L'artesania com a opció de futur

Aquest cap de setmana va tenir lloc a Manlleu una nova edició de la fira Artesanàlia. En la conferència que inaugurava la fira, la Directora d'Artesania Catalunya, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, la senyora Gemma Amat, ironitzava que, en un departament com el seu, durament castigat per universitaris, empreses i sindicats, l'artesania era l'única que donava alegries. Bromes apart, crec que té molta raó en el fons del seu missatge. En un moment prou difícil, en el qual moltes persones perden la feina i les dificultats d'obtenció de finançament ho posen molt difícil als emprenedors, l'artesania pot ser una bona sortida de futur ja que, més que grans inversions i grans estructures empresarials, el que fa falta és talent i habilitats personals i d'això, com vam poder observar els que vam visitar la fira, n'hi ha més que no ens pensem.

Trenta anys d'ajuntaments democràtics

El proppassat dia 24 d'abril, l'Ajuntament de Manlleu va reunir, en un acte de commemoració del trentè anniversari de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, tots els alcaldes i una bona part dels regidors d'aquesta etapa. D'entre els parlaments que es van fer, m'agradaria destacar un parell de reflexions de Ramon Sitjà, alcalde de Manlleu entre 1995 i 1999. Tot i les diferències que ens separen en molts temes, val a dir que comparteixo el fons de les dues reflexions que va fer.

La seva primera reflexió feia referència als funcionaris i al seu grau d'influència i corresponent implicació en els projectes municipals. Em va fer pensar en algunes de les idees que desenvolupa Xavier Roig, en el seu llibre "La dictadura de la incompetència" a l'entorn de la dimensió i qualitat de l'estructura administrativa.

L'altra reflexió versava sobre el creixement de Manlleu. Sitjà sostenia que el primer pla urbanístic d'aquests 30 anys havia aconseguit, amb la seva filosofia de no consumir nou terreny en excés sinó aprofitar per omplir els buits existents en el teixit urbà, un creixement prou equilibrat (menys de 5.000 habitants en 30 anys), sobretot si el comparàvem amb els creixements experimentats per altres ciutats en aquest mateix període. Ho comparteixo totalment. Ramon Sitjà, però, considerava que ara calia ser més agosarat, tal com ja apunta el nou POUM aprovat l'any 2007. Jo no ho tinc tant clar. Crec que ens ha anat prou bé amb la filosofia de l'antic pla de no ocupar nous terrenys si no era estrictament necessari i ho penso especialment en relació amb l'objectiu de cómençar a créixer a l'altra banda del Ter, que mai no he vist gens clar.

Més activitats al Museu Industrial del Ter

Dimecres 15 d'abril, el Museu Industrial del Ter va presentar el seu quadern de didàctica i difusió, que, a part de ser un complement important per a l'edifici i la seva exposició permanent, constitueix ja la setena publicació del museu d'ençà de la seva entrada en funcionament.

En el marc d'aquesta presentació, el director del museu, Carles Garcia, va voler destacar dues dimensions del MIT: la de centre de recerca aplicada, el gran element de la qual el constitueixen les set publicacions abans esmentades, i la de museu de territori que, més enllà de l'edifici de Can Sanglas i tan important com aquest, posa en valor allò que s'hi pot trobar a l'entorn (el riu Ter, les colònies industrials de la conca i els seus jardins ...). El director de la xarxa de Museus de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el Sr. Eusebi Casanellas, present a l'acte va qualificar el MIT com un dels museus de la xarxa que més èxit ha tingut, tant pel seu nivell d'activitat com per la seva incidència en la ciutat.

Estic totalment d'acord amb aquestes dues opinions. De fet, en aquest bloc parlo sovint del Museu Industrial del Ter i les diverses activitats que s'hi realitzen i és que, més enllà de l'exposició permanent que potser, a parer meu, és una de les potes més fluixes del museu (crec que, actualment, les noves tecnologies permeten museografies molt més atractives i agosarades; esperem que l'exposició sobre la societat industrial les aprofiti), aquells que seguim de prop la vida cultural manlleuenca tenim cada setmana un motiu o altre per recalar a Can Sanglas. Aquest cap de setmana, sense anar més lluny, ens hi hem trobat el divendres, per al pregó de la setmana PIC i la presentació del llibre "EL SERPENT DE MANLLEU. Llegenda, cançó i festa" de Toni Donada i el diumenge, per a la presentació d'un altre llibre: "MANLLEU. Postals per al record 1903-1990" de Xavier Gaja, Joan Gabarró i Salvador Vilasis. Està clar que no ens podem pas queixar de manca de dinamisme cultural de Manlleu.

