta i una mica aèria. En aquest tram tenim tota la resta d'interaccions socials de la jornada: una parella amb un gos que ens avança i un excursionista mig perdut que va en sentit contrari. A partir de llavors, la muntanya serà íntegrament nostra.
Un cop assolit el cim, hi ha un descens per la falda de la muntanya, entre pedres i rocs i sense camí i un nou ascens fins al pic de Bassiets, de 2.763 metres. Ja començo a estar una mica col·lapsada de tantes pujades i baixades així que en arribar a un collet, a uns 20 metres del cim, dic que aquest me'l salto i segueixo endavant per la cresta, aquest cop còmoda i ampla, que ens portarà als peus de la Torre de Cabús. Ens toca encara una nova pujada, força dreta, fins al cim, de 2.778 metres, poc menys que el Salòria i amb una espectacular fita al capdamunt.


La cresta que enllaça amb el proper cim, el Bassera o Pic dels Llacs, una mola plana, torna a ser força estreta i aèria i en algun punt, una mica perdedora, però assolim sense novetat el darrer cim, pròpiament dit, del dia.
Comencem el descens, força vertical, fins al port de Cabús, al límit entre l'estació d'esquí andorrana de Pal i la famosa muntanya de Tor, a Catalunya, on ahir vam tenir la previsió de deixar un cotxe. A mitja baixada fem una pausa per dinar i després de superar una mena de bony que gairebé no podem considerar cim, el pic de Setúria, encarem ja el tram final de baixada, en el qual, com a darrera curiositat de l'excursió, una corda i una anotació a la roca ens informen que allò és terreny privat de la Muntanya de Tor (i per tant, millor no trepitjar-lo!).
Arribem al port de Cabús a mitja tarda, amb un desnivell positiu de 1.428 metres i un de negatiu de 780 metres a les nostres cames. Una gran jornada de muntanya!