dissabte, 19 de juliol del 2014

Un altre ascens al Puigsacalm



Dilluns, 9 de juny. Dia de Pasqua Granada o Pentecosta, celebració cristiana, els origens pagans de la qual celebraven precisament l'arribada dels primers fruits al camp i a les plantes. La simbologia del dia convida a apropar-se a la natura. Festiu tranquil que aprofitarem per fer una petita excursió matinal amb unes amigues. Escollim el Puigsacalm, un cim proper, dels molts que, per sort, tenim a l'abast de la mà i que, com el Matagalls, Cabrera o Bellmunt, pugem un o dos cops l'any, sense deixar mai de gaudir-ne, perquè la muntanya, en tant que natura, és ben viva i cada vegada ens mostra una cara diferent.
Escollim la ruta més habitual, amb inici i final a coll de Bracons. Fa un matí un xic ennuvolat i quan hi arribem, a quarts de nou del matí, pràcticament no hi ha cap cotxe aparcat, però donada la popularitat del cim, segur que no serem sols.



Emprenem l'ascens, pel corriol serpentejant que ens porta cap a la collada de Sant Bartomeu. La fageda es troba en el seu màxim esplendor i l'espessor de les fulles gairebé no deixa passar la llum. Mig en penombra, arribem a la Font Tornadissa i enfilem la costa que desemboca als Rasos de Menter. La primavera ha estat generosa en pluges i una catifa de gespa d'un verd intens ho cobreix absolutament tot. En arribar al capdamunt, ens girem a contemplar l'espectacle. Bellmunt llueix esplèndid en primer terme, però al fons, el Pirineu apareix desdibuixat per les boires. Avui, des del pic, no veurem la mar.



Arribem al cim, el qual, com sempre, està ben concorregut. Esmorzem de cara a Cabrera i, després de la corresponent sessió fotogràfica, ens arribem fins al Puig dels Llops. Des d'allà assaborim les boniques vistes de la Garrotxa. En primer terme, l'ermita de Santa Magdalena reposa sobre una altra impressionant catifa verda.



Mentre baixem, pel mateix camí d'ascens, trobem molts excursionistes que pugen. Faran cim a l'hora de dinar! A la Font Tornadissa, un gos i un nen acaben de ple dins de l'aigua i el fang!
Arribem al punt d'inici, al coll de Bracons, poc abans de les dues del migdia, amb la gana ja feta i a punt per anar a dinar.