Exposició PLA, BIÒGRAF DE RUSIÑOL al Museu Industrial del Ter

Dijous passat es va inaugurar al Museu Industrial del Ter una exposició sobre l'obra de Santiago Rusiñol vista per Josep Pla. És una exposició especialment recomanable, ja que permet veure, gairebé sense moure's de casa, algunes obres originals dels pintors Rusiñol, Mir i Ramon Casas, així com algunes escultures de Manolo Hugué. No és gens habitual tenir obres d'aquest nivell a Manlleu o a Osona, de manera que val la pena no perdre's l'exposició! És una mostra més de la bona feina realitzada pel Museu Industrial de Ter a l'hora d'apropar la cultura als manlleuencs.

L'aparcament de la plaça

El divendres passat va sortir publicat a El 9 Nou un article meu sobre la polèmica de l'aparcament (o més aviat el "no aparcament") soterrat de la plaça. L'adjunto al bloc:

L’infern són els altres

La coneguda sentència de Jean-Paul Sartre “L’enfer c’est les autres”, que encapçala aquest article, em porta a pensar en una de les actituds que personalment més deploro, tant en política com en la vida: la recerca de responsables externs que justifiquin totes les nostres actuacions i a qui poguem carregar tots els nostres errors i problemes. La roda de premsa en la qual el govern municipal de Manlleu i l’empresa guanyadora de la concessió per construir i gestionar un aparcament soterrat a la Plaça Fra Bernadí van comunicar la decisió de l’empresa de renunciar a la concessió i no executar les obres de construcció de l’aparcament em va deixar amb la desagradable sensació de trobar-me davant d’aquesta actitud. L’actual situació de crisi i els dubtes sobre la futura viabilitat econòmica del projecte són arguments prou contundents per a què qualsevol pugui entendre la decisió de l’empresa de fer-se enrera. Quina necessitat hi havia, doncs, d’amagar-se darrera d’una falsa oposició ciudadana? Falsa, sí, perquè cap de les poc més de 20 al·legacions presentades al projecte en qüestionava l’execució. Fins ara, i a pocs dies del teòric inici de les obres, absolutament ningú no s’havia oposat a la construcció de l’aparcament. Només hi havia desacord en relació amb la ubicació d’una de les entrades i, en el cas de CiU, una petició d’ajornament fins a disposar dels estudis de mobilitat i viabilitat. Si això ho consideren oposició ciudadana, com haguessin reaccionat en el cas que, com va passar amb l’aparcament de la plaça de Vic, s’haguessin trobat amb més de 400 al·legacions sobre la taula i fins i tot amb la constitució d’una comissió anti-aparcament? Potser no són precisament els comerciants i els veïns els que tenen una actitud “de poble”.
I pel que fa a l’actitud del govern municipal, sobren comentaris. Projectes de gran impacte, com aquest, sempre comporten conflictes d’interessos. I aquesta és precisament la tasca del govern: un cop escoltades totes les parts, prendre aquella decisió que considerin que millor satisfà l’interès general de la població. Aquesta és la seva feina, i no pas carregar contra comerciants i veïns únicament pel fet de defensar els seus legítims interessos. I tampoc no té cap sentit responsabilitzar de la seva incompetència l’últim grup municipal de l’oposició. Convergència i Unió té únicament dos regidors, que representen, no pas milers de vots, com es va dir en la roda de premsa, sinó 899 (totalment respectables, sobretot per a nosaltres, però amb ben poc pes davant dels més de 3.500 d’ERC). Potser algú ens vol fer creure que la majoria més absoluta de la història de Manlleu està sotmesa al poder de la minoria absoluta? Senzillament ridícul! Deixem de buscar culpables i comencem a buscar solucions. I fem-ho comptant amb tothom, inclosos veïns i comerciants. Perquè nosaltres, a diferència de Sartre, creiem que els altres no són l’infern, sinó que els altres són el futur.

