dissabte, 26 d’abril del 2014

A les fonts de Matagalls


 Diumenge, 13 d'abril. Nova excursió de tarda, tot i que, mentre ens dirigim cap al Montseny, el cel es va ennuvolant i ens fa pensar que no tindrem un temps tan esplèndid com el de la setmana anterior. El paisatge, però, es mostra esplèndid, i mercès a les pluges caigudes durant la setmana, d'un verd encara més intens.
Aparquem a Collformic, on ens sorprèn el gran nombre de cotxes, atesa l'hora que és.
Volem pujar al cim de Matagalls, però no per la ruta habitual, sinó introduint-hi una variant, que té per objectiu anar a trobar la font dels Manlleuencs.
Iniciem l'ascens pel sender de Matagalls, deixant als nostres peus l'enorme masia de Sant Andreu de la Castanya. Al segon encreuament amb la pista forestal que va a Sant Segimon, la prenem cap a l'esquerra i la seguim fins a trobar el Torrent de Rentadors, un rierol d'aigues cristal·lines, que neix a la font de Matagalls i desemboca a la riera de Sant Segimon. En aquest punt, seguim un camí a la dreta, paral·lel al torrent, que s'endinsa en una fageda. Uns metres més enllà trobem la font, a l'altra banda del torrent, després d'un petit pont, i flanquejada per dos grans bedolls. L'indret és un racó de pau, idíl·lic i en aquests moments, completament desert. La font és una de les moltes que trobem per aquests entorns, en honor de l'Aplec de Matagalls i aixecades pels apleguistes, amb evocacions excursionistes, religioses o culturals. La dels manlleuencs data de l'any 1966 i està dedicada al Bisbe Aguilar i a Mossèn Puntí i Collell, amb un record a Francesc d'Assís Pujol, que en fou el dissenyador. Com a bona manlleuenca, crec que és la més bella de les fonts de Matagalls.



Seguim la bonica pista forestal que recorre la fageda i més amunt, en un pla, trobem dues fonts més, la Font Clareta, una mica amagada a la vora del torrent i la font de la Sardana. A partir d'aquí, el camí s'allunya del torrent i s'enfila pel mig del bosc, per anar a buscar la ruta normal que puja de Collformic. La ruta no està gaire ben marcada i en algun punt ens despistem i acabem pujant pel dret.
Poc abans d'enllaçar amb la ruta normal, però, topem amb una altra de les moltes fonts que brollen de la muntanya. Es tracta de la Font dels Bisbe, dedicada a Torres i Bages, amb la seva coneguda màxima "Catalunya serà cristiana o no serà" esculpida a la pedra.
Es comencen a sentir veus, mentre ens desviem un moment del camí principal per visitar dues noves fonts, aquestes gentilesa dels tonencs. Es tracta de la Font Freda, dedicada a Jaume Balmes i la Font de la Rosa, en honor del seu conegut Aplec de maig i del seu poeta local, Mossèn Joan Colom.



Després de comprovar la fredor de l'aigua, iniciem l'ascens final al cim, que està a punt de ser engolit per la boira. Quan hi arribem, però, es comença a dissoldre i encara podem veure Viladrau als nostres peus.
Són gairebé les set de la tarda, i creiem tenir l'honor d'haver estat els darrers a fer el cim, però quan comencem a baixar, trobem encara una parella que va amunt.
La baixada la fem per la via tradicional de Collformic i el temps millora de tal manera que arribem a baix acompanyats dels últims raigs de sol de la tarda.

dissabte, 19 d’abril del 2014

Tarda de primavera al Collsacabra


Dissabte, 5 d'abril. Aprofitant un magnífic dia de primavera, planegem una excursió de tarda pel Collsacabra. Tenim ganes de gaudir del paisatge sota la llum de tarda, blanca i assossegada, que ens oferirà una perspectiva ben diferent d'uns escenaris ja força coneguts en sortides matinals. La idea és pujar al Pla d'Aiats i, si tenim temps, arribar-nos potser fins a Cabrera.



Aparquem el cotxe prop del camí de la masia de Casellas i caminem fins a la masia d'Aiats, que rodegem. Les pluges de la darrera setmana han començat a tenyir de verd els camps i un ramat d'ovelles que pasturen vora la masia ens observen encuriosides. Una d'elles no té cap problema a posar per a la càmera, com si d'una cotitzada model es tractés.



Igual com la darrera vegada que vam pujar, ens enfilarem per la Serrica i anirem a buscar el grau de les Escales. Superarem l'estreta faixa empedrada amb espectaculars vistes de la plana de Vic (on ens aturarem a contemplar el Pedraforca) i finalment, deixant a la nostra dreta els Cortals d'Aiats, arribarem fins al Pla Xic i al cingle que s'aboca a la masia de Comajoan  i els altiplans de Montcau i Puig d'en Bac. El dia és nítid i els contorns de les muntanyes que fan de fons, des del Montseny fins a Montserrat, es dibuixen perfectament a l'horitzó.
Ens desviem cap a l'est, per anar a buscar el punt més elevat del pla i substituim una postal plenament muntanyenca per una altra amb tocs mariners: al fons, llueix esplèndida la badia de Roses. Als nostres peus s'estén la vall d'en Bas, amb Olot en darrer terme. I mirant cap al nord, un imponent Canigó, encara força carregat de neu.



Desfem els nostres passos fins al Pla Xic i als Cortals, però en lloc de baixar pel mateix camí de pujada, creuarem la part més ampla de l'altiplà, per anar a buscar el coll del Bram, que ens permetrà enllaçar amb el camí de Cabrera. Hem de superar algun pas una mica delicat, sortosament equipat amb cordes, i arribem sense problemes al collet de Cabrera i al peu de les escales. Acompanyats del silenci, ben poc habitual en aquest indret en les altres ocasions que hi hem estat, emprenem la pujada escales amunt. Déu n'hi do de les escaletes, que no s'acaben mai! Sort que les vistes ens compensen l'esforç.



A dalt, hi regna la mateixa tranquilitat. Donem la volta al santuari per baixar per les marrades. L'últim tram de descens el farem per la Tuta i enllaçarem directament amb la masia de Casellas, passant per sota del morral. Ja són les vuit del vespre i comença a pondre's el sol. Ens hem guanyat el sopar.