dimarts, 2 de setembre del 2014

Per la Serra d'Ensija


Dissabte, 30 d'agost. Avui, esperant que la pluja ens doni una treva, ens acostarem fins a l'Alt Berguedà, per fer una passejada per un dels seus millors miradors, la Serra d'Ensija i enfilar-nos al seu cim més elevat, la Gallina Pelada, de 2.321 metres.
Quan sortim de casa, a les set del matí, hi ha algunes boires, però a mesura que ens enfilem, ens adonem que aquestes romanen a les valls i cap amunt, el cel és ben blau i lluu el sol.
Havent passat Maçaners, ens aturem al mirador del Pedraforca, per delectar-nos amb la seva imatge majestuosa i fer-li unes quantes fotografies, abans de continuar amunt, en direcció a Saldes. Poc després del poble, prenem un trencant a l'esquerra, que mena a Vallcebre i a la Font Freda, passada la zona d'oci de la Pleta de la Vila, on aparcarem el cotxe.

A peu de carretera, a mà dreta, unes escales de fusta condueixen a la font, però aquest serà el camí de tornada. Comencem a caminar, a quarts de nou del matí, pel costat de la carretera, uns centenars de metres, fins que un rètol ens assenyala, cap a la dreta, el camí de la Gallina Pelada, passant pel Barranc de les Llobateres (PR C - 79).

Abans d'emprendre'l, és bo tombar-se un moment, perquè a la nostra esquena ens esguarda una magnífica imatge de la cara sud del Pedraforca, molt menys coneguda que la seva cara nord, però igualment bellíssima.
Ens endinsem al barranc, per un corriol costerut i pedregós. Aquí i allà, mates de la molt verinosa tora blava acoloreixen el camí. I si la flora de la zona ens acompanya, també ho fa la fauna. Mentre pugem, de cop, un cabirol ens salta gairebé davant dels nassos, amb un espant considerable per part meva.



Superat el barranc, trobem un desviament a la dreta que ens conduiria de manera força directa cap al refugi, pel barranc d'Ensija. Nosaltres, però, preferim allargar una mica més l'excursió i seguim recte, per un altre corriol que ens portarà fins a l'extrem més oriental de la serra, als peus del Serrat Voltor.
Allà, al capdamunt de la carena, ens aturem a esmorzar. Al nostre davant s'estén tota la serra d'Ensija, de contorns suaus i ondulats, amables, coberts de prats de pastura encara prou verds. I al fons, la cúpula agresta i un punt salvatge del Pedraforca emergeix entre un mar de boires que va guanyant terreny ràpidament. La serra del Cadí, amb prou feines visible, tanca l'escenari.



Havent esmorzant, reemprenem el camí en direcció a la Creu de Ferro, un cim de formes arrodonides que queda a la nostra dreta i que ens obliga a superar un desnivell de gairebé 100 metres en poc tros. Arribem esbufegant al seu punt més alt (2.297 metres), on una creu de ferro li dóna nom. A llevant hi deu haver unes vistes impressionats, però ens les hem d'imaginar perquè una espessa capa de núvols ho cobreix tot. A ponent, el nostre objectiu, la Gallina Pelada, és a punt de ser engolida per la boira. Cap allà ens dirigim ràpidament, tot seguint la carena, fins a trobar un camí que creua el Pla d'Ensija fins al refugi Delgado Úbeda. Al davant de l'edifici, unes pedres en forma de V indiquen que el cap de setmana anterior s'hi va celebrar un dels assajos de la Diada.



El camí cap al cim s'enfila per l'esquerra del refugi, al costat d'uns abeuradors pel bestiar. Ara sí que la boira ja ens ha ben encalçat i els darrers metres els fem ben embolcallats. Arribem finalment al Cap de la Gallina Pelada, de 2.321 metres, però de les seves llegendàries vistes no se'n sap res de res. Esperem una estona, a veure si escampa, però tot i que es va movent, com a molt arribem a entrellucar el que ens sembla que podria ser el Cadí. Finalment, ho deixem per impossible i decidim que l'excursió és prou atractiva com per repetir-la un altre dia.



Desfem part del camí i passat el refugi, ens desviem a l'esquerra i anem a buscar una via molt més directa de baixada. El camí es força pitjor que el de pujada, especialment en el seu darrer tram, que transcorre ben bé pel mig del Torrent de la Font d'Ensija. Anem a parar a les escales de fusta que porten a la Font Freda, just davant d'on tenim aparcat el cotxe.
Com que ja són les dues, conduïm fins a Maçaners, on ens aturem a dinar al  Bar Cal Tahona, on ens ofereixen un menú molt correcte. El Pedraforca, però, roman ben amagat rere una nuvolada que, ara sí, amenaça tempesta.