Dones i manlleuenques

El divendres 13 de febrer, la guanyadora del Premi Ajuntament de Manlleu de l'any 2008, Ester Pou, va presentar el seu interessant treball "(Re)descobrir Anna Senyé i Ramisa: escriptora, dona i manlleuenca. Un retrat". Més enllà de la seva important tasca d'investigació, per tal d'apropar-nos a una manlleuenca pràcticament desconeguda per al gran públic vaig trobar molt encertada la manera com, a l'inici de la seva presentació, va aprofitar per evocar l'escriptora Maria-Mercè Marçal i la seva lluita per la presència de les escriptores i de les dones en general en una societat eminentment patriarcal i per integrar la veu femenina al món de la cultura. Manlleu és un clar exemple d'una història escrita sobretot per homes i és d'agrair qualsevol esforç destinat a treure a la llum el paper de la dona en el passat manlleuenc. En aquest sentit és molt benvingut el treball d'Ester Pou sobre Anna Senyé i tant de bo no ens quedem aquí. El Museu Industrial del Ter, que tan bona tasca de recerca i difusió cultural està fent, ens ha obsequiat darrerament amb (re)descobriments com el de Francesc Rierola. Seria molt interessant que dediqués ja una part dels seus esforços a la recerca sobre el paper de les dones en la història de Manlleu. Les manlleuenques bé que ens ho mereixem.

ARE de Manlleu: una vegada més, NO!

Avui, el grup municipal de CiU de Manlleu, juntament amb el nostre diputat al Parlament de Catalunya, Ramon Espadaler, hem fet pública la proposta de resolució presentada a la Mesa del Parlament per part del grup parlamentari de CiU per tal que es desprogrami i s'exclogui del Pla Director Urbanístic de les Comarques Centrals l'ARE corresponent al municipi de Manlleu.

En coherència amb el que hem defensat des de l'Ajuntament, el nostre grup parlamentari ens dóna suport, i davant la rotunda postura de l'equip de govern d'ERC a l'Ajuntament de Manlleu, que va amenaçar de dimitir en bloc si l'ARE es tirava endavant, des de CiU els oferim una solució molt més senzilla i menys dolorosa: només cal que el grup d'ERC al Parlament de Catalunya sumi els seus vots als de CiU en suport d'aquesta proposta de resolució, i l'ARE de Manlleu s'haurà de retirar, sense necessitat que ningú hagi de dimitir. Així de senzill!

Els pressupostos de l'Ajuntament de Manlleu

El dia 20 de gener, l'Ajuntament de Manlleu va aprovar els seus pressupostos municipals per a l'any 2009. Aquests són els arguments que vam utilitzar en el Ple per justificar el nostre vot contrari a la proposta:

"A l’hora de valorar el pressupost que se’ns presenta a aprovació, ens hem preguntat què caldria esperar d’un pressupost en l’escenari econòmic actual. I pensem que cal esperar-ne el següent:

- Contenció o reducció de la despesa corrent i un esforç d’austeritat, obligats per la contenció dels ingressos.
- Establiment com a prioritat de l’augment de les partides de carácter social, per tal d’ajudar aquells que més ho necesiten.
- Increment de manera notable de la inversió, per tal d’incentivar l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball.

Hem analitzat el projecte de pressupost des d’aquests punts de vista, i aquests són els resultats:

