diumenge, 13 d’octubre del 2013

Tour pels estanys del Carlit


Diumenge, 22 de setembre. Per tancar la temporada d'estiu, ens ve de gust una sortida amb molta aigua, així que escollim la zona del Carlit, on hi ha una de les àrees lacustres més espectaculars del Pirineu Oriental.
Sortim de casa a un quart de vuit del matí, amb la idea de pujar al cim del Carlit (2.921 metres), però la ruta en cotxe és molt llarga i triguem les nostres bones dues hores a fer la collada de Toses, creuar la frontera per entrar a l'Alta Cerdanya, en territori administrativament francès i arribar fins a l'aparcament situat al peu del llac de les Bulloses. Així que, conscients que quarts de deu no és una hora adequada per començar a fer un cim, abandonem la idea inicial i optem per fer únicament el tour dels llacs.
I per començar, què millor que el llac de les Bulloses. És de grans dimensions, a causa de la presa, que s'hi va construir a principis del segle XX, per tal de donar electricitat al famós Tren Groc (el train Jaune). Amb la llum del matí, el reflex dels dos Perics sobre la superfície del llac ofereix una bella imatge, que per si sola ja gairebé val l'excursió.



A partir d'aquí comença una ruta circular (boucle, en diuen ells) que ens portarà per 12 estanys. Ens comencem a enfilar, pel mig d'un bosc de pins. El camí és una mica rocós, però fàcil de seguir. A poc a poc, el corriol es va fent més pla i ample. A la nostra dreta apareix, al fons, el primer dels estanys, el del Viver. El veurem més de prop en el camí de tornada. Ara ens desviem cap a l'esquerra, cap a una zona oberta, al fons de la qual llueix, en tota la seva esplendor, el Carlit. Deixem per un moment el camí  i ens atansem cap a l'estany Negre, que queda lleugerament amagat a la nostra esquerra. A les seves aigues, fosques i brillants, fent honor al nom, es reflecteixen els espessos boscos del voltant.



Continuem la ruta i a la dreta s'estén l'estany de la Comassa, de forma allargada i dimensions força considerables. Avancem una mica i just a la nostra esquerra apareix l'estany Sec, més petit i amb una mena d'illot al seu centre. Ascendim una mica i a la nostra dreta, trobem un nou estany, el de Vallell, de dimensions força més petites. Just en aquest punt, hi ha la possibilitat d'escurçar el camí, fent una ruta de només nou estanys. No és la nostra intenció, però si que decidim que aquest és un bon lloc per fer una aturada i esmorzar. Des d'aquest punt i a la nostra esquerra, podem admirar també dos nous estanys, aquests un xic més allunyats, tot i que força grans: són l'Estany Llong i l'Estany Llat, amb el fons esplèndid de tota la cadena de muntanyes que tanquen la Cerdanya pel sud.



Després d'esmorzar, creuem un petit rierol i l'excursió, que fins llavors havia estat molt suau, guanya en intensitat, afrontant un petit tram de pendent, fins a arribar al seu punt més elevat (2.350 metres). Al nostre davant, s'alça, majestuós, el Carlit. Podem ressegir perfectament el camí que porta fins al seu cim. Si seguissim recte, ens hi atansariem, però prenem el camí de la dreta, que ens conduirà directament cap als llacs més espectaculars del circuït. L'estany de Sobirans, el de Trebens, el d'en Gombau, petita extensió del de Trebens i el de Castellà es van succeint, un a tocar de l'altre. Les seves aigües cristal·lines deixen veure un fons pedregós damunt del qual neden força peixos, a punt de ser atrapats per uns quants pescadors que hi ha per allà.



Passats els quatre estanys, el camí fa un gir de 90º per anar a buscar el camí de tornada, que trobem després d'haver contemplat encara un altre estany, el de les Dugues, i d'haver vist de molt més a prop l'estany de Viver.
Arribem a les Bulloses, al costat de l'encantador hotel de les Bones Hores, on decidim que ens hostatjarem algun dia, prop de les dues del migdia. Decidim buscar una ombra vora el llac, per dinar. I així ho fem, amb els peus dins l'aigua, que és molt freda! Un veritable plaer i un excel·lent final de la jornada.