diumenge, 1 de juny del 2014

Al Puig Curull i el Puig de l'Àliga


Dissabte, 10 de maig. Aprofitarem la tarda per repescar un tema que vam deixar pendent fa uns mesos, en la nostra excursió de coll de Bracons a Vidrà, passant pels camins del Bisbe i Abat Oliba. Es tracta de l'ascens al puig de l'Àliga, a la serra de Curull, prop del Puigsacalm, que vam tenir a tocar, però no vam pujar perquè ja se'ns feia fosc.
Anem fins a Sant Andreu de la Vola i deixem el cotxe abans d'arribar a la collada de Bracons, en un trencall del camí, prop de la vella masia de Bracons. Agafem el camí de La Baulella. Un rètol de fusta del Centre Excursionista de Sant Pere de Torelló assenyala la ruta cap als nostres dos objectius: el Puig de l'Àliga i el Pic de Curull.
Després d'un inici de fort pendent, l'ascens es va fent més gradual, a mesura que ens endinsem pel mig del bosc. L'itinerari ens permetrà gaudir del verd novell de la fageda primaveral en un dels seus moments de màxim esplendor. I és que els boscos del nostre entorn ens recorden que som a la part més ufanosa de la comarca d'Osona. Ben aviat enllacem amb el camí que ve de la collada de Sant Bartomeu. Ens girem un moment i copsem el perfil del Collsacabra, amb Cabrera i el Pla d'Aiats en primer terme. La imatge ens sobta perquè la recordem de fa uns mesos, quan ens vam aturar en aquest mateix indret, tot pujant de Vidrà. El cicle de la natura ha transformat el gris dels troncs despullats i el marró de la terra, en una catifa verda que ho cobreix tot.





Arribem al coll de la Coma del Coll (1.257 metres), important cruïlla de camins. Sengles indicadors de fusta assenyalen el Pic de l'Àliga, a la nostra dreta i el Puig Curull, a la nostra esquerra. Ens dirigim cap a aquest darrer, deixant a la dreta el corriol que porta a Vidrà, passant per la Baga de Curull, una de les fagedes més grans de Catalunya.
Per un corriolet planer arribem al coll de Curull i emprenem l'ascens al Puig Curull, que en algun punt requereix una petita grimpadeta. El cim té grans vistes panoràmiques. Tenim Bellmunt gairebé a l'abast de la mà. Al fons de la vall treu el cap l'antiga masia de Can Salgueda, actualment deshabitada. De fet, costa de creure que mai algú hagi pogut viure en aquest racó perdut de món.



Desfem el camí fins al coll de la Coma i abordem ara l'ascens al Pic de l'Àliga, per un camí que careneja, amb excel·lents vistes del Collsacabra. El darrer tram requereix una altra petita grimpada abans d'assolir el cim, de 1.342 metres. És molt estret, però convida a seure-hi i contemplar la impressionant panoràmica de 360º. Llàstima que, al nord, el Pirineu resta ocult darrera una espessa capa de núvols, que deixen entreveure poc més que la silueta fantasmagòrica del Pedraforca.



Deixem el cim i baixem de nou fins al coll de la Coma per emprendre el camí de retorn. Seguim un tram del camí del Puigsacalm, però no acabem d'arribar fins a coll de Bracons, sinó que prenem un corriol que ens deixa a peu de carretera, abans d'arribar al coll. Només ens cal recórrer uns metres d'asfalt i arribem al lloc on havíem deixat el cotxe i al final de l'excursió.