Des del punt de vista de la contenció, primer ens hem fixat en els ingressos, per veure si s’han pressupostat d’acord amb la prudència a la qual obliguen les circumstàncies.
El Sr. Alcalde acostuma a utilitzar adjectius per qualificar els seus pressupostos. També ho feia amb els nostres pressupostos. En concret, l’any 2002, en el debat sobre els pressupostos de l’any 2003, els últims aprovats per CiU, els va definir com a “pressupostos de fugida endavant, inflats o sigui desquadrats i de poliment de l’herència”. I pel que fa als ingressos, quantificava les partides inflades per valor d’uns 185.000 euros.
Com a regidora d’hisenda responsable d’aquells pressupostos, amb això n’hauria de tenir més que suficient per dir NO a aquests pressupostos. Si era cert que els pressupostos del 2003 van ser la conseqüència de la mala situació econòmica futura que va patir l’Ajuntament, aleshores seria una enorme irresponsabilitat no aprendre del passat i pressupostar comentent els mateixos errors. I més tenint en compte que, només mirant les partides de permisos d’obres i plusvàlues, les partides actuals estan inflades en uns 400.000 euros, més del doble que llavors, i amb els agreujants que actualment l’endeutament municipal és el triple del que era l’any 2002 i la situació econòmica és ben diferent. Per tant, prou motiu per dir no. I si el pressupost del 2003 no va ser el culpable de tots els mals, llavors la pobresa dels arguments que s’han vingut utilitzant des de llavors per justificar la situació econòmica municipal també justificarien un no. Però en qualsevol cas, examinem la resta de factors.

En relació amb la contenció de la despesa, hem recollit una bateria de mesures que s’estan aplicant en altres ajuntaments per fer front a la manca d’ingressos i hem contrastat si Manlleu les aplica:

- Reducció de les hores extres => A Manlleu les partides s’incrementen un 60%
- Eliminació de les substitucions, excepte en casos excepcionals => A Manlleu, la partida es redueix un 20%, però continua essent de 120.000 euros.
- Reducció de les partides de publicitat i comunicació => A Manlleu pugen un 25% (de 48.000 a 60.000 euros).
- Reducció de la despesa en actes públics => A Manlleu puja un 1,22%
- Revisió dels grans contractes municipals => no s’ha fet res
- Reducció dels consums de telèfon, gas i electricitat => A Manlleu la despesa d’incrementa en un 10%-

Com a anècdota: la partida de combustible de l’àrea de policia s’incrementa de 13.000 a 14.000 euros. Tenint en compte la baixada del preu del combustible, això permetrà un 30% més de consum que l’any passat. És que Manlleu ha crescut un 30%? Potser es patrullarà un 30% més? Possiblement el que passa és que es pressuposta amb criteris incrementalistes i sense consciència de la necessitat d’estalviar.

Pel que fa al punt de vista de la despesa social, és una prioritat? Observem que el pressupost de l’Àrea de Benestar Social augmenta en un 12% (103.000€, dels quals 12.000 corresponen a prestacions econòmiques) , però en cap cas és la prioritària. És la tercera en termes relatius i la quarta en termes absoluts. Les àrees de noves tecnologies (171.000€), educació ( 190.000€) i policia (129.000€) augmenten més.

I finalment, la inversió. Cal dir que és pràcticament inexistent. És l’única sacrificada, l’única que compleix el Pla de Sanejament. Un cop restada la inversió destinada a la llei de barris (1.800.000 €) queden poc més de 700.000 € per “tapar forats”. Sort dels 3.500.000 del decret Zapatero que, en el cas de Manlleu, més que ajudar a complementar la inversió, més aviat ens salvaran el coll.
I en relació amb la inversió, més que el que hi ha, que no hi ha pràcticament res, hem de lamentar el que no hi ha. I ens referim al Teatre Centre. En el moment de prendre la decisió d’enderrocar-lo, es va prendre el compromís de reconstruir-lo, aconseguint els diners d’on fos, i això no s’ha fet. Tenim constància que l’Ajutament de Matadepera ha aconseguit 2.250.000 euros del Ministerio de Cultura per a la construcció d’un Teatre Auditori. Ens preguntem què té Matadepera que no tingui Manlleu, a part d’una alcaldessa d’Unió Democràtica, però això segur que no és rellevant.

En conclusió, cap de les raons que ens portarien a poder votar a favor d’aquests pressupostos no es compleix.

Acabo, com no podia ser d’altra manera, en un dia com avui, amb unes paraules del nou líder del món, Barack Obama: en el seu discurs de presa de possessió ha parlat de la necessitat d’arromangar-nos tots per surtir d’aquesta situació i ha apel·lat a la responsabilitat individual. Sincerament creiem que no ens hem arromangat prou a l’hora d’elaborar aquest pressupost.

Moltes gràcies."