diumenge, 6 de març del 2016

Al Castell de Torelló


Dissabte, 13 de febrer. Volem fer una excursió matinal, així que escollim un indret proper: el castell de Torelló, més conegut com a "castell dels moros", situat en uns paratges fantàstics, però força desconeguts pels manlleuencs.
El punt d'inici de l'excursió és als afores de Sant Vicenç de Torelló, al costat del camp de futbol, on aparquem el cotxe. Fa un dia gris; malauradament no tindrem gaire bones vistes.
Prenem el PR-C-45 (el sender de la Vall del Ges), en direcció nord, cap al castell, que ja podem observar al capdamunt d'un puig margós, de 781 metres d'alçada. El corriol s'enfila de manera força intensa, fins que, al darrer tram, una escala de ferro ens ajudarà a assolir el cim.


Del castell en queden tot just les restes d'una massissa torre de defensa circular. Al peu de la torre, un plafó commemoratiu ens recorda el paper del castell com a testimoni de la història comuna de les parroquies dels municipis que actualment formen la vall del Ges: sant Feliu, sant Pere i Sant Vicenç.
El castell, com qualsevol fortificació defensiva, estava situat en un indret privilegiat, a la frontera entre les valls del Ges i del Ter i amb la serra de Bellmunt com a teló de fons. Als nostres peus descansen, a un cantó la magnífica colònia de Borgonyà i a l'altre, la fumejant tèrmica de Sant Pere.


Deixem el turó del castell i seguim per la carena que l'uneix a la cota més alta del terme de Sant Vicenç, el serrat de Les Tres Batlles, de 805 metres d'alçada, anomenat així pel fet d'estar situat al punt de confluència dels termes de Sant Pere, Sant Vicenç i Orís. El femení del nom, no sabem d'on ve (potser influència de la CUP). Cal dir que, tot i ser el punt més alt del terme, és un cim amb ben poca personalitat.
Seguim endavant fins al proper cim de la carena, situat ja plenament en terreny d'Orís: el Serrat Alt, de 845 metres. Per enfilar-lo, l'hem de rodejar per la seva banda dreta, per un corriol encimbellat que acaba amb una petita grimpadeta prou interessant. El seu cim el presideix una imatge de la Verge de Montserrat, acompanyada d'un plafó amb els versos de la Santa Espina,  sota una senyera onejant. Queda clar que Les Tres Batlles estan a la seva ombra!
La baixada l'emprenem per l'altre flanc del turó, cap a la casa del Sot Gran, i tot resseguint el Torrent de Vallmajor arribem de nou a Sant Vicenç de Torelló. L'indret ens ha captivat i de ben segur que hi tornarem.