dissabte, 10 de gener del 2015

El castell de Lluçà



Dijous, 1 de gener. Tal com ja és tradició, encetem el primer matí de l'any amb una excursió. Aquest 2015, escollim el Lluçanès. Pujarem fins al Castell de Lluçà, indret que donà nom, precisament, a tota la comarca del Lluçanès.
L'any es desperta fred i assolellat, i mentre conduïm cap a Lluçà, deixant enrere Olost i Prats, gaudim de magnífiques vistes del Pirineu.
Aparquem el cotxe al costat del Monestir de Santa Maria de Lluçà i ens disposem a enfilar-nos al cim del turó on s'assenta el castell, que queda just damunt del monestir.
Uns metres més enllà de l'aparcament, a l'esquerra de la carretera, enllaçem amb una sender, amb senyals de GR (GR-1), el qual ben aviat esdevé una pista, que ens porta fins a la Masia del Castell, en visible estat d'abandó. En aquest punt deixarem el GR i ens desviarem cap a la dreta, després de superar una tanca per al bestiar. Comencem l'ascensió, que serà curteta, de no gaire més de deu minuts. Pugem per una zona obaga, i tot i el dia assolellat, es nota el fred, de manera que agraïm la roba d'abric.



Poc abans d'arribar al castell, trobem l'ermita romànica de Sant Vicenç del Castell, del segle X, construïda com a capella del castell. És molt curiosa, ja que és de planta circular, amb un absis semicircular a llevant. Se'n troben molt poques a Catalunya i aquesta, que està molt ben restaurada, és d'una bellíssima simplicitat. Hi ha diverses teories sobre l'origen de les construccions circulars, des de les que les vinculen a les construccions primitives, ja que el cercle era una forma molt més natural que el quadrat, fins a les que les relacionen amb el cercle com a símbol de l'eternitat de Déu.



Just al damunt de l'ermita, al cim del turó, s'alcen les restes del Castell Medieval de Lluçà, del qual en resta dreta únicament la paret nord. Està situat en un indret estratègic, fruit del seu origen militar, en l'època de la reconquesta del territori per part dels comptes de Barcelona. I aquesta ubicació privilegiada és la que ens permet gaudir d'un esmorzar amb vistes, que van des del Port del Compte a l'oest fins al Montseny a l'est, passant pels Rasos de Peguera, la serra d'Ensija, el Pedraforca, el Cadí i el Puigmal. Cal dir que mentre al nord el dia és nítid, cap al sud domina la calitja i amb prou feines intuïm els contorns de les muntanyes. Als nostres peus, les terres del Lluçanès desprenen una sensació de pau.



Havent esmorzat, desfem el camí fins a la masia del Castell i des d'allà, ens apropem fins a una altra masia, aquesta sí, plena de vida. Es tracta d'El Vilaró. Just darrere de la casa, enllacem de nou amb el GR-1, que només abandonarem un moment, a la dreta, per anar a visitar un indret ben curiós, la Balma dels Bous. Bella cavitat, utilitzada antigament per guardar bestiar, de la qual neix una font, anomenada Font de la Balma dels Bous.



En sortir de la balma, trobem una monumental alzina, a l'esquerra del camí que ens condueix fins al monestir.
Estem de sort i trobem el monestir obert, de manera que ens disposem a visitar una dels conjunts més importants del romànic català. Aquesta antiga canònica agustiniana del segle XII, atresora joies com la porta ferrada d'entrada, les pintures murals gòtiques, la creu amb Crist, el frontal de l'altar i la talla de la Verge (reproduccions, ja que les autèntiques són al Museu Episcopal de Vic) i sobretot, el petit claustre, amb els seus capitells i sepultures amb inscripcions, que va sobreviure als terratrèmols del segle XV.
Un digne colofó per a la primera sortida de l'any.